Avui hem acomiadat Josep Maria Alpiste, violinista establert a Gualba d’uns anys ençà que va crear la coral del poble, Les veus de Gualba, amb dotze cantaires, el 6 de desembre de 2009.

Recordem el seu caràcter amb un Mozart ben desenfadat:

Oh, companys, alcem els vasos,

plens de joia i de bullici.

Que visca el vi, visca l’amor,

begui tothom a sa llaor.

Veig que no us decidiu encara,

i esteu parats i amb cara trista,

beveu, rigueu, digueu a cor,

digueu a cor que visca sempre el meu amor.

Esteu parats i tots enravenats,

esteu parats i tots enravenats.

Beveu, crideu. Crideu mare de déu, no sé què feu.

Què hi pot haver de més formós

que el vi, l’amor i els bons companys.

Visca, visca, visca! Lloem els dos!

Bruixa primera: Tres cops ha miolat / el gat tigrat!

Bruixa segona: Tres cops i un eriçó / ha glapit el ploricó.

Bruixa tercera: El crit de l’harpia es sent / cridant: és el moment!

Bruixa primera: La caldera va voltant / i així hi anirem tirant / un budell emmetzinat. […]

Totes tres:

Dent de llop i pell de cuixa

de dragó; mòmia de bruixa,

gola de tauró voraç,

cicuta collida al ras,

fetge de jueu blasfem,

fel de boc, teix que trenquem

durant l’eclipsi de lluna;

nas de turc i boca bruna

de tàrtar; dit d’un petit

escanyat en ser parit,

amb la fossa per tot bres:

fem-ne un brou greixós i espès,

i d’un tigre la ventresca

dintre el brou que tot ho envesca!

 ^{_{Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana. Joan Soler i Roser Pubill.}}

• ^{Cardellina i creu de palma beneïda el diumenge de Rams. © foto: Pep Parer}

En nom de Déu jo tanco la porta,

que cap mala persona o mala cosa

que la vulgui passar

al punt quedi morta.

Que cap lladre ni malvat

de forçar-la sigui gosat.

Que li quedi el cap tallat

i el cos esquarterat.

Que tot el que dins és tancat

per Déu ha estat consagrat.

^{Francisco Goya}

Una és una i només una, la que parí a Betlem…

Tres ne són tres, la Trinitat és…

Quatre són quatre, els quatre evangelistes…

Cinc ne són cinc, les llagues de Crist…

Sis ne són sis, els plats de la Cena…

Set ne són set, els goigs de sant Josep…

Vuit ne són vuit, les ànimes justes…

Nou ne són nou, els nou cors d’àngels…

Deu ne són deu, els manaments de Déu…

Onze són onze, les onze mil verges…

Dotze són dotze, els dotze apòstols…

Aquesta cançó es recita per convertir una persona en calavera, tot cremant un ciri de cap per avall.

Dómine secula seculorum

per tota criatura que t’ama glòria fica.

Al peu, llamp del cel, la cama arrastrada,

a les cuixes un eixam de bruixes,

al melic un fatic, als pits uns escorpits,

al coll un bon goll, a la boca una serpota,

al nas un cancràs, als ulls uns bons bulls,

a les orelles un eixam d’abelles,

al cap un bon patac…

 ^{Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana. Joan Soler i Roser Pubill.}

Atenció! Gualba és terra de bruixes. No és dissabte avui? Les bruixes de Gualba fan son dissabte allà dalt, al Gorg Negre. L’aigua dorm, negra, al Gorg Negre. Mes si amb dues estelles féssiu una creu, i la gitéssiu a l’aigua negra del Gorg Negre, veuríeu que l’aigua arrenca en gran bullida i fa molt de sinistra remor i es cargola i escumeja, fins que la creu salta fora d’ella, lluny. L’esperit del mal dorm sota les verdors musicals de Gualba.

Atenció! Vosaltres, els benaurats, els de la pura i tranquil·la joia, filla i pare, enamorada i enamorat, atenció! Hi ha larves immundes sota les verdors de Gualba. Hi ha larves immundes al fons del fons de nosaltres mateixos… No pot ser la felicitat massa perfecta. Qui ha conegut la felicitat perfecta sense que l’emmetzinés una inquietud? El Diable és gelós de tota felicitat massa acabada. I totes les larves són a les ordres del Diable en els gorgs negres de les muntanyes, en els gorgs negres dels nostres cors. I, ai, si els gorgs negres dels nostres cors escopien la creu!

Una vegada vaig anar a bosc i vaig trobar una dona que pastava.

I vaig dir: “dona, dó’m coca.” “Coca et donaré, si tu em dons plomes.” “Quines plomes vols?” “Plomes de miloca.”

“Miloca, dó’m plomes.” “Plomes et donaré, si tu em dons tripa.” “Quina tripa vols?” “Tripa de vedell.”

“Vedell, dó’m tripa.” “Tripa et donaré, si tu em dons llet.” “Quina llet vols?” “Llet de vaca.”

“Vaca, dó’m llet.” “Llet et donaré, si tu em dons herba.” “Quina herba vols?” “Herba de prat.”

“Prat, dó’m herba.” “Herba et donaré, si tu em dons dalla.” “Quina dalla vols?” “Dalla de ferrer.”

“Ferrer dó’m dalla.” “Dalla et donaré, si tu em dons carn.” “Quina carn vols?” “Carn de porc.”

“Porc, dó’m carn.” “Carn et donaré, si tu em dons glans.” “Quins glans vols?” “Glans de roure.”

“Roure, dó’m glans.” “Glans et donaré, si tu em dons vent.” “Quin vent vols?” “Vent de tramuntana.”

La tramuntana m’enventa, envento el roure; el roure m’englana, englano el porc; el porc m’encarna, encarno el ferrer; el ferrer m’endalla, endallo el prat; el prat m’enherba, enherbo la vaca; la vaca m’enlleta, enlleto el vedell; el vedell m’entripa, entripo la miloca; la miloca m’emploma; emplomo la dona i em vaig fer un fart de coca.

Posem llegendes al mapa!

Cliqueu l’enllaç… si voleu… però alerta a no topar amb algun gorg… massa negre!

L’ARGEMIR DE PENYACANS

Això era i no era un pagès alt i fort, anomenat Argemir de Penyacans.

Un matí d’estiu de molta xafogor va anar a passejar per la riera i, mentre caminava, va arribar, sense adonar-se’n, al Gorg Negre de Gualba. Allà, distret amb un gaig que acabava d’aixecar el vol, va relliscar i va caure a l’aigua.

L’Argemir sabia que el gorg era molt perillós i que moltes persones hi havien mort ofegades… però va nedar amb totes les seves forces i, lluitant com mai, va aconseguir sortir d’aquella gola que se’l volia empassar!

Llavors va veure que, en agafar-se a unes arrels de vern per sortir de la gorga, havia perdut l’anell de promès de l’Eulàlia de Ridaura i se li va encongir el cor. Quin daltabaix!

Anna Oller i Piqué (fragment; versió realitzada a partir del text “El gorg Negre i l’Argemir de Penyacans” de Martí Boada, Llegendes del Montseny).

la remor…

de les llegendes de Sant Martí de Tous, al Festival de Llegendes de Catalunya, i, aviadet, de les goges de Gualba a la Nit de bruixes.

Deixeu-vos portar i bon estiu!