El fet de posar la veu en un vídeo ens ajuda a traspassar les nostres pors, i sobretot en el cas d’infants als quals els costa assumir la realitat, identificar-se i sortir d’ells mateixos. Aqeusta activitat els ajuda a poder separ el jo de l’objecte i a poder fer servir la veu de forma espontània, lliure de pors.

És per això que resulta motivador i alliberador veure com nenes a les quals poques vegades sentíem la veu, hagin estat capaces de parlar en veu alta i fer-se sentir. Per altra banda han hagut d’esforzar-se a verbalitzar bé cara a que els altres poguessin entendre el poema.
També buscava alguna cosa que poguessin fer elles soles, on el meu paper fos més de suport que no pas de dur l’activitat.

I el més divertit, elles han fet evolucionar l’activitat relacionant la veu que senten amb la nena que parla, en un joc de «qui parla ara?»

Aquesta experiència d’ha dut a terme a una aula del CEE Concha Espina, amb un grup de quatre nenes d’edats compreses entre els set i els deu anys amb problemes de personalitat (TEA, retard mental) format aquest curs.

L’activitat sorgeix de la necessitat de buscar una activitat que les motivés que permetés treballar en grup. Aquest aspecte els hi costa ja que totes quatre, cadascuna per la seva banda, reclamen l’atenció de l’adult demanant ajuda constant en totes les tasques. El nivell de parla és molt divers: una de les alumnes pot verbalitzar perfecte però una parla ecolàlica i sense sentit; una altra té dificultats respiratòries i per tant el seu to de veu és molt fluix i amb dificultats per fer una frase sencera; una altra alumna té força dificultats de pronunciació; i finalment una de les alumnes té dificultats de comprensió i de pronunciació amb un to de veu quasi imperceptible i mutisme.

Realment ens plantejàvem un repte divertit, havíem de fer parlar a la lluna. La nostra classe es diu la lluna, i dins el centre d’interès que hem anat treballant al llarg del curs, hi havia l’activitat d’aprendre’s un poema sobre la lluna. Durant el primer trimestre el vam treballar i se’l van aprendre molt bé, amb ajuda d’un full amb SPC

A LA NIT JO NO TINC POR

SURT LA LLUNA I FA CLAROR

LA SALUDO PEL BALCÓ

I LI ENVIO UN GRAN PETÓ

Aquest full està a l’aula i les nenes s’apropen a llegir-ho sovint.

A partir d’aquí el vam filmar amb el mòbil i el veien. Va ser a partir d’aquí que vam pensar anar una mica més enllà i amb el programa Verbalitzer. Havíem de fer un esforç per que se’ns entengues i a més esforçar-se en quadrar la boca que havíem dibuixat a la lluna amb la boca del nostre company, guardar silenci mentre es parlava i estar molt atents.

Quan van entrar les tauletes a l’aula hi va haver un gran rebombori, no era la primera vegada que les veien. Però l’ús havia estat per jugar. Primer vam haver de pactar que no anàvem a jugar amb les tauletes i que havíem de treballar.

Teníem un horari d’ús establert per així definir quan treballaríem i situar a les nenes en l’activitat. El primer pas va unes sessions que direm d’entrenament:

Vam fer fotos i vídeos de coses que ens interessaven, anar fent-nos amb la tècnica.

Desprès de fer les fotos les havíem de revisar i triar les que ens agradaven, tota una feinada ja que ens havíem de posar d’acord i això si que costava!!!!

Un cop vam fer proves de fotografia, es va complicar una mica més i vam fer vídeos seguint el mateix procediment que amb les fotos.

Quan ja havíem entrenat el que era la feina a fer vam gravar el poema que ja sabíem. Ens vam gravar recitant el poema.

Posteriorment vam ensenyar una mostra del que podien fer amb el programa Verbalitzer.

Arriba el moment de la gravació, dibuixar la boca a la lluna i posar la nostra veu.

Aquesta experiència es senzilla. Ja que el grup, malgrat ser poc nombrós és força dispers i presenta certes dificultats per les característiques pròpies.

Per realitza l’activitat no sempre disposem d’ajuda, el treball s’ha fet sobretot amb les quatre nenes L’activitat en si ha estat molt motivadora, m’ha sorprès el domini de la tabletes, de seguida entendre com funcionaven.

Va ser molt important marcar els moments en que faríem servir la tauleta i el perquè, ja que hi ha una gran dispersió i una nena en concret té força dificultats en el control de les pulsions i els impulsos. Amb aquest acord va entendre que no podia fer el que volia i va poder respectar el moment de l’activitat.

Les alumnes van tenir problemes per encaixar la boca amb la lluna, feina que vam haver de fer els adults. Però no per això va perdre l’emoció de fer-ho i les ganes de treballar.

Durant uns dies vam estar treballant molt entusiasmades pensant com faríem les coses, posant-nos d’acord, arribant a pactes i respectant-los. La qual cosa hem treballat a altres nivells sense un resultat tan ràpid com amb aquest treball.

App utilitzada

VERBALIZER LITE