Monthly Archives: setembre 2012
Un minut de ciència
Actividades de ortografía en Lengua Castellana
Recomendaciones
SINOPSIS
Matilda Wormwood es una niña muy especial. Sin haber cumplido los cinco años, ya ha leído a numerosos autores y atesora asombrosos conocimientos. Sus mediocres padres no se preocupan por ella y la animan a mirar la televisión negándose a comprarle libros. Ingeniosa y resuelta, Matilda se da cuenta de que es más inteligente que sus padres y por lo tanto no presta atención a sus ideas ridículas. Mientras están fuera acude a leer a la biblioteca pública, de modo que cuando comienza la escuela supera ampliamente a sus compañeros. Su agradable maestra, la señorita Jennifer Honey, pide que pasen a Matilda a una clase más avanzada, pero la pérfida directora, la señorita Trunchbull, se niega.
La feina ben feta
M’agrada molt la idea que apareix en un conegut anunci televisiu: L’ESFORÇ, LA FEINA BEN FETA !
Us el mostro a continuació, de ben segur que a tots ens farà reflexionar.
“…i quin és el secret? – es preguntava tothom….
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall, va cantar en un poema Joan Maragall.
Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí, des d’aquí universals.
… quin és el secret?…La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.
Són les ganes, treballar fort. Desperta company! és millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son…
…Si fem les coses com nosaltres sabem: hi ha res impossible?, què no aconseguirem?.
…I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.”
Paul Klee
Una reflexió per començar
Un poema per llegir
CADA ROSTRE ÉS UN MIRACLE
Un infant negre, de pell negra,
d’ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.
Un infant blanc, de pell rosada,
d’ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.
L’un i l’altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se’ls mira amb amor
i amb tendresa se’ls parla.
Vessaran les mateixes llàgrimes
si se’ls contraria, si se’ls fa mal…
No hi ha dos rostres absolutament idèntics.
Cada rostre és un miracle.perquè és únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completamente iguals.
La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i canviant,
que mai no reprodueix el mateix rostre.
Viure conjuntament
és una aventura on l’estimar,
l’amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t’enriqueix.
Tahar Ben Jelloun