Un petit-gran plaer és sentir l’escalfor del sol d’hivern a la cara.
Reconfortant, energètic i acollidor m’ajuda a sentir-me en pau.
Una petita-gran satisfació és trobar llibres, autors, que expressen amb fonament el que penso. Està arribant el moment de començar a escriure amb veu pròpia la meva posició respeccte l’Educació Infantil:
— El joc com a eina fonamental d’aprenentatge
— L’expressió lliure i creativa
— El contacte amb la natura
— El respecte pel propi ritme…
Ahir vaig començar a llegir: “Bajo presión” Carl Honoré, és l’autor de “Elogio de la lentitud” Parla de redefinir la infància, que els nens d’avui (món ric) estan massa tutelats, massa organitzats, sobreocupats, que tenim una relació neuròtica amb el temps que no ens deixa gaudir del viatge, ens fixem massa en l’objectiu. Cal disciplina, dir no, estar-hi…
Aquest matí passejant pel camí de ronda Calella-Llafranc-Calella comentava el llibre a la Marta i ella recordava a la nena i els nens als quals feia suport escolar, fa un parell d’anys a Barcelona, nens molt petits (4-5-6 anys) i molt normals amb una gran pressió per l’adquisició dels aprenentatges escolars (lectura-escruptura, matemàtiques…) per part de l’escola i dels pares, una societat neuròtica com a mínim.
Compartir amb els meus fills la passió per l’educació i la posició de màxim respecte envers els infants és una GRAN satisfacció, és un dia rera l’altre d’escalfor, de SOL D’HIVERN!
