Presentació de Manuela: Nocturn de W. Wordsworth

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Presentació de Marina: O fortuna!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Presentació de Kalvin: L’albatros de Baudelaire

Publicat dins de General | Deixa un comentari

exemple de presentació: “Les voyelles” de Rimbaud

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Presentació de Sandra: L’infinit de G. Leopardi

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Presentacions dels poemes de l’antologia

presentacionsBenvolguts estudiants,

Les presentacions que esteu fent a classe dels poemes que heu triat de l’antologia poètica, les podeu publicar en aquest espai del nostre bloc.

Per a publicar una presentació i incrustar-la en el bloc, disposeu d’aquestes dues opcions:

  • publicar pujant l’arxiu a l’Slideshare.
  • publicar convertint l’arxiu en un document de Google.

Per a qualsevol aclariment, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

Victoria

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Comentari: Fragment de Romeu i Julieta

“Què és això? Un flascó a la mà del meu amor? Ja ho veig, aquest verí ha estat el seu final. Avar! No m’has deixat ni una gota propícia que m’ajudés a mi? Et besaré per si en queda una mica en els teus llavis, com una medicina que m’ajudi a morir. / Els teus llavis són càlids! / Això és la teva beina. Enfonsa-t’hi. Deixa’m morir.

Aquest és un fragment de l’acte V, escena III, que es realment important ja que és el moment on mor un dels personatges principals, Julieta, a l’assabentar-se ‘n de la mort del seu amat Romeu, estirat a terra al costat d’ella ja que pensant que Julieta estava morta de veritat va treure’s la vida prenent un potent verí, així que ella també es treu la vida.

En el fragment que he elegit ella veu a Romeu enverinat i agafa la seva beina i la clava en el seu cos per morir amb ell. Així, la temàtica és principalment la mort, però també l’amor que fa que Julieta es mati a si mateixa per estar amb ell fins al final, i el destí, que és el culpable de la mort dels dos personatges.

Sobre el personatge de Julieta puc dir que és molt valenta al decidir d’un moment a altre treure’s la vida ella també, però també podria haver-se assegurat de que ell estava realment mort i no treure’s la vida tan ràpid, però és el destí. Ella, tan vital i somiadora com és, fins i tot bromeja quan li diu que és un avar i que no li ha deixat verí per a ella. Sobre Romeu puc dir que ha estat molt insensat d’haver pres el verí sense estar segur de la mor de la seva estimada i sense dir-ho a ningú. Però com ell és tan romàntic, tan somiador, va fer el que ell creia correcte: acompanyar-la fins al final.

Segons el llenguatge emprat, es pot dir que no és tan romàntic, és més be directe, més ràpid i formal. Ella està alterada, espantada al veure el cos inert del seu amor. No utilitza molts recursos literaris, encara que hi ha una petita comparació quan diu: “com una medicina que m’ajudi a morir”, en la que es refereix al verí que prendrà.

He elegit aquest fragment perquè m’agrada no que es mori Julieta sinó el perquè, com ha arribat la història fins aquí, m’agrada pel que significa: el final de la història d’amor. I també m’agrada el to i les paraules amb les que Julieta diu que el seu amor ha mort.

 

Estefania Del Pino Fuentes

4/2/2012

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Concurs de punts de llibres

Voleu ajudar als meus alumnes d’informàtica de 4t eso? Només heu de puntuar, amb un mínim d’1 punt i un màxim de 10, els punts de llibre que han creat amb programes de tractament de la imatge.

Aquí teniu l’enllaç per realitzar la votació i el cartell del concurs:

http://encuestasfluidas.es/surveys/nikita/punts-de-llibres/

cartell concurs

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tristany i Isolda

–CAPÍTOL VII : EL NAN FROCÍ
“Amb el seu propi art va trair el cavaller”

Després del casament del rei Marc i Isolda, els deslleials acusaren Tristany de tenir cites amoroses amb la reina Isolda. Això era veritat, però el rei no s’ho acabava de creure. Per aquesta raó recorregué el nan Frocí, un nan geperut que sabia endevinar l’esdevenidor a través dels astres. El nan geperut l’avisà que aquella mateixa nit Tristany i Isolda es trobarien al verger, un lloc del bosc. El rei s’amagà en un gran pi, esperant que arribessin ells dos. Però una font que hi havia feia de mirall i reflectia la cara del rei, i Tristany i Isolda descobriren que els estava observant. Aleshores feren veure que s’havien trobat per parlar sobre l’acusació que feien els deslleials sobre ells dos, i simularen preocupar-se perquè el rei no pensés malament d’ells. Aquest s’ho cregué i no desconfià més del seu nebot i la reina. La citació ens indica que el nan va trair al cavaller (Tristany) dient-li on es trobava amagat.

 

 

Lara Horno

1r BATX C

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tristany i Isolda

CAPÍTOL I : LA INFANTESA DE TRISTANY
“És veritat, van dir: joventut, bella i rient!”

En aquest capítol ens parla del naixement i la infància de Tristany, fill del rei Rivalén de Lionís i Blancaflor. Ella va morir després del part. La frase fa referència a la infància i posterior joventut agradable que va passar Tristany fins el moment en que se’l emporten cap a terres desconegudes per ell.

Manuela Francisco

1r batxillerat C

Publicat dins de General | Deixa un comentari