La tradició de menjar la mona el dilluns de Pasqua ve de lluny, però sabeu els seus orígens, la seva història?, ara l’explicarem.
La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de primavera. Està documentada almenys des del segle XV, tot i que es creu que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre. És a mitjans del segle XIX quan les mones perden tota la seva senzillesa i la seva presentació es torna més complicada i més sofisticada.
La primera mona de Pasqua representativa d’una escena de la que es té notícia segons el costumari de Joan Amades data de 1875 y mostrava al conseller Joan Fiveller jurant fidelitat a la ciutat abans d’anar a vindicar el dret del ciutadà davant el rei Ferran d’Antequera.
Els valencians, així com molts menorquins, que van emigrar a Algèria durant el segle XIX i que en bona part es van establir a Orà, van portar-hi la mona i el costum d’anar a menjar-la al camp el dia de Pasqua.
A l’igual que el Carnaval i altres tradicions, els seus orígens no són clars, però es basen en d’altres de l’antiguitat com: les muníquies, celebracions gregues dedicades a la deessa Artemísia; les pascorals, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o la festa cèlticade Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous.
Les pistes per saber d’on prové la paraula ens porten a l’àrab antic, on per mûna s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de monus (present o ofrena). En llatí existeix també la paraula munda (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.
“Festes de Cincogèsima/també les de Nadal/les de Pasqua florida/són les millors de l’any.”
I ara us deixem un vídeo per si voleu fer-ne una!!!
Aquí us deixem un vídeo amb un munt d’imatges de mones: de pa de pessic, de xocolata, de crema, de fruita, amb ous de xocolata, amb gallines, amb plomalls, amb pollets,amb conills, amb …
Hi ha que representen el camp del FC Barcelona, el del Real Madrid; hi ha una del Betis, una altra de cotxes de carreres, de…
Hi ha per a tots els gustos: de tots els tamanys i de tots els colors.
I a més la música és la cançó Brown sugar dels Rollings Stones perquè el sucre és present en totes elles.
L’últim dia del trimestre ens va visitar la rapsoda Anna Maluquer com a premi aconseguit en el concurs Xim i Xesca pels nois i noies de 5èB.
Totes dues classes, 5èA i 5èB, vàrem anar a la Biblioteca on l’Anna ens va recitar trossos de l’obra de Mossèn Cinto Verdaguer, “Canigó”. No la va recitar completa sinò que, en alguns moments, ens explicava l’argument per situar l’espai on transcorria i els personatges que intervenien.
Hem trobat un vídeo amb un tros de l’obra que us deixem per si el voleu veure i escoltar.
Animeu-vos i participeu deixant els vostres comentaris sobre l’activitat que vam fer.
Demà és l’últim dia del trimestre. Demà us donem les notes i la Laura i jo hem pensat en deixar-vos aquest petit vídeo en el que hi ha una mica de totes les activitats que hem fet.
No oblideu que el primer dia del proper trimestre, el dimarts 10 d’abril, marxem a fer el taller d’arqueologia a Palau de Plegamans; és tot el dia, per tant, esmorzar i dinar i… no oblideu l’aigua!!!!!!!!!!!!!!!
Durant aquests dies hem estat preparant un diàleg del llibre que vam llegir “Els brons a les fondalades tenebroses” per presentar-ho en un concurs. Per taules hem preparat el diàleg, la vestimenta i els personatges que cadascú havia de representar. Per fer la representació hem portat alguns objectes.
Durant aquesta setmana hem anat molt de bòlit i hem dedicat moltes hores a preparar-ho tot…
Per fi ho tenim tot enllestit i ha arribat el dia d’anar-ho a gravar. Ho hem gravat al parc de les Aigües, buscant sempre el lloc adequat.
Ens ho hem passat molt bé, i encara que no guanyem ha sigut una gran experiència.
Sis amigues se’n van de vacances, però utilitzen mitjans de transport diferents.
Les amigues viatgen de dues en dues. Sabem que l’Alexandra no utilitza l’automòbil, ja que acompanya la Josefina, que no viatja amb avió. L’Andrea ha anat amb avió. Si la Carlota no ha acompanyat la Roberta, ni ha utilitzat l’avió, en quin mitjà de transport ha viatjat la Teresa?
