Era una casa molt destartalada, envoltada per uns camps bruts i sense cultivar. Tot i això, al costat de la casa hi havia un petit tancat amb una vaca. En aquesta casa hi vivien 10 persones: el pare, la mare, quatre fills i dos avis.

Els vestits vells, bruts i trencats eren la prova de la misèria que regnava en aquell lloc. Tot i això, la família tenia la vaca. El pare va explicar al mestre que gràcies a  l’animal, a la seva llet, podia anar vivint.

–  Sort en tenien d’aquesta bèstia! -va dir alçant els ulls al cel.

El mestre i el jove deixeble van passar la nit amb la família, enmig de brutícia i desordre. Es van despertar molt d’hora, abans que ningú i sense fer soroll van sortir de la casa i van entrar en el tancat de l’animal.

–  És l’hora de que aprenguis una lliçó -va dir el mestre al seu deixeble. I agafà una navalla i matà la vaca.

–  Què has fet,  mestre? -digué el noi amb veu angoixada. Sense inmutar-se, el mestre va començar a tornar cap a la vila, sense fer cas al seu jove acompanyant.

El jove no es podia treure del cap el que el seu mestre havia fet a aquella pobra família. I sovint li retreia la seva acció dient-li: per culpa teva aquesta família morirà de gana.

La història explica que un any després, mestre i deixeble van tornar a visitar aquell lloc. En arribar-hi no hi van trobar el que esperaven. En lloc de la casa ruïnosa que havien vist l’any abans hi van trobar una construcció nova, ben cuidada i envoltada de cultius pròspers.

De dins la casa va sortir el pare de família que feia un any els havia acollit per a passar la nit. El noi estava molt sorprés, feia un any aquell home anava brut i tenia un aspecte trist i decaigut i en canvi ara se’l veia ben arreglat i content. L’home se’ls apropà i els explicà que feia aproximadament un any algú els havia mort la seva vaca, la seva font d’alimentació. Havia estat un cop molt dur per a tota la família ja que no sabien com podrien subsistir. Necessitaven menjar i havien de buscar altres fonts d’aliment per als seus fills. Van netejar els camps, van aconseguir llavors de llegums i vegetals i van comneçar a conrear les terres. Al cap d’un temps van veure que estaven produint més del que necessitàven i van començar a vendre el que els sobrava i així, a poc a poc, van anar guanyant diners per a comprar-se roba nova i arreglar la casa. L’home va acabar dient:

– És com si la tràgica mort de la nostra vaca ens hagués obert la porta cap a una vida millor.

El jove deixeble va entendre finalment la lliçó que el seu savi mestre volia ensenyar-li. La mort d’aquell animal havia estat el principi d’una vida nova i plena d’oportunitats.

De tornada cap al poble, el mestre li preguntà al deixeble:

– Creus que la família estaria on està ara si encara tingués la vaca?

i el jove feu que no amb el cap. El mestre continuà explicant: La vaca era com una cadena que els tenia lligats a una vida de conformisme. Al no tenir-la van haver de prendre la decisió d’esforçar-se per cercar alguna cosa més.

Us és familiar oi el missatge d’aquest conte?

A vegades, les situacions difícils ens dirigeixen cap a camins  millors.

Les situacions difícils són una oportunitat per a créixer, millorar…

Nelson Maldela, va ser una home que va nèixer a Sud-Àfrica el 18 de juliol de 1918 i va morir fa poc, el dia 5 de desembre de 2013 a Johannesburg. Va morir amb 95 anys. Aquest home va ser molt important al món perquè va lluitar contra el racisme i pels drets de les persones de color negre, igual que ell. Per aquest fet, el van posar a la presó 27 anys. L’any 1993 va guanyar un premi Nobel de la Pau, just abans de ser nomenat president del país.

Ell va aconseguir l’eliminació de l'”APARHEID”, una política de segregació (separació) racial: els negres no tenien els mateixos drets que el blancs i no podien conviure junts.

Mandela va lluitar per: la tolerància, el pacifisme, la no-violència, la conducta noble (ser honrat i sincer), la saviesa…

La seva vida es la prova de que a vegades un home sol pot canviar el curs de la història.

Aina Moncada