Tristany i Isolda

“Llegado el tiempo de entregar a Isolda a los caballeros de Cornualles, su madre recogió hierbas, raíces y flores, las mezcló con vino y compuso un poderoso brebaje. Acabado éste con ciencia y magia, lo vertió en un frasco y dijo a Brangania.
—Hija mía, has de seguir a Isolda al país del rey Marés, ya que le profesas un amor fiel. Toma, pues, este frasco de vino y recuerda mis palabras. Ocúltalo de manera que ningún ojo lo vea, ni ningún labio se le acerque. Llegada la noche nupcial y en el instante en que quedan solos los esposos, verterás este vino de hierbas en una copa y la presentarás al rey Marés y a la reina Isolda para que apuren su contenido entre los dos. Procura, hija mía, que sólo ellos prueben este brebaje porque tal es su virtud que quienes lo beban juntos, se amarán con todos sus sentidos, con todo su espíritu, para siempre, en la vida y en la muerte.”

 

 

Sandra Bosch

1r BATX C

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tristany e Isolda

 

 

 

 

 

El naixement de Tristány. A. Hugues

 

“Al cap de set anys, Rohalt confià Tristany a un mestre assabentat, el bon escuder Governal. Governal li ensenyà en pocs anys les arts que convenen als barons. L’ensinistrà a jugar la llança, l’espasa, l’escut i  l’arc, a llençar discos de pedra, a passar d’un bot els fossats més amlpes; l’ensenyà d’avorrir tota menitda i tota deslleialtat, de socórrer els febles, de mantenir la fe donada; li ensenyà diverses maneres de cant i l’art de munter; i, quan l’infant cavalcava entre els joves escuders, s’hauria dit que el seu cavall, les seves armes i ell, no formaven sinó un sol cos, i no havien estat mai separats.”

 

Marina Sellés Reig 1rB

 


Publicat dins de General | Deixa un comentari

Pintures de Tristany i Isolda

Aquesta pintura a l’oli de Tristany i Isolda va ser pintada per John William Waterhouse l’any 1916 i representa l’escena en la que els dos amants beuen el beuratje que els fara enamorar-se l’un de l’altre. Es pot veure que estàn dins el vaixell.

“Sota els arbres, sense una paraula, ell l’estrenyé contra el seu pit: llurs braços es nuaren fermament al voltant de llurs cossos, i fins a l’alba, com cosits amb llaços, no es descompartiren de l’estreta. Malgrat el rei i les guaites, els enamorats menaren llur joia i llurs amors.”

Estefania Del Pino 1rC

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La literatura llatina

Bon dia!

Avui us proposo com a activitat omplir els  mots encreuats que teniu a l’enllaç següent.

Què? sereu capaços de trobar els noms de tots els autors de la literatura llatina que hi apareixen?

http://phobos.xtec.cat/vbescos/literaturallatina.html

Victoria

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Filmació de la lectura en veu alta

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=xneS73rtAyc[/youtube]Aquesta

sóc jo llegint en veu alta,

ESTEFANIA DEL PINO FUENTES

 

sóc jo llegint en veu alta ¬¬

Marina Sellés Reig

Publicat dins de General | 3 comentaris

Històries d’amor

Com ja sabeu, aquest primer trimestre teniu dues lectures obligatòries: El romanç de Tristany i Isolda, una llegenda medieval en la versió de Joseph Bédier (1864-1938) i la famosa tragèdia de Shakespeare Romeu i Julieta. Aquestes obres contenen dues de les històries d’amor més conegudes i de més transcendència de la literatura universal.

piram i tisbeUna altra història d’amor que podeu llegir i que ha influit de manera molt important en autors posteriors, especialment en Shakespeare, és la història de Píram i Tisbe, que apareix dins de les Metamorfosis del poeta llatí Ovidi (43 a.C.- 17). A continuació teniu la narració del poeta Ovidi.

 

Píram i Tisbe (Ovidi, Metamorfosis IV) text citat dins de l’obra: Antología de las más famosas historias de amor. Editorial Akal. 2010.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Rapsodes moderns

Probablement una gran part dels poemes homèrics foren creats de manera més o menys improvisada pels aedes professionals que recorrien les corts i els palaus de la Grècia analfabeta, en el sentit etimològic de la paraula. En el seu origen eren cantats amb acompanyament d’instrument de corda, però després d’Homer, a partir del moment que comencen a fixar-se per mitjà de l’escriptura, els poemes són interpretats de manera diferent. Aleshores els rapsodes ocupen el lloc dels antics aedes i transmeten els poemes recitant-los sense música i amb l’ajuda d’un bastó, rhábdos en grec. Són els rapsodes els dipositaris d’una secular i viva tradició èpica que dóna com a fruits dues de les més il·lustres mòmies literàries de la història, la Ilíada i l’Odissea.

"Rapsoda homèric"

Com sonaven aquests recitals a l’oïda del seu auditori és un enigma impossible de resoldre i tan sols podem fer aproximacions o recreacions com a divertiments. Agustín García Calvo va fer una excel·lent interpretació en grec original grec original i en traducció castellana traducció castellana. A continuació us presentem una petita mostra pròpia a càrrec d’aquests voluntariosos aventurers del l’Institut Baldiri Guilera del Prat de Llobregat. Els fragments recitats estan extrets del cant XIII de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba. L’entonació intenta seguir el ritme i la mètrica originària de l’hexàmetre dactílic, vers de sis peus amb cesura o pausa. Així reciten els nostres rapsodes moderns. Esperem que sigui del vostre gust.

Irene Irene_recitant,                Kalvin Kalvin L’arribada a Itaca,             Lara  Lara arribada a ítaca ,                  Manuela Manuela_recitant,                Marina Marina_Odissea,                 Marta Marta_recitant,                  Sandra Sandra_recitant

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Hola, lectors!

Benvinguts al bloc de l’assignatura Literatura Universal.

Publicat dins de General | 1 comentari