Era una casa molt destartalada, envoltada per uns camps bruts i sense cultivar. Tot i això, al costat de la casa hi havia un petit tancat amb una vaca. En aquesta casa hi vivien 10 persones: el pare, la mare, quatre fills i dos avis.

Els vestits vells, bruts i trencats eren la prova de la misèria que regnava en aquell lloc. Tot i això, la família tenia la vaca. El pare va explicar al mestre que gràcies a  l’animal, a la seva llet, podia anar vivint.

–  Sort en tenien d’aquesta bèstia! -va dir alçant els ulls al cel.

El mestre i el jove deixeble van passar la nit amb la família, enmig de brutícia i desordre. Es van despertar molt d’hora, abans que ningú i sense fer soroll van sortir de la casa i van entrar en el tancat de l’animal.

–  És l’hora de que aprenguis una lliçó -va dir el mestre al seu deixeble. I agafà una navalla i matà la vaca.

–  Què has fet,  mestre? -digué el noi amb veu angoixada. Sense inmutar-se, el mestre va començar a tornar cap a la vila, sense fer cas al seu jove acompanyant.

El jove no es podia treure del cap el que el seu mestre havia fet a aquella pobra família. I sovint li retreia la seva acció dient-li: per culpa teva aquesta família morirà de gana.

La història explica que un any després, mestre i deixeble van tornar a visitar aquell lloc. En arribar-hi no hi van trobar el que esperaven. En lloc de la casa ruïnosa que havien vist l’any abans hi van trobar una construcció nova, ben cuidada i envoltada de cultius pròspers.

De dins la casa va sortir el pare de família que feia un any els havia acollit per a passar la nit. El noi estava molt sorprés, feia un any aquell home anava brut i tenia un aspecte trist i decaigut i en canvi ara se’l veia ben arreglat i content. L’home se’ls apropà i els explicà que feia aproximadament un any algú els havia mort la seva vaca, la seva font d’alimentació. Havia estat un cop molt dur per a tota la família ja que no sabien com podrien subsistir. Necessitaven menjar i havien de buscar altres fonts d’aliment per als seus fills. Van netejar els camps, van aconseguir llavors de llegums i vegetals i van comneçar a conrear les terres. Al cap d’un temps van veure que estaven produint més del que necessitàven i van començar a vendre el que els sobrava i així, a poc a poc, van anar guanyant diners per a comprar-se roba nova i arreglar la casa. L’home va acabar dient:

– És com si la tràgica mort de la nostra vaca ens hagués obert la porta cap a una vida millor.

El jove deixeble va entendre finalment la lliçó que el seu savi mestre volia ensenyar-li. La mort d’aquell animal havia estat el principi d’una vida nova i plena d’oportunitats.

De tornada cap al poble, el mestre li preguntà al deixeble:

– Creus que la família estaria on està ara si encara tingués la vaca?

i el jove feu que no amb el cap. El mestre continuà explicant: La vaca era com una cadena que els tenia lligats a una vida de conformisme. Al no tenir-la van haver de prendre la decisió d’esforçar-se per cercar alguna cosa més.

Us és familiar oi el missatge d’aquest conte?

A vegades, les situacions difícils ens dirigeixen cap a camins  millors.

Les situacions difícils són una oportunitat per a créixer, millorar…