Des de Webquestcat ens
arriben dues propostes que ens ajudaran a integrar les TAC al
currículum.
L’una en forma de llibre:
acaba de sortir al mercat Ordinadors a les
aules. La clau és la metodologia.
És un llibre fet en equip per la gent de webquestcat, i del qual em
sento molt contenta de formar-ne part.
L’altre
en forma de cursets ja que per aquest estiu des de Webquestcat us
proposem dos cursos que ajudin a integrar les noves tecnologies a
l’aula: les webquest i un curs de l’1×1.
Si fa uns segles l’escola es va generalitzar al
total de la població…era només per lluitar contra l’analfabetisme?
Si s’han fet escoles en barris socialment i econòmicament deprimits… ha estat només per NO tenir els infants i joves que hi viuen circulant lliurement pels carrers?
Crec que aquests no han estat, ni haurien estat mai, els motius que van portar a generalitzar l’educació.
Si amb l’educació volem trencar les desigualtats socials, si volem afavorir la igualtat d’oportunitats, acabar amb l’exclusió social…com és que el departament d’Educació vol eliminar els Cicles Formatius a l’IES Milà i Fontanals i el Batxillerat a l’IES Miquel Tarradell?
És que volen una societat amb ciutadans de primera , segon i tercera?
Què està passant, doncs, al Raval?
Què vol fer el Departament d’Educació amb els joves del Raval?
Quin futur vol per aquests ciutadans que també són catalans?
Cal que lluitem contra les injustícies i que demanem explicacions i rectificacions quan les coses no es fan bé.
Per llegir el document que l’IES Milà i Fontanals va fer arribar al Consorci d’Educació defensant que es continuessin impartint els Cicles Formatius i seguir un debat molt interessant a partir del que l’Anna Pérez comenta aneu al seu bloc.
Al GUIX TIC, el suplement del darrer número de la revista GUIX, l’Anna Pérez i jo expliquem com l’Eduwiki pot contribuir a crear coneixement compartit entre els alumnes, com el treball per fer una entrada a l’Eduwiki ajuda als alumnes a estructurar el propi pensament, com ajuda a integrar les TIC dins el currículum…
L’Eduwiki és una bona oportunitat de crear coneixement i compartir-lo tot fent xarxa.
Si voleu saber més coses només heu de llegir el GUIXTIC de gener.
L’Eduwiki ens planteja una proposta d’activitat temàtica:
"Treballar amb els alumnes un edifici singular, arbre, muntanya, font o monument de la nostra localitat en un marc històric o actual."
Amb l’ajuda del viquiatles podreu localitzar en el mapa l’indret on es troba l’edifici, l’arbre, la muntanya…estudiat.
Participar-hi és molt senzill. Animeu-vos!
Aquests dies a l’Xtec hi ha una proposta per fer ràdio a l’escola, es tracta d’un concurs de podcast Contes del món. La idea és bonica i interessant, per una banda perquè permet que aquells alumnes, que hagin o no hagin nascut a catalunya però que provenen de famílies immigrants, comparteixin amb els seus companys i els mestres una part de la cultura de casa i que tots junts facin un treball amb ella; i, per altra banda perquè fer ràdio permet comunicar-se amb el altres, i treballar d’una forma molt motivadora la llengua i l’expressió oral, que tanta falta ens fa!
Al meu grup de sisè de l’escola Collaso i Gil, del barri del Raval de Barcelona, els va motivar d’entrada aquesta activitat i tots els alumnes s’hi van abocar. Cada un d’ells va portar a classe un conte que els pares els hi havien transmès per via oral i de tots en vam triar un del Marroc. Però calia adaptar-lo per la ràdio, donar-li forma, fer que els personatges que sortien al conte parlessin, buscar sons que poguessin fer més amè el conte… Tots plegats vam reescriure el conte i el vam adaptar per ser radiat. Quan aquesta primera feina la vam tenir feta, ens vam dividir en dos grups i mentre un grup buscava els sons que acompanyarien el conte, l’altre grup treballava el conte per tal de poder-lo gravar.
L’experiència ha estat tan gratificant i enriquidora que seguirem treballant en aquesta línia, i millorant la redacció, la lectura, la dicció, l’entonació…i compartint contes i penjant-los a la ràdio de l’escola.
Voleu escoltar un conte del Marroc?
Aquí teniu les imatges de la preparació i al gravació del conte.
Fa temps que estic convençuda que treballar la ràdio
a l’escola ajuda molt als nostres alumnes a millorar la
pronúncia, l’entonació, la velocitat i el ritme
lectors.
Aquests dies amb els alumnes de sisè de primària
, la majoria immigrants, estem treballant les redaccions ja que barregen els temps verbals,
els costa trobar algunes paraules en català que els permetin
expressar el que volen dir, no usen els connectors, no tots fan la
correpondència correcte nom-article… i, per acabar-ho
d’adobar, a un gran nombre d’ells els costa fer els deures.
Per mirar d’estimular-los i perquè s’adonessin de les dificultats
que tenien, no només alhora de redactar sinó també
a l’hora de llegir, els hi vaig dir que les millors redaccions les
gravariem i les penjariem al bloc
de la classe. Així doncs, aquell mateix dia, vam començar
gravant le lectura de les dues millors redaccions, evidentment
després de treballar-les i corregir-les amb el nen que les
havia escrit.
La proposta i l’activitat els va entusismar fins a tal punt que
l’endemà els alumnes que havien fet el text el van dur refet
de casa i molt millorat i els qui no havien presentat la feina la van
fer aquella tarda a casa i l’endemà la presentaven a l’aula
amb la demanda de gravar també ells el seu text, després
d’haver-lo corregit, és clar!
La proposta de gravar-los els esperona a fer millor la feina i fa que s’esforcin més. Quan graven és molt alliçonador
per a ells escoltar-se després d’haver gravat per primer cop
un text ja que s’adonen dels errors que cometen, i accepten molt
millor les observacions tan per part dels companys com per part del
mestre i s’esforcen en les següents gravacions a fer-ho millor.
Aquest aprenentatge després el transfereixen a les lectures
sense gravacions.
Us deixo dos audios d’un text d’un mateix alumne. Són
iguals?
El temps i la distància ajuden a posar les coses al seu lloc.
Aquest curs ha estat molt intens tant personalment, com pel fet de tenir la tutoria de sisè. Tenir una tutoria sempre és un repte, però tenir la de sisè ho és especialment i sobretot si és el primer cop. No només has de tenir al cap cada nen sinó que has de fer un bon traspàs a l’ESO i han de sortir de l’escola el màxim de ben preparats per al futur.
Aquests dies que he estat fora m’han servit per poder mirar-me el curs des de l’altra banda, recordar petits detalls que el dia a dia fa que passin inadvertits i fer-me més conscient de la sort que he tingut.
Des d’aquí m’agradaria donar les gràcies a l’Anna Pérez, ja que sempre l’he tinguda al meu costat, i a tots els alumnes de sisè per haver confiat en un projecte quan encara no entenien el que se’ls demanava, per no haver tingut en compte els meus errors i les meves falles, per haver-me transmès la seva força i per haver après a confiar en ells mateixos i en el grup.
Molta sort a tots i fins sempre!
El vídeo de final de curs que van fer recull aquest esperit.
Aquest curs, com cada any, a l’escola els més grans han preparat un conte per explicar als més menuts. És una bona manera de compartir una feina i a la vegada una forma motivadora de treballar la llengua catalana tan a nivell oral com escrit.
Els meus alumnes van triar un conte castellà "El gallo Kirico" i van decidir traduir-lo. S’ha de dir que el conte tenia una dificultat afegida i és que hi havia força trossos que estaven escrits fent rodolins (les paraules rimaven) però això no els va desanimar. Així doncs, ens vam posar a treballar tots plegats, primer per parelles, per tal de traduir el conte i, en un segon moment, tots junts vam llegir-lo i rellegir-lo i modificar-lo per tal que mantingués la gràcia de l’original.
També se’ls acudí que per tal que, els nens i nenes de segon poguessin treballar i llegir el conte, el podríem escriure i dibuixar.
D’entrada la feinada era força però tots s’hi van posar amb ganes, estaven molt i molt engrescats amb l’activitat. Primer l’havíen de traduir, després assajar, preparar les disfresses, fer els dibuixos…
Per fer el conte van escanejar els dibuixos que cada un d’ells havia fet i, amb el Gimp, van anar afegint els diferents personatges (els alumnes fotografiats) a cada fons dibuixat per ells.
Tots ens ho hem passat molt bé treballant i als alumnes de segon els hi ha agradat molt tan el conte representat com el conte en paper.
A continuació podeu veure el conte. Per veure’l més gran heu de clicar a sobre la imatge.
