Dia Internacional de la Dansa

Cada 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, una data triada per la UNESCO per commemorar el naixement el 1727 de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern. 

 

La idea de commemorar el Dia Internacional de la Dansa va ser acollida pràcticament a tot el món i cada any es dóna a conèixer en aquesta data, un missatge especial signat per alguna personalitat de renom mundial a la dansa. Aquest any l’encarregat és el ballarí i coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui.

Celebrem la inacabable coreografia de la vida

Al llarg del temps, al llarg dels anys, el que perdura per sobre de tot és art. L’art sembla ser allò que deixa la humanitat als seus hereus -ja sigui a través d’edificis, llibres, quadres o música. O moviment, o dansa. En aquest sentit, crec en la dansa com el més actual, la lliçó d’història més actualitzada, ja que està en una constant relació amb el seu passat més recent i només es pot produir en el present.

D’alguna manera, la dansa no coneix fronteres igual que d’altres arts. Encara que certs estils tracten de limitar o treballar dins d’un marc, el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: es tracta d’assumir el control ràpidament, permetent que certs estils es barregin amb d’altres. Tot es relaciona amb tot, naturalment, i la dansa s’instal·la només en l’espai que pertany al present, en constant canvi.

Jo crec que la dansa pot ser una de les formes d’expressió més honestes, per això hem de valorar-la i conservar-la: perquè quan la gent balla, ja sigui en una funció de ballet, una lluita de hip-hop, un espectacle contemporani underground, o a la discoteca, rara vegada hi ha falsedat o màscara. Les persones es reflecteixen les unes a les altres constantment, però quan ballen, el que més reflecteixen és, potser, aquest moment d’honestedat.
En moure’ns com d’altres persones, en moure’ns amb d’altres persones, i en veure-les moure’s, és com millor podem sentir les seves emocions, pensar els seus pensaments i connectar-nos amb la seva energia. És, potser aleshores, quan millor i més clarament podem conèixer-los i entendre’ls.

M’agrada pensar en l’espectacle de dansa com en una celebració de la coexistència, com una manera de donar i crear espai i temps per als altres i per a nosaltres mateixos. Tendim a oblidar-ho, però la bellesa subjacent de l’espectacle en viu resideix, principalment, en la convergència d’una massa de persones, assegudes una al costat de l’altra, compartint el mateix moment. No hi ha res de privat en això, un espectacle és una experiència extremadament social. Tots nosaltres reunits en aquest ritual, que és el nostre vincle amb l’espectacle, el nostre vincle amb el mateix present.

I així, per al 2012, desitjo a tothom molta dansa. No es tracta d’oblidar els problemes de l’any 2011, ans al contrari, d’enfrontar-nos-hi de forma creativa, de ballar-hi a l’entorn per trobar la manera de relacionar-nos amb els altres, amb el món i amb la vida, convertint-los en part de la seva inacabable coreografia. Dansem per trobar l’honestedat i transmetre-la, per reflectir-la i celebrar-la.
A casa nostra, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya li ha encarregat un text a la ballarina, coreògrafa, directora artística i Premi Nacional de Dansa: Marta Almirall.
“Abraçats al ritme, a la música, a vegades també a un silenci bategant; movem ara un peu, ara un braç, i en el desequilibri ens llancem al buit, surem, saltem en un espai i un temps que volem ple de notes i de gestualitat…
Ens entrenem en l’esforç, en el pas, en el gest per a millorar.
Som el somni dels alegres.
L’alegria dels ensopits.
L’harmonia dels decidits.
Perquè la dansa ens commou i ens porta a llocs impensats.
Moure’s és per als humans necessari, i ballar fa feliç, molt feliç. 

I per això volem celebrar aquests  25 anys de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el  Dia Internacional de la Dansa, compartint tot allò que té de prodigiós la nostra professió:

La meravella del gest.
La gràcia del moviment.
La bellesa de l’acció.
L’elegància ingràvida i eloqüent de la dansa.

Perquè els ballarins i les ballarines som un exemple d’esforç i de disciplina, i el nostre llegat és aquest: la creació i la interpretació  d’un moviment efímer personal i col·lectiu alhora.

BALLEM, promovem la dansa a les escoles, fem partícips a les noves generacions d’una manera de veure la vida i del món que no decep i que entusiasma.

Caminem junts, respirem junts, ballem junts.

Ballem al so de totes les musiques!, i vivim de l’única manera que sabem viure : LLIURES I CREATIUS, embruixats PER LA DANSA.

VISCA LA DANSA!”

Quant a Edi

Mestre de música a l'escola Sant Joan de Berga
Aquest article ha estat publicat en Dansa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà