NATURALS 2n ESO

Voleu veure el què fem a les classes de naturals?

Cliqueu els enllaços i visualitzareu algunes de les presentacions dels nostres alumnes de 2n ESO

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ Marlès, Rubio , Villalbí

La Nutrició de les plantes– Cabanes , Cabrera, Giménez

LA NUTRICIÓ DE les plantes T.3 Naturals Bonet, Marquès, Vives

TEMA 7: ELS ECOSISTEMES

ELS NIVELLS TRÒFICS

Un nivell tròfic és el conjunt d’organismes que tenen una forma similar d’obtenir la matèria i l’energia. Productors, consumidors, descomponedors i transformadors són els principals nivells tròfics.

Els productors

Inclouen tots els organismes autòtrofs: bacteris fotosintètics, algues i plantes que són capaces de fabricar la seva matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi. Constitueixen el primer nivell tròfic.

Els consumidors

Són tots aquells organismes que han d’alimentar-se de la matèria orgànica sintetitzada per d’altres organismes. Són els organismes heteròtrofs: bacteris, fongs, protozous i animals. Segons el tipus d’alimentació els podem agrupar en:

Consumidors primaris. Són els organismes herbívors, és a dir s’alimenten dels organismes productors. Constitueixen el segon nivell tròfic.

Consumidors secundaris. Són els animals carnívors que s’alimenten dels consumidors primaris, és a dir dels herbívors i per tant es situen en el tercer nivell tròfic.

Consumidors terciaris. Són animals carnívors que s’alimenten d’altres consumidors, tant herbívors com carnívors. També se’ls anomena superdepredadors.

En aquesta classificació dels organismes segons la forma d’obtenir la matèria els productors representen el primer nivell tròfic, els herbívors el segon i així successivament. De fet, però, un organisme pot ocupar diferents nivells tròfics, com és el cas dels omnívors, entre ells l’home, que poden ocupar el segon i el tercer nivell tròfic.

Els descomponedors

Són organismes que s’alimenten de restes orgàniques com excrements, animals morts, restes vegetals, etc. D’aquesta manera transformen la matèria orgànica en matèria inorgànica aprofitant l’energia que encara contenen aquests nutrients.
Entre els organismes descomponedors trobem els bacteris i els fongs. Aquests procés és molt important ja que retornen a la natura la matèria inorgànica que les plantes necessiten per fabricar els nutrients que necessiten mitjançant la fotosíntesis.

Els transformadors

Transformen els compostos inorgànics anteriors en substàncies aprofitables pels productors. Formen aquests nivells alguns tipus de bacteris com els nitrificants. La funció d’aquests organismes és la de transformar matèria inorgànica que es troba en un estat que no pot ser absorbida pels organismes fotosintètics en d’altres formes de matèria inorgànica que si pot ser-ho. És el cas dels bacteris del gènere Rhizobium.
Aquests bacteris viuen en les arrels d’algunes plantes i transformen el nitrogen atmosfèric, que no pot ser utilitzats pels vegetals, en altres substàncies nitrogenades que si que poden utilitzar.

CADENES I XARXES TRÒFIQUES

Les diverses seqüències que es poden establir en un ecosistema entre organismes que s’alimenten els uns dels altres es coneixen amb el nom de cadenes tròfiques .

Una cadena tròfica està formada per un organisme productor, un consumidor primari i un o dos consumidors secundaris. De fet les cadenes tròfiques no poden ser massa llargues.

Una xarxa tròfica o alimentària: és el sistema format per dues o més cadenes alimentàries que estan interconnectades perquè tenen una o més baules comunes.

Un vídeo que ens presenta les xarxes tròfiques marines a la mediterrània.

TEMA 8: ELS AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

1. ELS PROCESSOS EXTERNS

1.1. LA METEORITZACIÓ

1.2. L’EROSIÓ

1.3. EL TRANSPORT

L’erosió és l’efecte de desgast que experimenten les roques superficials i implica la pèrdua de materials sòlids o substàncies en dissolució que són arrencats dels seus llocs d’origen. Aquest procés, el realitzen els agents geològics externs i implica l’inici del transport.

Els materials dissolts són transportats en dissolució (transport químic), mentre que les partícules sòlides són transportades en forma sòlida (transport físic). En aquest cas les partícules poden ser transportades de diverses maneres: en suspensió, per flotació, per saltació, per rodolament o per arrossegament o reptació.

1.4. LA SEDIMENTACIÓ

Quan s’acaba el transport es produeix la sedimentació. Els materials transportats es dipositen per acumulació de les partícules sòlides o per precipitació dels materials dissolts. Aquests materials són els sediments.

La precipitació dels materials dissolts es produeix com a conseqüència de variacions físiques o químiques del medi aquós (canvis de temperatura, de pressió, etc.). En moltes ocasions, els éssers vius afavoreixen aquests canvis. Aleshores es parla de precipitació bioquímica.

2. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

XARAGALLS

Els xaragalls són els clots produïts a les roques i sòls de llocs amb pendent degut a les avingudes d’aigua de pluja que erosionen el terreny, normalment, en zones de materials tous que juntament amb la falta de cobertura vegetal suficient, ataca els pendents excavant clots i agafant formes diverses. Es un tipus d’erosió hídrica per escolament superficial que dibuixa canals i barrancs.

PILARS CORONATS

Els pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées (senyores amb el cap cobert, amb barret) s’originen per l’acció de l’erosió sobre materials geològics poc coherents i molt heteromètrics. L’aigua s’emporta els materials que no queden protegits pels blocs grossos, sota els quals el pilar va creixent a mesura que l’erosió avança. El procés culmina amb la caiguda dels blocs (els “barrets”) a causa del soscavament de la columna.

Turó del Castell de Balsareny

UADIS

RAMBLES O RIERES

ELS RIUS

Diferenciem tres trams del riu.

Curs alt
Curs mitja
Curs baix

3. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

ELS AQÜÍFERS

COM APROFITEM L’AIGUA SUBTERRÀNIA?

EL RELLEU CÀRSTIC

4. ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GLAÇ

LES ZONES GLACIALS

ELS GRANS CASQUETS POLARS

LES GLACERES DE VALL

•Es troben en muntanyes elevades, i normalment fluïxen per valls que abans ocupaven corrents d’aigua, per això s’anomenen glaceres de vall o alpines.

• Hi ha milers de glaceres d’aquest tipus arreu del món. La seua mida és molt petita comparada amb les glaceres de casquet.

•

• Avancen per les valls molt a poc a poc (es mouen només uns pocs centímetres al dia) i després de la seua acció sobre la superfície, generen les característiques valls en U.

Aquestes imatges corresponen al Circ de Gavernie.

5. ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT

L’ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT

FORMES DE RELLEU DEGUDES A L’ACCIÓ DEL VENT

TEMA 9: L’ENERGIA INTERNA DE LA TERRA

1. MANIFESTACIONS DE L’ENERGIA INTERNA

L’interior del nostre planeta és calent, però la superfície de la TERRA és rígida i freda. No forma una capa contínua perquè està dividida en plauqes: PLAQUES LITOSFÈRIQUES.