L’ARGEMIR DE PENYACANS

Això era i no era un pagès alt i fort, anomenat Argemir de Penyacans.

Un matí d’estiu de molta xafogor va anar a passejar per la riera i, mentre caminava, va arribar, sense adonar-se’n, al Gorg Negre de Gualba. Allà, distret amb un gaig que acabava d’aixecar el vol, va relliscar i va caure a l’aigua.

L’Argemir sabia que el gorg era molt perillós i que moltes persones hi havien mort ofegades… però va nedar amb totes les seves forces i, lluitant com mai, va aconseguir sortir d’aquella gola que se’l volia empassar!

Llavors va veure que, en agafar-se a unes arrels de vern per sortir de la gorga, havia perdut l’anell de promès de l’Eulàlia de Ridaura i se li va encongir el cor. Quin daltabaix!

Anna Oller i Piqué (fragment; versió realitzada a partir del text “El gorg Negre i l’Argemir de Penyacans” de Martí Boada, Llegendes del Montseny).