CAMP DE
ROSANES
·treball crèdit variable
Oriol Comas
Rita Navarrete
______________________________________
METODOLOGIA
Nosaltres per fer aquest treball hem entrevistat a la Carme Borrell , l’àvia de l’Oriol Comas. També hem trobat recursos en uns llibres com el ”d’aviació i guerra a la Garriga”,dels autors David Gesalí/David Íñiguez i ”Les Franqueses del Vallès: els anys de la segona república (1931-1939)” dels autors Joan Garriga i Andreu, Eduard Navarro i Doménech. Primer varem mirar uns quants articles i vídeos. Seguidament començarem a preparar-nos les preguntes. Després vam entrevistar a la Carme Borrell. Al acabar tota la preparació vam iniciar el treball basant-nos en els llibres, documents i el nostre testimoni franquesí. Després al haver acabat el document escrit vam iniciar el power point. També vam quedar un dia per anar al cap d’aviació i així poder ampliar la nostre informació i aconseguir imatges.
____________________________________________
PRESENTACIÓ
Bon dia, som la Rita i l’Oriol. I parlarem una mica sobre el camp d’aviació de Rosanes:
A principi dels anys trenta del segle XX, un empresari argentí establert a Barcelona i apassionat per l’aviació va adaptar el camp de Rosanes, entre la Garriga i l’Ametlla, un camp d’aviació particular, que el va transformar en un camp d’aviació preparat per la guerra civil. L’any 1937 les necessitats del conflicte bèl·lic van convertir-lo en un aeròdrom de guerra, i entre 1937 i 1938 es va adequar el nou aeròdrom, que va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l’Ebre i, posteriorment, en la defensa aèria de Barcelona.
El camp d’aviació de Rosanes (el nom prové de la masia fortificada del mateix nom) En arribar la guerra, el govern legal de la República va decidir convertir-lo en camp militar, per la qual cosa el va fer cinc vegades més gran, ocupant diverses finques agrícoles d’uns terrenys molt plans al límit dels termes municipals de La Garriga, Les Franqueses i L’Ametlla. Què en queda de tot allò? Doncs, malgrat haver passat gairebé set dècades d’oblit forçós, en queda l’hangar i el xalet racionalista de Can Fernández (tot i que no es poden visitar per dins, perquè el propietari actual no ho vol de cap manera), queden diversos refugis antiaeris al perímetre del camp i queden alguns vestigis de l’activitat militar (la garita d’entrada, una porta tapiada de l’antic menjador i un parell d’edificacions més). Ara fa pocs mesos el Memorial Democràtic de la Generalitat (adscrit a Interior, Relacions Institucionals i Participació, el departament que dirigeix el conseller Saura) ha invertit uns diners en senyalitzar el camp i instal·lar-hi diversos plafons informatius. El paisatge agrícola que en tot moment fa de teló de fons de la visita és magnífic, però n’hi sobra l’enorme camp de golf que ocupa bona part de la pista de l’antic aeròdrom.
_________________________________________
Aviació en aquella època:
-La aviació, era un tema poc tractat en aquella època, fins que va arribar la època del franquisme. Amb la necessitat de controlar els territoris van establir camps d’aviacions en llocs concrets i camuflats. Aquest fet va fer que en moltes ciutats es tingues de fer refugis antiaeris, també va provocar que en moltes ciutats s’hi establissin soldats, el que provocà que la gent visqués amb por.
En els camps no hi havien molts aviadors, ja que no abundaven. Al igual que els avions. Segons el nostre testimoni, en el camp de Rosanes hi havien uns 6 avions aproximadament, 5 per volar i 1 de emergències. En aquella època ser aviador per la gent, suposava arriscar la vida i tenir una gran responsabilitat, la major part dels aviadors no tornaven a casa seva durant molt de temps.
Després d’haver-nos informat sobre aquest tema , hem arribat a la conclusió de que no totes les persones que anaven a la guerra (camps d’aviació) , hi anaven per interes propi, sinó que la major part, hi anaven perquè estaven obligats.
_______________________________________
QÜESTIONARI
Preguntes al nostre Testimoni. (CARME BORRELL)
-Vostè va viure la inauguració del camp d’aviació?·Si, quan el van inaugurar jo tenia 12 anys.
-Que es el que més recorda de la guerra?·el bombardeig de la garriga.
-Va arribar a estar en el camp d’aviació?·Si,però de lluny, era veïna /Si es així,com era en aquells temps?·Es igual que abans , tot està conservat, fins hi tot la casa del costat.
-Que va suposar que a Llerona es formes un camp d’aviació?·Cada cop hi havien més soldats.
-Et vas tenir que refugiar-te en el refugi antiaeri?·Si, a la Garriga, hi havia un hangar que protegia a les persones dels atacs dels avions en un camp llarg i verd.
-Estudiaves quan va esclatar la guerra? O ja havia esclatat abans de que tu nasquessis?·Quan va esclatar la guerra jo tenia 12 anys, ens van obligar a abandonar l’escola.
-Manteníeu relacions amb els pilots o no podíeu?·Si, es podia parlar amb ells.
-Vas veure alguna persona que fos arrestada? I alguna executada?·No
-Cada quan venien a fer una inspecció?—
-Saps de qui es la casa del costat del camp?·era la masia Rosanes, d’aquí ve el nom del camp.
-Hi havien molts avions o només en tenien pocs?·No n’hi havien gaires, uns 6 avions i un de reserva.
-Vas conèixer a Franco personalment?·Personalment no però el meu pare si, quan era militar Franco li va donar una maleta i ell li va portar, a l’Àfrica fent el servei militar.
-Com et vas sentir quan et van donar la noticia de que havia mort? ·Alegria
-Saps qui va construir el camp d’aviació? ·Un senyor que es deia Esteve Fernàndez. I va construir el camp principalment per ell.
-Coneixies algun pilot?·Els havia vist a tots hi havia arribat a parlar, però no eram amics.
Anècdotes?·Volien volar un pont del costat de l’Ametlla però no van tenir dinamita per poder explotar-lo.
_____________________________________
CONCLUSIONS
Després de haver fet aquest treball, hem arribat a les conclusions següents i també hem après les següents coses:
-Hem après com es vivia en un aeròdrom militar.
-Quines parts tenien(hangar,torre,menjador,refugis antiaeris,etc).
Però sobretot, com vivien les persones en la època franquista, com estaven obligats a deixar-ho tot i adaptar-se a la força a unes noves lleis. També hem aprés que en aquells temps l’aviació tenia una magnitud molt gran en la gent. La difícil etapa que van passar molta gent que va tenir que viure en aquell moment. I la nostre conclusió es que molta d’aquesta gent va tenir que viure malament i tenim sort de no haver viscut nosaltres en aquells temps.
__________________________
FONTS D’INFORMACIÓ
http://www.ajlagarriga.es/documentsPublicacio/76garric57.pdf
http://lafura.cat/suplements/llavor/2009/treballbat01_09.html
Aviació i guerra a la Garriga dels autors David Gesalí/David Íñiguez
Col·lecció dels llibres de Les Franqueses del Vallès
Les Franqueses del Vallès: els anys de la segona república (1931-1939) dels autors Joan Garriga i Andreu, Eduard Navarro i Doménech.
Follet del camp d’aviació, obtingut de l’ajuntament de Les Franqueses
Tràiler de l’aviació i guerra i del bombardeig
Testimoni de la Carme Borrell
Ajuda de recursos de l’Eduard Navarro
Informació obtinguda a la visita al camp d’aviació
treball de reserca del camp de Sant Pere de Riudebitlles.