05. Testimoni de Teresa Calvet

Entrevista a la Teresa Calvet

-Quina edat tenia vostè quan anà per primera vegada a l’escola?

-Jo? Quatre o cinc anys.

-Com era l’escola pública?

-La que hi ha a l’ajuntament. Allà on hi ha els metges de l’ajuntament, allà hi havia l’escola de les nenes i a dalt la dels nens.

-I com era?

-Bé, dues classes i moltes taules, i res més.

-I que pensava del professorat?

-Ai filla meva! Abans no volíem anar a l’escola perquè volíem anar a treballar per guanyar diners. Estàvem bé a l’escola, eh!

-Quina relació tenia amb pares i alumnes?

-Amb els alumnes bé, sortíem junts de col·legit, a vegades ens barallarem

o ens tiràvem coses d’un arbre, però bé, tothom anava a peu i tothom anava junt.

-Hi havien coses prohibides a l’escola?

-No perquè no hi havia moltes classes hi hi havia uns lavabos i les nenes feien labors i els nens jugaven

-Per tan, si no hi havia res prohibit era perquè vosaltres os portaveu bé.

-Oi tan que si perquè si no la senyoreta ens pegava amb un regle. I feia molt mal, eh!

-Home, normal!…Hi havien castics?

-A l’escola? Si això que t’he dit, que si no et portaves bé et pegaven amb un regle de fusta a la mà.

-I, això de “cara a la paret” o alguna cosa així també veritat?

-Si

-A vostè la van castigar, alguna vegada?

-Si perquè jo era una mica tremenda!

-recorda’ls-en de perquè?

-No, no m’en recordo.

-Qui comportament li exigien a l’escola?

-Anar nét i portar els deures fets. No és com ara

-Com aprenien (copiant, repetint, comentant, discutint)

-Ens posaven les coses a la pissarra i després ho havíem de fer, la multiplicació,

la resta, el dictat…

-Els hi posaven deures per casa?

-Si, però molt poquets.

-Tants com ara?

-No! No tants! Molt poquets!Un parell de problemes, un dictat, una redacció…

-Els seus pares es preocupaven d’allò que vostè aprenia a l’escola?

-Suposo que si però com que el meu pare treballava, la meva mare treballava, anàvem una mica com Déu volia. Si que es preocupaven.

-Donaven permís o distincions als alumnes que treien millors notes?

-No recordem-l’en, suposo que si. Jo no era una d’elles, eh. Jo no treia bones notes no!A mi m’agradava anar a guanyar diners i poder donar-se’ls a la meva mare.

-Va continuar els estudis superiors en altres centres?

-No. Jo no vaig arribar a dividir. Vaig aprendre sumar restar i multiplicar.

-Li hagués agradat continuar estudiant si hagués tingut oportunitat?

-No ho se, perquè no m’agrada estudiar.

-Consideraven que era igual d’important estudiar, per un home que per una dona?

-Bé, les famílies creien que els homes havien d’estudiar per treure’s una carrera. Les noies no, a les noies de seguida ens posaven a treballar. No hi havia gaires noies que estudiessin.

-A casa seva hi havia algun llibre?

-No m’en recordo., algun diccionari dels meus germans…,poca cosa

-Molt poquets?

-Molt poquets! Perquè no hi havia diners per comprar llibres.

-Els seus pares sabien llegir o escriure?

-Si, sabien llegir i escriure. La meva mare molt justet però si.

-Ho feien sovint això d’escriure?

-Els meus pares?, doncs el meu pare tenia una empresa de paleta per tant si que escrivia, i feia números i tot

-Recorda quines malalties va patir vostè de petita?

-Si, el xarampió, les galteres, i ja està.

-Qui la tractava, metge curandero?

-Si, més aviat curanderos. Hi havia una senyora que curava i sagnava aquestes coses.

-Quines medicines li donaven?

-Per aquestes malalties?, doncs mira , aigua d’herbes perquè abans la gent en feia molta, perquè poguéssim fer molt pipí. Era el cabell de l’espiga del blat de moro, i aquest cabell bullit feia fer molt pipí i marxava la febre.

-Recorda les malalties que patien els seus pares?

-Els meus pares no en van tenir de malalties.

-Portaven a la gent malalta a l’hospital?

-Clar que si.

-Hi havien metges al poble o al barri?

-Hi havia un metge per tot el poble.

-Quants diners se’ls pagava?

-Era un metge que teníem al poble i cada mes els hi pagàvem…, no ho se…, unes cinc o sis pessetes, una cosa així. Aquest metge servia per ginecòleg, per tenir les criatures…

-Per tant anar al metge per a vostè era car o barat?

-No, estava bé.

-On visitaven?

-On visitaven? Doncs al davant de la estació de trens. Ara hi ha un edifici quan vas cap a casa teva passant per la estació, ara han plegat pro hi havia un local que es deia “ els tallers Franqueses” , aquells pisos de dalt allà visitava el metge.

-Quins tipus de remeïs receptava?

-Ja no recordem-l’en, aspirines.

-La gent anava al metge amb freqüència?

-Hi havien que si, perquè hi havia gent que sempre estava malalta. Com ara, gent que tenia moltes manies…, i cada dos per tres estava al metge. I es feien pesats.

-La gent pobre anava al metge?

-Si, també hi anaven

-Coneix remeïs casolans per curar mals de ventre …?

-Doncs mira quan els nens tenien mal de panxa, els hi posaven una fulla de col l’escalivàvem al foc, perquè es torres una mica, li posàvem oli d’oliva i els hi posàvem a sobre i allò els hi curava el mal de panxa.

-I vostè ho a provat i funcionava?

-Jo li havia fet això als meus fills, i si que funcionava.

I quan tenien aquells constipats que tenien tanta tos els hi donàvem una tassa de llet amb mantega de porc, que ara no existeix, i era molt dolent de prendre però si t’ho prenies ven calent et feia marxar la tos.

-On nasqué vostè, a casa dels seus pares , o a l’hospital?

-A casa dels meus pares. Abans tots els fills naixien a casa. Jo també vaig tenir al meu fill a casa meva.

-Qui atenia els parts de s’ha mare? I els seus?

-En Miquel. El que abans t’he dit que ho atenia tot.

-Sap si es morien molts nadons en néixer o quan eren molt petits?

-Més que ara si. Perquè no hi havia els avenços d’ara.

-Anaven a missa els diumenges ?

-Si, jo si.

-Anava tota la família plegada?

-No. Perquè el meu pare tenia un hort i els meus germans es quedaven treballant i jo anava a missa a les vuit i després anava a casa i ajudava al meu pare.

-Anava a catequisme?

-Sí, inclús ensenyava.

-Resaven a diari, la seva família?

-No.

-Qui li va ensenyar les oracions?

-Les senyores que venien a fer religió més grans que jo. Hi havia una dona soltera que a les nenes ens feia anar a casa seva i ens donava de berenar i allà ens ensenyava a resar, ens acollia perquè les mares anaven a treballar i nosaltres sortíem del col·legi i anàvem pel carrer i ella sempre deia ”Veniu, veniu!” i com aquella gent eren rics i el seu pare era de l’exèrcit i ells es guanyaven la vida, ens donaven una mica de pa amb xocolata i allà moltes nenes i nens resaven i jugàvem, però allà assentats.

-Quina importància tenia la religió per la seva família?

-Regular. Però jo resava i a mi a casa no em deien res.

-I per a vostè?

-A mi m’agradava anar a missa. Inclús el meu pare va ajudar a fer aquesta església que tenim ara. Els diumenges al dematí, el mossén, feia anar a treballar als paletes. Però sense cobrar!

-Ha ensenyat als fills, en el tema de la religió com la van educar a vostè els seus pares?

-Quan eren petitons si, però un cop van haver fet la comunió ja no van voler anar més a missa.

-A la seva infància o joventut era freqüent parlar de miracles?

-Si, se’n parlava molt abans de miracles.

-A casa seva hi havia llibres religiosos?

-No, el meu missal i prou.

-Resava quan perdia un objecte i no el trobava?

-De vegades sí, de vegades no.

-Resava quan tronava molt fort?

-Ai, si! Mare de Déu santíssima! Els trons em feien molta por.

-Resava a algun sant en algun moment determinat?

-No, sempre dius “ ai! Que Déu m’ajudi!”.

-A casa dels seus pares no hi havia cap imatge religiosa, veritat?

-Bé sí hi havia una imatge que es passava de casa en casa amb una caixeta de fusta i la tenien en dos dies en una casa, dos dies l’altre, i cada família li havia de posar un cèntim. Era com una recaudació per a la església.

-A quina edat es va casar vostè?

-Als 22 anys.

-Com es van conèixer?

-Ballant, em va agradar el meu marit, a ell li devia agradar jo, i vam estar 5 anys de nuvis, i després ens vam casar,

-Eren del mateix poble o barri?

-No,. Ell era de Granollers i jo de Les Franqueses.

-Eren del mateix tipus de família?

-Era del mateix tipus: treballadors.

-Van estalviar diners abans de casar-se?

-Molt poquets perquè els havíem de donar a la mare. Però alguns sí, per comprar-me la roba, i tot això de la casa.

-Els ajudaven els pares econòmicament després de casar-se?

-No. Un cop et casaves ja estava.

-Quin ofici tenia el seu marit?

-Treballava a la fàbrica. Però en va fer molts d’oficis. També va treballar al banc.

-Vostè treballava fora de casa abans de casar-se

-Si, a la fàbrica.

-Va continuar treballant després de casar-se?

-Si, fins que em vaig jubilar.

-Que pensava el seu marit de que vostè treballes?

-Estava content, no havia dit mai que no treballés. I així guanyàvem més diners.

-Quina importància se li donava al sexe en las relacions matrimonials?

-No tanta com ara, era molt diferent.

-Van tenir fills?

-Si, dos.

-Van tenir els que van voler?

-Bé, primer en vaig voler un i després sense voler me’n va venir un altre. Perquè com que no hi havia les coses que hi ha ara, ni pastilles, ni preservatius ni tot això.

-Quines coses sabia sobre l’embaràs, i el part?

-Anava al ginecòleg cada tres mesos i res més. No et miraven com ara ni et feien fer gimnàstica…No!!!

-Qui li donava consells de com cuidar als fills?

-La experiència de 22 anys. Jo sola en vaig aprendre.

-Qui feia les feines de casa?

-Jo, la dona, clar.

-Qui s’encarregava de l’economia familiar?

-Jo.

-El seu marit donava tots els diners que guanyava a la feina perquè vostè els administres?

-Si perquè deia que la dona havia d’administrar els diners.

-Qui decidia allò que s’avia de comprar?

-La senyora, jo.

-On anava a comprar?

-A Granollers. A la porxada que feien com un mercat.

-En cas de desacord, qui tenia la última paraula?

-El home sempre guanyava.

-Hi havia discrepàncies entre vostè o el seu marit sobre la educació dels fills?

-No.

-Vivien a casa seva, dels seus pares o sogres?

-No, vivíem independents.

-Deixava jugar als seus fills al que jugava vostè de petita?

-Si, es que abans jugàvem tots al carrer.

-Als seus fills els hi demanaven la mateixa responsabilitat a l’escola que a casa?

-Si, a l’escola els hi marcaven unes pautes , uns treballs…I a casa en els meus fills, al petit el renyàvem bastant però al gran no.

-Com celebraven les festes?

-En família.

-Quines diferencies hi troba amb les festes d’ara?

-Abans era més maco perquè la gent s’ajuntava més.

-Anaven de vacances?

-No, no hi havia de vacances.

-Quina relació tenien amb els veïns i els parents?

-Bona, molt bona.

-Tenien consciencia de pertànyer en una classe social determinada?

-A la societat treballadora.

-En la seva època creus que les diferències socials eren més fortes?

-Si, però hi havia gent més pobre que nosaltres

-Vostè va seguir treballant després de tenir fills?

-Si, fins que em vaig jubilar

-Qui cuidava els nens?

-Ens ho feien com podien, els deixaven a dinar al col·legi i abans els nens quan tenien cinc anys podien anar a col·legi sols i no passàven les coses que passen ara pels carrers. A la tarde jo els anava recollir i al matí el seu pare els cridava com que treballava allà mateix sortia a l’hora de esmorzar els pentinava, els arreclava i llavors ells anaven a col·legi i ell anava a treballar.

CONCLUSIÓ

ESCOLA:

A l’escola les noies aprenien coses com cosir, fer ganxet…

Per contra no estudiaven mataries com ciències o d’altres més desenvolupades i no ho feien perquè

es creia que les dones estaven fetes per les feines de casa i que elles no podien estudiar.

Només les noies més riques podien permetre’s aquest luxe.

Els homes, en canvi, havien de treure’s carreres o títols per guanyar diners i mantenir la futura família.

FAMILIA:

El cap de família era el pare. Ell anava a treballar i s’encarregava de mantenir la família. En les discussions entre ell i la dona, la raó sempre acabava sent d’ell .

Per altra banda la dona s’encarregava dels fills, feia les feines de casa, i portava els comptes i els encàrrecs.

Els fills al acabar els estudis havien de començar a treballar.

SANITAT:

Sobre la sanitat no es pot dir gaire cosa ja que no hi havia gaires avenços.

La gent només anava al metge si estava molt malalta. Havies de pagar 5 pessetes cada mes per poder-hi anar. Normalment enlloc de visitar el metge, la gent anava a veure un “curandero”. La gent coneixia molts més remeis casolans que ara.

Ex: per curar un “cop d’aire” et posaven un got amb una pesseta calenta dintre, et feia suar i et treia el malestar.

RELIGIÓ :

La gent era molt religiosa:

qualsevol cosa que passava, dolenta o desagradable, la gent solucionava o enfocava les seves pors en la religió (resant).

Ex: quan tronava resaven perquè no passés res de dolent.

Tenien sants o creus a les cases i pel poble l’església donava una figureta que anava rotant pel poble i si la volies tenir a casa havies de dipositar dins de aquesta.

CULTURA: La gent no tenia tants privilegis com ara per tant no hi havia tanta gent com ara que pogues gaudir dels estudis.

Els que més estudiaven eren els homes.

Les dones en canvi no estudiaven ni institut ni universitat.

ESCOLA:

A l’escola les noies aprenien coses com cosir, fer ganxet…

Per contra no estudiaven mataries com ciències o d’altres més desenvolupades i no ho feien perquè

es creia que les dones estaven fetes per les feines de casa i que elles no podien estudiar.

Només les noies més riques podien permetre’s aquest luxe.

Els homes, en canvi, havien de treure’s carreres o títols per guanyar diners i mantenir la futura família.

FAMILIA:

El cap de família era el pare. Ell anava a treballar i s’encarregava de mantenir la família. En les discussions entre ell i la dona, la raó sempre acabava sent d’ell .

Per altra banda la dona s’encarregava dels fills, feia les feines de casa, i portava els comptes i els encàrrecs.

Els fills al acabar els estudis havien de començar a treballar.

SANITAT:

Sobre la sanitat no es pot dir gaire cosa ja que no hi havia gaires avenços.

La gent només anava al metge si estava molt malalta. Havies de pagar 5 pessetes cada mes per poder-hi anar. Normalment enlloc de visitar el metge, la gent anava a veure un “curandero”. La gent coneixia molts més remeis casolans que ara.

Ex: per curar un “cop d’aire” et posaven un got amb una pesseta calenta dintre, et feia suar i et treia el malestar.

RELIGIO :

La gent era molt religiosa:

qualsevol cosa que passava, dolenta o desagradable, la gent solucionava o enfocava les seves pors en la religió (resant).

Ex: quan tronava resaven perquè no passés res de dolent.

Tenien sants o creus a les cases i pel poble l’església donava una figureta que anava rotant pel poble i si la volies tenir a casa havies de dipositar dins de aquesta.

CULTURA: La gent no tenia tants privilegis com ara per tant no hi havia tanta gent com ara que pogues gaudir dels estudis.

Els que més estudiaven eren els homes.

Les dones en canvi no estudiaven ni institut ni universitat.

ESCOLA:

A l’escola les noies aprenien coses com cosir, fer ganxet…

Per contra no estudiaven mataries com ciències o d’altres més desenvolupades i no ho feien perquè

es creia que les dones estaven fetes per les feines de casa i que elles no podien estudiar.

Només les noies més riques podien permetre’s aquest luxe.

Els homes, en canvi, havien de treure’s carreres o títols per guanyar diners i mantenir la futura família.

FAMILIA:

El cap de família era el pare. Ell anava a treballar i s’encarregava de mantenir la família. En les discussions entre ell i la dona, la raó sempre acabava sent d’ell .

Per altra banda la dona s’encarregava dels fills, feia les feines de casa, i portava els comptes i els encàrrecs.

Els fills al acabar els estudis havien de començar a treballar.

SANITAT:

Sobre la sanitat no es pot dir gaire cosa ja que no hi havia gaires avenços.

La gent només anava al metge si estava molt malalta. Havies de pagar 5 pessetes cada mes per poder-hi anar. Normalment enlloc de visitar el metge, la gent anava a veure un “curandero”. La gent coneixia molts més remeis casolans que ara.

Ex: per curar un “cop d’aire” et posaven un got amb una pesseta calenta dintre, et feia suar i et treia el malestar.

RELIGIO :

La gent era molt religiosa:

qualsevol cosa que passava, dolenta o desagradable, la gent solucionava o enfocava les seves pors en la religió (resant).

Ex: quan tronava resaven perquè no passés res de dolent.

Tenien sants o creus a les cases i pel poble l’església donava una figureta que anava rotant pel poble i si la volies tenir a casa havies de dipositar dins de aquesta.

CULTURA: La gent no tenia tants privilegis com ara per tant no hi havia tanta gent com ara que pogues gaudir dels estudis.

Els que més estudiaven eren els homes.

Les dones en canvi no estudiaven ni institut ni universitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *