Sóc de vidre!

A Llegir i Escriure començarem els tallers d’escriptura dels divendres amb la proposta d’ un relat breu en 3a persona partint de la situació d’una persona que es lleva i s’adona que és tot de vidre.

Caldrà utilitzar les paraules: mar, mareig, margarida, martell, marxar.

Aquestes paraules condicionen parcialment el relat i l’enriqueixen perquè s’obliga a modular la imaginació literària. Quan es torni a fer la proposta en un altra avaluació a d’altres alumnes les paraules que cal utilitzar necessàriament seran unes altres.

El primer esborrany serà corregit pel professor per tal de fer una versió corregida, fins que la versió sigui prou correcta. Després es tornarà a escriure el relat però en 1a persona

Les idees més interessants dels escrits dels alumnes han estat:

One thought on “Sóc de vidre!

  1. Eva Serrano

    Un mareig diferent (tercera persona)

    Al sortir de l’escola va començar a sentir un fort mareig, tenia moltes ganes d’arribar a casa seva per això va marxar ràpid d’allà. Tot just a l’entrar per la porta de casa va caure desmaiada. Es despertà davant d’un mirall ple de margarides pel voltant, no coneixia ni l’habitació ni res del seu entorn. S’aixecà de sobte, però alguna cosa diferent havia canviat i no era el seu entorn; el seu cos es movia diferent, actuava diferent ja que estava formada de mil i un trocets d’aquells diminuts vidres de colors que sovint trobes al mar.
    Va mirar per la finestra i observà una platja feta d’aquells vidres dels quals ella estava formada.
    Decidí anar a la platja per trobar alguna cosa que l’ajudés a tornar a casa però al fer la primera passa fora de l’habitació el seu peu es va trencar en moltíssims bocins.
    Va agafar una margarida i se la ficà al peu, de sobte els vidres el formaren en forma de peu i es reincorporaren al seu lloc. Va tornar a mirar per la finestra però aquesta vegada els vidres formaven una nota: “el martell has d’agafar si a casa vols anar”, davant de la paraula martell n’hi havia un.
    Havia de sortir de l’habitació sense que el seu cos es fes bocins, per això agafà les margarides i se les va col·locar al voltant del cos.
    Va posar un peu fora l’habitació i res es va trencar, així que pas a pas aconseguí arribar a la platja i així va agafar el martell. Allà hi havia dibuixat una cara i estava assenyalada la boca, per això agafà el martell desconcertada i provant provant se’l posà entre els llavis tal i com indicava el dibuix.
    De sobte, va aparèixer a la porta de casa amb un martell a la boca i margarides al cos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *