2.1. Nombre de directors i directores de centres educatius a Catalunya

Aquest curs 2009-2010 el sistema educatiu català està format per 1.750 centres públics de primària i 574 públics de secundària. Entre aquests 2.324 centres podem distingir Escoles d’Infantil i Primària, ZER (zones rurals), Instituts, EOI (idiomes), EAAOOA (art) i Centres Integrats (primària i secundària). Podem afegir als centres públics 79 centres de formació d’adults i 1 conservatori. D’altra banda el nombre de centres privats i privats concertats és de 1.581.

Això representa al voltant d’uns 4.000 directius escolars, dels quals el 60% són directius públics.

Si ens centrem en els directius escolars públics obtenim les següents característiques:

• Més del 85% tenen més de 15 anys d’antiguitat com a docent en el Departament d’Educació.
• Quasi el 54% dels directius escolars superen els 50 anys, i al voltant del 8% tenen menys de 40 anys.
• Dels directius escolars actuals, el 30% tenen una experiència en direcció escolar de més de 8 anys.
• L’increment del nombre de directius escolars en els darrers 8 cursos ha estat del 22,8% enfront d’un increment de la plantilla docent del 40,8%. Una altra dada és l’increment del nombre de càrrecs de coordinació en el mateix període, que ha estat del 170,9%.

Si fem un cop d’ull a les últimes convocatòries del procés de selecció dels directors i directores dels centres educatius públics de Catalunya ens trobem que el 22% dels centres amb vacant no tenien candidatura el curs 2004-05. Aquest percentatge s’incrementa progressivament fins arribar al curs 2008-09 on el percentatge de centres vacants sense candidatura va arribar al 62%.

2.2. Situació normativa: Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació, LEC.

Un aspecte general que explicita la LEC és que el Servei d’Educació de Catalunya està format per una doble xarxa de centres, uns de titularitat pública i d’altres de titularitat privada. Tanmateix recull sota la denominació de ‘centre sostingut amb fons públics’ tant els centres públics, com els centres privats que gaudeixen d’un concert amb el Departament d’Educació .

De l’àmbit concret de la formació del directiu docent en fa referència a l’article 145.1. La formació inicial i permanent del director o directora s’encomana a entitats i institucions públiques o privades de prestigi reconegut, o a les universitats. La superació dels programes de formació relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció de director o directora.

Pel que fa a l’esborrany de Decret de la direcció de centres educatius públics i del personal directiu professional docent, els articles 27, 28 i 29 en fan el desplegament. En podem destacar els següents aspectes:

• D’una banda tenim el programa específic de formació per a la incorporació a l’exercici de la direcció. (art 28 que desplega l’art 136.1 de la LOE. Aquesta formació és un requisit previ al nomenament de director.)
o L’Administració educativa avalua l’aprofitament del programa específic.

• D’altra banda tenim la formació inicial i la formació permanent, en programes o mestratges de formació en direcció i gestió de centres educatius.
o Aquesta formació s’ha d’encomanar a institucions, públiques o privades, de prestigi reconegut, o a les universitats, que han de dissenyar els programes.
o Correspon al Departament d’Educació la convocatòria, la validació prèvia dels continguts, del procediment i dels criteris d’avaluació de les persones que els cursin.
o Per acreditar la formació cal una avaluació positiva.

2.3. Recomanacions de l’OCDE

School leadership has become a priority in education policy agendas internationally. It plays a key role in improving school outcomes by influencing the motivations and capacities of teachers, as well as the school climate and environment. Effective school leadership is essential to improve the efficiency and equity of schooling. (PONT, 2008)

L’OCDE ha identificat quatre eixos d’actuació que poden millorar la pràctica de la direcció escolar. El primer consisteix en (re)definir les responsabilitats del lideratge escolar tot tenint en compte els següents aspectes: el recolzament, l’avaluació i el desenvolupament de la qualitat docent; la direcció estratègica amb rendició de comptes; l’administració financera estratègica i la gestió dels recursos humans; i col•laboració amb altres centres educatius. El segon eix és distribuir el lideratge escolar. El tercer, desenvolupar les habilitats necessàries per un lideratge eficaç a través d’una formació específica que respongui a l’augment de funcions i responsabilitats. Aquest desenvolupament es pot assolir: fomentant la formació inicial, organitzant programes d’inducció i fent una provisió de formació contínua. El quart i últim eix consisteix en fer del lideratge escolar una professió atractiva mitjançant la professionalització de la selecció, l’adequació dels sous dels líders escolars, el reconeixement del paper de les organitzacions professionals de líders escolars i el desenvolupament la carrera professional.

Referent a la formació, l’OCDE recomana:

1. Definir programes de formació que responguin a les funcions i responsabilitats del lideratge escolar.
2. Crear programes de formació basats en una anàlisi de necessitats.
3. Esmerçar esforços per a trobar els candidats adequats per al lideratge escolar (per exemple ‘cursos de tast de lideratge’).
4. Organitzar programes d’inducció, per exemple pràctiques inicials o xarxes de directius novells.
5. Assegurar la formació contínua.
6. Assegurar la coherència entre els diferents organismes que contribueixen a la formació en lideratge escolar.
7. Assegurar la varietat apropiada per a una formació eficaç. Per exemple: coherència curricular, experiència en contextos reals, xarxes, tutories, instrucció i aprenentatge per parelles i activitats col•laboratives entre el programa formatiu i els centres educatius.