Tot va començar als barris llatins i afroamericans dels anys 70 (fa uns 50 anys) a Nova York. Allà va néixer el “rap”: “rhythm and poetry” (ritme i poesia), cançó parlada, monòleg o diàleg entre MC’s damunt d’una base rítmica.
En aquells anys 70, el Bronx era un barri de NY ple de creativitat però també de caos total: una de les persones que millor va aconseguir organitzar i potenciar tota aquella creativitat (música, ball, estètica, graffiti…), i va pacificar la guerra entre bandes, va ser Afrika Bambaataa.
Afrika Bambaataa & The Soulsonic Force – Planet Rock (1982):
La tècnica dels plats (o tocadiscs) la va inventar DJ Kool Herc a partir dels sound system jamaicans. DJ Kool Herc es va adonar que hi havia unes parts de les cançons que agradaven molt més i feien ballar més a la gent, els “break beats”. Els anava repetint i així la gent no parava de ballar-los. (1973)
Funky 4+1 fou el primer grup del Bronx en aconseguir un contracte discogràfic i possiblemente el primer en tenir una MC femenina, la gran Sha-Rock.
Funky 4+1 – Thats The Joint (1980):
La tècnica de punxar discos de DJ Kool Herc va ser desenvolupada por dos mestres dels plats: Gran Wizard Theodore, inventor de la tècnica scratch, i Grandmaster Flash, que va ser qui va crear el primer èxit del rap que explicava la realitat de viure a un barri pobre.
Grandmaster Flash & The Furious Five – The Missage (1982):
Un dels primers grups d’èxit van ser els Run-DMC.
Run-DMC – It’s Tricky (1986):
Apareix una banda amb un discurs polític molt crític amb les injustícies i amb una estètica i una força musical molt potents: els Public Enemy.
Public Enemy – Fight The Power (1989):
Chuck D, cantant dels Public Enemy, deia que el rap era la CNN (el canal de notícies) dels negres. Un missatge semblant al que canten els Violadores del Verso.
Violadores del Verso – Información planta calle (2006):
El grup que més va triomfar a principis dels anys 90 van ser els Wu-Tang Clan.
Wu-Tang Clan – C.R.E.A.M. (1992):
Els 90 van ser una anys que la violència entre bandes va arribar a nivells altíssims: més de 60 rapers americans van morir de manera violenta. Allò va enfrontar a dos dels MC’s més carismàtics d’aquell moment: 2Pac i Notorious Big. Tots dos van acabar assassinats.
2Pac (feat. Dr. Dre) – California Love (1996):
De raperes també n’hi ha hagut i n’hi ha (i de molt bones) com la gran Queen Latifah.
Queen Latifah – U.N.I.T.Y. (1993):
Lauryn Hill – Doo-Wop (That Thing) (1998):
Missy Elliott – Work It (2002):
Amb l’arribada dels anys 2000 és quan el rap es converteix en massiu. Alguns MC’s comencen a superar en vendes de discos a qualsevol banda de rock. Arriben Snoop Dogg, Busta Rhymes, 50 Cent o Eminem.
Eminem – Lose Yourself (2002):
En català també hi ha força grups i cantants de rap, o que han fet servir el rap a les seves cançons.
Senyor Oca – Al teu niu ft Adala i DjKarlixx (2018):
Zoo – Estiu (2014):
