Música i dansa

Cada 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, una data triada per la UNESCO per commemorar el naixement el 1727 de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern.    La idea de commemorar el Dia Internacional de la Dansa va ser acollida pràcticament a tot el món i cada any es dóna a conèixer en aquesta data, un missatge especial signat per alguna personalitat de renom mundial a la dansa. Aquest any l’encarregat és el ballarí i coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui.

Celebrem la inacabable coreografia de la vida

D’alguna manera, la dansa no coneix fronteres igual que d’altres arts. Encara que certs estils tracten de limitar o treballar dins d’un marc, el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: es tracta d’assumir el control ràpidament, permetent que certs estils es barregin amb d’altres. Tot es relaciona amb tot, naturalment, i la dansa s’instal·la només en l’espai que pertany al present, en constant canvi.

M’agrada pensar en l’espectacle de dansa com en una celebració de la coexistència, com una manera de donar i crear espai i temps per als altres i per a nosaltres mateixos. Tendim a oblidar-ho, però la bellesa subjacent de l’espectacle en viu resideix, principalment, en la convergència d’una massa de persones, assegudes una al costat de l’altra, compartint el mateix moment. No hi ha res de privat en això, un espectacle és una experiència extremadament social. Tots nosaltres reunits en aquest ritual, que és el nostre vincle amb l’espectacle, el nostre vincle amb el mateix present.