Monthly Archives: octubre 2017

Un conte per llegir

UN PAQUET DE GALETES
Una noia estava esperant el seu vol en una sala d’espera d’un gran aeroport. Com que havia d’esperar molta estona, va decidir comprar un llibre i també un paquet de galetes.

Va asseure’s en una sala de l’aeroport per a poder descansar i llegir en pau, i va deixar les seves coses al seient del costat. Deixant aquest seient entre mig, va asseure’s un home que va obrir una revista i va començar a llegir.

Al cap d’una estona a la noia li va agafar gana, va obrir les galetes que tenia al seient del costat, i va començar a menjar.

Quan ella va agafar la primera, l’home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar: “Que descarat! Si jo fos més valenta, fins i tot li donaria una bufetada per a que no se n’oblidi mai”.

Cada cop que ella agafava una galeta, l’home també n’agafava una.

Allò la indignava tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar.

Quan quedava només una galeta, va pensar: “què farà ara aquest aprofitat?”

Aleshores, l’home va partir la última galeta i en va deixar mitja per a ella.

Ah, no! Allò li va semblar massa! Es va posar a rebufar de ràbia. Va tancar el seu llibre, va recollir les seves coses i va marxar cap al sector d’embarcament…

Quan va asseure’s a l’interior de l’avió, va mirar dins la seva bossa i per la seva sorpresa, allà estava el seu paquet de galetes, intacte, tancat!

Va sentir tanta vergonya!

Només aleshores es va adonar de quan equivocada estava. Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dins la seva bossa! Ja no era temps ni tenia possibilitats per a donar explicacions o demanar disculpes. Però sí per a raonar:

Quantes vegades a la nostra vida traiem conclusions, quan hauríem d’observar millor? Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones?

Va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es recuperen:

–  una pedra, després d’haver-la llançat;a girl and her book....

  una paraula, després d’haver-la dit;

–  una oportunitat, després d’haver-la perdut, i

– el temps, després d’haver passat.                   

Diviértete leyendo

Un bestseller juvenil.
Manolito Gafotas, como lo conocen todos en su barrio de Carabanchel (Alto), es un niño dicharachero que vive con sus padres, su abuelo Nicolás y su hermano pequeño, el Imbécil, y que siempre está dispuesto a contar su visión de las cosas, junto a su mejor amigo, el Orejones López, y su mayor enemigo, el chulito Yihad.
La vuelta al colegio Diego Velázquez se convierte en una aventura. La llegada de un nuevo compañero, Paquito Medina, una cita en el Árbol del Ahorcado con Susana o el cumpleaños más feliz del abuelo Nicolás son algunos de los acontecimientos memorables del primer libro de Manolito Gafotas.

Un motiu per reflexionar a l’escola

Un motiu per reflexionar a l’escola

Tots els infants del món tenen dret a anar a l’escola, però malauradament això actualment encara no és una realitat.

En aquest article trobarem vídeos que narren les dificultats que es troben molts nens/es de diferents països per poder accedir l’escola. Tot i les dificultats, i moltes vegades jugant-se la vida, cada dia van a l’escola.

Tenir l’escola tan a la vora i tan assequible és un privilegi molt gran. Poder anar-hi és complicat per molts nens en altres països, però els nostres alumnes no ho saben ni ho valoren.

Aquests vídeos poden ser molt útils:

– Per prendre consciència de les realitats que viuen molts infants del món.

– Per reflexionar sobre la importància d’anar a l’escola.

– Per reflexionar sobre la nostra societat actual.

– Per entendre que el dret a l’educació és un dret dels infants.

– Per treballar l’empatia i adonar-se de les diferents realitats que viuen altres infants del món.

I tu, de què et queixes?