Hola nois i noies. Ara ja sabeu com va. Només cal que escriviu un comentari on hi hagi un resum de la segona llegenda que heu triat. Data de termini: 20/3/2009.
Bona feina,
Anna
-
Articles recents
Comentaris recents
- Anna en FINAL DE CURS!!
- Jejo en FINAL DE CURS!!
- Anna en FINAL DE CURS!!
- Sharon en FINAL DE CURS!!
- arnau i ruben en 2a tasca: resum de la segona llegenda
Llista de blocs
Categories
ELS DANSAIRES
Fa molt de temps, un diumenge hi havia una festa a la plça d’Arbucies, molta gent estava ballant sardanes al ritme de la música. De cop i volta, varen començar a tocar les campanes de l’esglèsia perquè estava a punt de començar el viàtic i no s’en van adonar.
Al cap d’una estona es va començar a esfonasar el terra i es va empasar a tots els músics i dansaires. Ara, cada diumenge es sent la música de les timbales a la plaça.
Sharon, Judith i Paula 1r
La nostra llegenda ès: EL GORG NEGRE I L’ARGEMIR DE PENYACANS.
Hi havia una vegada, un noi jove, espavilat,etc, anomenat Argemir de Penyacans. Un dia d’estiu ben calorós , l’argemir va duur a pasturar el seu ramat a l’aulet d’alzines de sobre el gorg. Com que tenia molta calor, l’argemir, es va tirar el gorg tot sabent el gran perill que tenia fer això, de cop el va començar el xuclar el gorg però s’en va poder sortir. Quan en va sortir es va adonar que havia perdut l’anell que li havia regalat la seva promesa,l’Eulàlia.
Al cap d’un temps l’Argemir va haver de deixar de banda el Montseny i anar a lluitrar contra els sarraïns, però durant la batalla va ser capturat juntament amb els seus companys, i els van empressonar a Mallorca. Al cap d’un temps van ser traslladats a un altre lloc de la mateixa illa. Tenien molta sed i van poder veure d’una font mentres anaven cap a l’altre pressó, de cop qua va beure va adonar-se que tenia l’anell de l’Eulàlia(havia sortit de la font) Al cap d’un temps hi va haver una gran sequera i l’argemir va demanar si podia parlar amb el rei dels sarrains que havien conquerit l’illa. Van fer un tracta, si el deixava anar a la seva terra Mallorca tindria aigua per sempre a canvi de la llibertat dels seus companys. L’argeir va anar al gorg negre escortat de soldsats,es va tirar a l’aigua, va dessenbussar el xuclador cubert de fulleraca, va sortir gràcies a l’ajut d’una corda i de cop fet això tota Mallorca va tornar a tenir aigua. Francesc, Marc i Roger. 1er
una vegada, temps era temps, a Can Prat, l’amo de Can Prat passejant pels voltants de les seves terres i pujant fins aSanta Fe es va trobar un Gorg Negre, d’ell surtí una dona i s’enamora de l’amo de Can Prats, ella li digué que li prometés a ella que li recordaria mai que havia surtit del Gorg Negre.
Ells tingueren fills, un dia discutiren i el amo de Can Prats li recordà que havia sortit del Gorg Negre i ella s’ananà.
(ana, que conque no hi ha 3r tasca to hem posat aquí l’ultima llegenda que em fet)
L’espasa d’en Soler de Viladrau.
Un dia el cap d’Estopes mentre que estava a casa seu, va trucar a la porata de casa seu un captaire vellet pidolant menjar, el cap d’Estopes entrar a casa seu i agafar un panet i li portà al captaire vellet, pe´rò, va beure una maravellosa espasa al terra de l’entreada, i decidir anar a matar el drac que asatjava el poble, al decidir això s’en nanà a descansar.
En el seu profund descans va somiar amb la guerra que li esperava a l’endemà, en aquest somni ell va somiar que am ell hi havia un Sant del cel.
Al despertar-se, va demanar perdó pels pecats que ell havia comés a Snta Maria i Snt Martí.
Agafar el seu caball i anar a matar el drac.Quan el drac va obrir la voca ell li ficà l’espasa dins d’ella i el matà. Quan va aixecà el braç en senyal de victòria, li relliscà sang pel braç i el matà.