(Aquest apartat es pot entendre com un apartat independent i es presenten unes conclusions que també es recullen a les conclusions finals.)

En aquest apartat s’utilitzaran els Models d’Orientació Estratègica, MOEs, com una eina de reflexió estratègica que permeti connectar l’àmbit organitzatiu de la formació dels directius escolars amb la missió i els objectius de l’Administració educativa.

El Servei d’Educació de Catalunya té com a objectius generals la millora dels resultats educatius i afavorir la cohesió social. Per aquest motiu es parla del servei educatiu equitatiu i d’excel•lència.

La missió de l’Administració és realitzar el programa de formació de directius escolars. Aquest aspecte serà considerat com una variable independent a l’hora de definir els MOEs.

8.1. Definició de les dicotomies

• Formació adreçada a directius de centres públics o bé adreçada a directius de centres sostinguts amb fons públics, i per tant, públics i concertats.

Tal com s’ha realitzat la diagnosi ens trobem en una situació complexa per la pròpia definició dels Servei d’Educació de Catalunya que inclou els centres públics i els centres concertats.

D’altra banda tal com es mostra en els resultats de l’enquesta realitzada als directius escolars en actiu de centres docents, hi ha moltes semblances entre el cas públic i concertat.

També es reflecteix en les conclusions del grup de treball de l’associació de directius AXIA la necessitat d’un tractament per igual de la formació dels directius escolars de centres de titularitat pública i els de titularitat privada.

• Formació adreçada a directius en actiu o incloure també a personal docent interessat en temes de gestió.

Aquesta dicotomia té sentit si entenem que una opció o altra dona lloc a plantejaments diferents de la pròpia direcció escolar a l’hora de cobrir les vacants a la direcció de centres educatius.

D’altra banda, l’esborrany de decret de la direcció de centres educatius públics i del personal directiu professional docent dona una definició ben clara de la formació inicial com a nou aspecte introduït a la LEC, i que no contempla la LOE, que permet desenvolupar el ‘directiu professional’.

A més a més dona resposta a la problemàtica actual de la falta de candidatures a les vacants de direcció d’alguns centres educatius.

8.2. Definició dels quatre escenaris

A partir de les dicotomies presentades, els quatre escenaris mostren les diferències segons a qui vagi adreçada la formació en direcció escolar.

8.2.1. MOE 1, Model actual

Formació adreçada exclusivament als directius de centres públics en actiu.

És un model que podríem considerar una continuïtat de l’actual formació modular.

Estratègicament consisteix en una actualització de continguts i metodologia de la formació adreçada a directius escolars seguint la perspectiva professional proposada per la nova llei, i un canvi de l’estructura organitzativa del curs (nombre d’hores, institució que l’organitza, etc…). Aquest canvi té una orientació conservadora ja que no comporta introduir cap altre aspecte que proposa la LEC.

Aquest model de formació aniria adreçat als 2.324 directius en actiu que voluntàriament volguessin formar-se per tal d’aconseguir la professionalització que defineix la LEC. Cal tenir en compte d’altra banda, tal com s’ha vist en la diagnosi, la provisionalitat actual d’alguns directius nomenats per un any quan no hi ha candidat a la vacant de direcció. La voluntarietat de la formació i la provisionalitat del càrrec són un element a tenir en compte a l’hora de preveure l’èxit d’aquest model formatiu.

D’altra banda, un altre factor a tenir en compte és l’edat dels actuals directius en actiu juntament amb el temps necessari d’aplicació d’aquesta formació als directors actuals. Es a dir, es requereix un mínim de 10 anys per aconseguir un percentatge significatiu de directius formats, ja que no es pot fer una formació massiva a tothom a la vegada i, en el col•lectiu a qui va adreçada la formació, la majoria supera els 50 anys.

8.2.2. MOE 2, Model ampliat públic

Formació adreçada a directius de centres públics en actiu i a personal docent que mostra interès vers temes de gestió.

Aquest model formatiu amplia el model anterior. Estaria adreçat a un nombre més ampli de persones, els 2.324 directius escolars públics en actiu més tots aquells professionals docents interessats en temes de gestió .

L’orientació d’aquest canvi comporta, a més a més de les característiques descrites anteriorment, un aspecte rellevant que permetria superar una mancança que s’ha anat agreujant en els últims anys: la falta de candidatures a les vacants de direcció en els centres educatius. Concretament, aquest model de formació permetria formar a futurs directius professionals creant un col•lectiu de persones docents formades per a dirigir aquells centres educatius que amb vacant a direcció no tenen cap candidat.

L’estratègia d’aquest model comporta un canvi pausat i progressiu que obre les portes al nou director professional extern al centre educatiu. Aquest aspecte influiria a l’hora de definir els futurs processos de selecció de directius de centres públics.

El model ampliat públic té un estil de caràcter reactiu per solucionar, a més a més, el problema dels ‘nomenaments a dit’ que s’han anat duent a terme de forma més o menys clara quan no hi ha cap candidatura a una vacant de direcció de centre educatiu.

8.2.3. MOE 3, Model del servei educatiu
Formació adreçada a directius de centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats) en actiu.

Aquest model, a diferencia dels altres dos models presentats, permetria unificar la xarxa del Servei d’Educació de Catalunya.

D’altra banda comporta un augment del nombre de persones a formar, al voltant d’unes 4.000.

En aquest model l’orientació del canvi és dràstic ja que introdueix un concepte nou que aporta la LEC: dins del servei d’educació de Catalunya, la xarxa de centres sostinguts amb fons públics que representen els centres públics i els centres concertats. Cal recordar que aquest ha estat l’aspecte més discutit al llarg de tot el procés d’elaboració de la Llei d’Educació.

El Model del Servei Educatiu té un caràcter anticipatiu de les tendències actuals dins del mon professional directiu. Cada vegada més en àmbits professionals es reconeix la necessitat d’un treball conjunt des dels centres públics i els centres concertats donada la particularitat del Sistema Educatiu Català. Concretament s’ha estat treballant en experiències dins el Consorci d’Educació de Barcelona i dins del Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació amb una experiència d’avaluació entre iguals. Un altre exemple és la recerca que està duent a terme la Fundació Jaume Bofill sobre ‘lideratge en els centres educatius’, una primera activitat va ser una jornada amb el Consorci d’Educació de Barcelona on centres públics i centres concertats van treballar conjuntament.

8.2.4. MOE 4, Model ampliat del servei educatiu

Formació adreçada a directius de centres sostinguts amb fons públics (públics i concertats) en actiu i personal docent que mostra interès vers temes de gestió.

S’incrementa considerablement el nombre de persones que poden ser formades i possiblement el temps d’implementació del canvi, però d’altra banda es fa d’una manera sòlida i coherent amb els termes que defineix la LEC.

Aquest model és la suma dels dos models anteriors: unifica el Servei d’Educació de Catalunya i permet encarar la greu problemàtica de les vacants a la direcció escolar. Per tant, identifiquem un estil anticipatiu en unificar el Servei i a la vegada reactiu per solucionar el problema de la falta de candidatures.

El model ampliat del servei educatiu comporta una orientació estratègica del canvi radical i dràstica. Però l’aspecte més important és que el podem definir com un canvi economitzador, ja que recull dos aspectes clau de la nova llei d’educació.

8.3. Altres aspectes a tenir en compte

Un aspecte molt rellevant i que ja s’ha apuntat en la presentació dels quatre escenaris és el temps d’implementació d’aquest canvi. En tots quatre casos estem parlant d’un període d’implementació entre 10 i 15 anys. Però un canvi estructural d’aquestes característiques només es pot dur a terme de forma progressiva i continuada.

En cap moment s’ha parlat de la tipologia de formació que s’està proposant de les que defineix la llei, formació inicial, formació permanent i el programa específic per a la incorporació a l’exercici de la direcció. Es sobreentén que es tracta de la formació inicial en direcció escolar per tal de ‘professionalitzar’ el col•lectiu de directius escolars segons la nova normativa.

De fet, i obrint un parèntesi, el programa específic per a la incorporació a l’exercici de la direcció el recull la LEC perquè el defineix la LOE com a requisit per a l’exercici de la direcció que substitueix l’antiga ‘acreditació’ a direcció. D’altra banda cal tenir present que una vegada implementat un model formatiu en direcció escolar, si aquest recull la possibilitat ‘ampliada’, es a dir, que professionals docents interessats en temes de gestió poden formar-se per tal de ser possibles candidats a centres amb vacants a la direcció, es podria pensar en algun tipus de convalidació. D’altra banda no tindria massa sentit que nous directius escolars no es formessin segons la direcció professional que defineix la LEC.

Sobre el tema pressupostari no se n’ha fet referència ja que no es disposa del pressupost actual que el Departament d’Educació dedica a la formació en direcció escolar. Actualment el pressupost del 2010 del Departament d’Educació i dins del programa de ‘Formació del personal docent (426)’ de la Secretaria de Polítiques Educatives (EN07) consta d’una mica més de 8 milions d’euros a repartir entre sis activitats, una de les quals és la de ‘formació en gestió de centres docents i serveis educatius’. Per tant, implementar aquest canvi comportaria un nou programa amb el seu pressupost corresponent.

Un altre aspecte molt important és la institució pública o privada, de prestigi reconegut, o la universitat que s’encarregui d’implementar la formació. Donada la LEC i l’esborrany de decret de les direccions de centres i el projecte que està desenvolupant el Departament d’Educació, es podria pensar, fruit de les entrevistes mantingudes per elaborar el treball, en una institució, com ara l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya per tal que faci la formació. Una institució com l’esmentada disposa de delegacions territorials que permetria arribar a tot el territori. D’altra banda podria escollir el professorat per la seva qualitat i idoneïtat al programa que es podria desenvolupar conjuntament amb el Departament d’Educació, incloent professionals qualificats de les diferents universitats i del camp professional directiu.

Altres possibilitats, com apunten alguns sectors, fora parlar d’un Institut de les Direccions Escolars, seguint el model anglès, que coordinés tota la formació en direcció escolar i permetés, conjuntament amb l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, definir polítiques educatives. Però aquesta possibilitat comporta la creació d’una infraestructura important que, donada la situació actual, sembla difícil de contemplar.