Afegir una ressenya d’unes 10 línies d’extensió
Premis Edublogs 2012
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona
Barcelona Poesia
del 8 al 17 de maig de 201221 de març: Dia Mundial de la Poesia
Teatre. Miles gloriosus de Plaute
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
MILES GLORIOSUS narra les aventures d’un militar que està obsessionat en conquistar noies, fins que una vegada, el seu esclau Palestrión li fa una bona jugada.
Pirgopolinices, que és escrupolós amb les seves obligacions militars, és molt babau i es converteix en el centre de la burla de tots els que el rodegen, guiats pel seu l’esclau Palestrión.
Els fils conductors d’aquesta comèdia son, dons, les trampes I les burles que tots li fan al soldat I la debilitat que té aquet per les dones. Això condueix a un final on el soldat s’ha de donar compte dels seus errors o sinó patir un greu càstig!
MILES GLORIOSUS no és la millor obra plautina però és la més coneguda i cèlebre de totes elles. No és ni antimilitar ni pacifista, ja que la societat romana no ho hagués permés.
Els personatges són tòpics en els que Plaute es serveix per a mostrar casi tots els tòpics de la seva producció literària: l’esclau astut, el vell cascaràbies i verd, jocs de paraules, etc.
El tema principal de l’obra és clarament el dels amors adúlters.
L’obra és de ritme bastant ràpid, amb escenes vistoses i diàlegs curts, amb un to d’intriga, que fa que aquesta obra sigui una de les millors de Plaute.
L’argument és basa en que el jove Pleusicles està enamorat de Filocomàsia i ella també, però Filocomàsia es entregada en matrimoni a Pirgopolinices, un soldat. Pirgopolinices vol anar-se’n amb unes altres dones sense que ella ho sàpiga i ella l’enganya i marxa amb el seu amant, deixant-lo sol.
Per mi, la obra va estar molt bé i al ser adaptada i tenir elements actuals, música, i coses per l’estil vaig riure molt i va ser molt divertida. Els actors ho feien bastant bé i hem d’admitir que van fer un molt bon treball.
ESTEFANIA DELPINO FUENTES
La obra de teatre Miles Gloriosus em va semblar divertida i entretinguda. No coneixia la versió original, i al principi semblava simplement una respresentació fidel a la original. De fet, jo esperava que ho fos, una obra antiga i aburrida. Però els joves actors de l’obra havien fet una versió divertida, al afegir temes d’actualitat. Entre el text clàssic van afegir referencies a la vida quotidiana d’avui dia. L’argument és enredat i divertit, em va recordar a les comèdies de malentesos de Shakespeare, molt més sencill però. Vaig trobar que era molt interessant el fet que un grup d’estudiants de la nostre edat adaptessin una comèdia clàssica, fessin ells els decorats i ho representessin amb vestuari fet també per ells. Em va semblar admirable i estaria bé si ho puguessim fer nosaltres també.
L’obra que vam anar a veure al teatre joventut era el Miles Gloriosus de Plaute, representada pel grup de teatre “In albis Teatro”, del IES Fuente Nueva de Morón de la Frontera. L’obra tracta sobre un militar ”fanfarrón” al que li fan una mala jugada els seus esclaus, fins al punt de deixar-lo en ridícul dabant del públic. Els nois que la van representar eren estudiants i tot i que es veia que eren molt joves van aconseguir fer notar aquest to cómic del Miles Gloriosus a més de fer-la també més amena i divertida. Em va a agradar força, tot i que m’agradaria poder veure una altre versió de la mateixa obra, per intentar aclarir-me alguna cosa que en aquesta no vaig acabar d’entendre.
A l’Abril de 2012 dc. els alumnes de batxillerat vam anar a veure una obra anomenada miles gloriosus. Tracta sobre un soldat fanfarrón al que els seus esclaus li fan males jugades.
El tema principal de la obra són els amors adulters i els personatges són tòpics de l’època que vol mostrar el seu autor, Plaute.
Els nopis que la van representar eren estudiants d’un institut galleg i van fer que l’obra s’interpretés amb idees modernes de l’actualitat i amb un punt de comèdia.
Jo penso que la obra en la seva època era una mica aburrida, perquè no crec que fos tan graciosa com la van interpretar els joves amateurs.
Em va agradar molt!
Miles Gloriosus narra les aventures que el fanfarró militar Pirgopolinices pasa i la seva obsessió amb les dones.
Pirgopolinices, gran militar millor amant ( o aixó creu ell), es converteix en el centre de burla de totes les persones que l’envolten gràcies a les trampes que li posa Palestrión, l’esclau.
Encara que els actors que interpretaben eren molt joves, van fer un gran paper, deixant a una part els nervis, cosa que a mi em sembla extremadament difícil.
Jo diría que el presonatge que més em va impressionar fou justament l’enamoradís Pirgopolinices, la seva actitud creguda i fanfarrona m’encaixaven perfectament amb la idea que m’havia fet.
A part dels personatges, la representació en si mateixa va ser entretinguda. Realment, jo m’esperava una altra cosa, però em va sorprendre molt que, en un escenari plé de nois vestits de soldats romans s’introduís un tema tant modern com els mòvils.
En resúm, em va semblar una obra divertida i entretinguda.
La obra en cuestión estaba planeada en vista de un público juvenil ya que utilizaba frecuentemente inserciones de frases i elementos de los que suelen hablar la juventud de hoy en día.
Por un lado, el aspecto general de la obra estaba muy bien, ya que la interpretación era muy correcta y bastante fluida. No era difícil seguir el hilo de la trama ya que con dichos recursos mencionados anteriormente conseguían seguir captando la atención. Por el otro lado, he visto que también utilizaban muchas palabras “malsonantes” o “inapropiadas”. No me parece correcto hacer uso deliberado de dichas palabras estando bajo el techo de un teatro, aún siendo para un público de lengua más suelta.
En definitiva, es una obra fácil de recomendar, está representada por actores de nuestra edad para un público de nuestra edad.