JINGJING I ELS FUWA

Cada any, per la diada de Sant Jordi, celebrem els Jocs Florals.

Tots i totes participeu amb els vostres escrits, però sabeu d’on provenen els Jocs Florals?

Ara us farem cinc cèntims.

Era un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc per la “Sobregaya  Companhia dels Set Trobadors” que tingué lloc per primera vegada l’any 1324 i que continuà fins vers el 1484. El 1393 el Consistori de la Gaia Ciència s’instaurà a Barcelona gràcies a les gestions de Jaume March i Lluís d’Averçó; els reis Martí I i Ferran I protegiren la festa, que se celebrà fins al segle XV.

Interrompuda la tradició, aquesta no tornà a ser represa fins a la instauració dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1859. Fou sobretot gràcies a la iniciativa d’Antoni de Bofarull i també de Víctor Balaguer que es portaren a terme.

El primer consistori aconseguí l’aprovació de l’Ajuntament de Barcelona i establí les primeres bases del certamen. Es lliuraven tres premis, un per a la millor composició sobre el tema de la Fe ,un altra per al tema de la Pàtria i un altre per al tema de l’Amor. El poeta que aconseguís reunir els tres premis era nomenat Mestre en Gai Saber.

El primer diumenge de maig de 1859 se celebrà la primera festa dels Jocs Florals de Barcelona.

Interromputs els Jocs per la guerra civil, entre 1936 i 1939, la celebració es fa  en dos àmbits diferents: a l’interior del país, en la més estricta clandestinitat fins que l’any 1971 l’Ajuntament de Barcelona en va reprendre la celebració; i a l’exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana , a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l’any 1978, desaparegudes les causes de l’exili, es van unificar a Barcelona. Els canvis substancials del reglament de 1981 i la nova reforma de 1992 han convertit el certamen en un festival de poesia.

L’èxit dels Jocs Florals de Barcelona va impulsar la creació de certàmens similars a València (Jocs Florals de “Lo Rat Penat”), Montevideo, Buenos Aires, etc., i també va afavorir-ne la imitació i la paròdia, amb els certàmens de ” La Misteriosa ” (1874-1877), “Lo Niu Guerrer” (1877), la “Societat L’Aranya” (1878) o Els Jocs Florals de Can Prosa de Santiago Rusiñol .