Art i historia

Iniciem ja l’estudi del darrer apartat de l’optativa, l’art del s. XX. Va ser aquest un periode complex, difìcil i amb molts canvis, que haurem d’anar analitzant a poc a poc per poder abastar tot el periode. Si en periodes anteriors comentavem el fet que l’entorn social, econòmic i polìtic de l’artista influeix en la seva obra, aquestes circumstàncies ara seràn definitories per entendre la producció artìstic. Aquesta serà la vostra primera feina: investigar com va evolucionar el mòn al llarg de tot el s. XX. Per fer-ho, podeu consultar el vostre llibre de Socials, o les web següents:

http://www.historiasiglo20.org/HM/
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/hist10.htm
http://www.culturageneral.net/Humanidades/Historia/Historia_del_Siglo_XX/

La forma de presentar la feina la deixo a la vostra elecció. Tant podeu fer un escrit com una presentació, com un video. Això si, la data màxima d’entrega és el divendres 13 de maig.

Bon dia, classe!

Ja fa dies que estem preparant la visita del divendres 20 al MACBA. Com ja sabeu, farem una visita guiada a l’exposició temporal “Modern i present. Canvi de segle a la Col·lecció MACBA”.
Aqui teniu l’explicació del que veurem (informació extreta del web del museu):
Aquesta presentació de la Col·lecció MACBA comporta un nou eix argumental: el que respon a la hipòtesi que estableix que, en el nostre context cultural, l’eclosió estètica de la modernitat té lloc a partir de la dècada de 1950 (i no a les primeres dècades del segle xx). Aquesta florida de formes materials noves es produeix en un entorn en què la pràctica de les arts és difícilment separable de la de l’arquitectura o el disseny. Aquesta hipòtesi, de fet, podria explicar el desenvolupament de les arts fins a la dècada de 1980, o fins i tot fins a 1992.

“La Col·lecció MACBA vol posar èmfasi en com es va imprimir una nova estètica, des de diversos àmbits creatius, en la qual les primeres mostres del racionalisme arquitectònic convivien amb l’auge de la pintura informalista, gestual, cromàticament càustica i relativament irracionalista. Abandonada la influència del surrealisme, la forma abstracta en pintura inicia un llarg periple de consideració que la farà ressuscitar en la dècada de 1980. De manera paral·lela, la fotografia neorealista proporciona el contrapunt dels paisatges urbà i social amb relació a l’espai pictòric. Tardà, el racionalisme en arquitectura ja és distant dels seus preceptes fundadors, i la seva expressió és crítica amb la tabula rasa que proposava construir un món nou sense relació amb la tradició. Team 10, un grup internacional d’arquitectes entre els quals hi ha José Antonio Coderch, va vehicular així aquesta crítica al modernisme ortodox i va contribuir a «regionalitzar» conceptes arquitectònics en què també trobem l’empremta de Sartoris, Ponti i Zevi, que s’estén a la pràctica del disseny.

Antoni Bonet va ser l’arquitecte escollit per la família Gomis-Bertrand per construir la seva casa a la finca coneguda com La Ricarda. No només va ser un excel·lent exemple de l’arquitectura domèstica moderna del país, sinó que es va constituir en un autèntic centre d’irradiació cultural de gran transcendència pel qual van passar John Cage, Merce Cunningham, Josep Maria Mestres Quadreny, Joan Brossa, Anna M. Ricci, Joan Prats, Moisès Villèlia i molts d’altres. El seu propietari, Ricard Gomis, juntament amb Joan Prats, va ser membre fundador del Club 49, una entitat nascuda al Hot Club de Barcelona el 1949. Junt amb l’Agrupació d’Artistes Actuals (AAA), el Club 49 va tenir un paper important en els inicis del primer i efímer Museu d’Art Contemporani de Barcelona. L’exposició reunirà també obres d’Antoni Cumella i Joan Pedragosa, així com un important fons d’obra sobre paper de Friedrich Kiesler, un dels pares del disseny experimental. Les relacions entre objecte, imatge, paraula i visió formaran un leitmotiv permanent que contrastarà obres d’artistes de diverses generacions i procedències. Noves obres de Marcel Broodthaers, Öyvind Fahlström i Gego reapareixeran en aquesta presentació, que dobla la superfície habitual i la visibilitat de la Col·lecció MACBA. ”

I aqui teniu l’¡enllaç al web del museu