A partir de la visita d’estudis realitzada a Dinamarca l’octubre de 2008, ‘Leadership and Change in the Educational System’ , presento al Primer Congrés Nacional de les Direccions a Barcelona el novembre del mateix any les següents propostes per al sistema educatiu català :

• Despolitització del sistema educatiu: a qualsevol càrrec s’hi accedeix per les qualitats professionals de la persona no pel color del carnet polític.
• Descentralització del sistema educatiu català.
• LOE: llei estatal
• LEC: llei autonòmica
• Govern/Institució local: determina el rumb de l’educació en el seu entorn
• Centre educatiu: desenvolupa la qualitat de l’educació com a coneixedor de la realitat fent us de l’autonomia de centre

• Els directors necessiten una formació de qualitat en lideratge.
• Revalorització del treball de director. Això significa:

i. confiança en les direccions dels del Departament
ii. major autonomia
iii. diàleg fluid amb totes les parts implicades al sistema educatiu
iv. adequar el sou del director a les responsabilitats que assumeix
v. una estabilitat a l’hora de la reelecció en el procés selectiu de directors.

Aquestes conclusions s’han vist refermades al llarg de tot l’estudi i, com a punt de partida, m’han permès desenvolupar aspectes sobre el tercer punt: la necessitat d’una formació de qualitat en lideratge escolar.

A l’hora de mostrar la situació actual en què es troben els directius escolars en actiu referent a la formació inicial rebuda es pot concloure que un nombre molt important de directius escolars accedeix al càrrec directiu sense una formació inicial .

Dels nombres presentats en aquesta memòria juntament amb les opinions i valoracions de la formació inicial existent es pot concloure la necessitat d’una formació de professionalització de la direcció escolar.

Si a tot això, afegim la terminologia que ens presenta l’esborrany de decret de la direcció de centres educatius públics ens trobem amb tres tipus de formació necessària:

1. Programa específic de formació per a la incorporació a l’exercici de la direcció, article 28 de l’esmentat esborrany, que correspon a la formació segons la LOE. I que en aquest treball i de forma estesa en el mon educatiu s’entén com la formació inicial.
2. ‘Formació inicial de professionalització de les direccions escolars’ o ‘formació de direccions de centres autònoms’. Formació que va lligada al nou concepte de la professionalització de les direccions segons la LEC.
3. Formació permanent per a la creació de coneixement sobre aspectes relatius a la direcció escolar i adreçada als directors en actiu.

Una altra dada rellevant obtinguda és que el 65% dels directius en actiu han rebut menys de 90 hores de formació en el que és la seva professió. A més a més, tothom reconeix que la font de coneixement en direcció escolar s’obté, amb diferència, a partir de l’experiència. De ben cert, podem considerar que aquest potser un dels motius pel qual més del 80% dels directius en actiu troben necessària una formació completa, seriosa, professional i, sobretot, útil fent més èmfasi en la necessitat d’una formació pràctica que no en els seus continguts. Tot i així, al voltant del 84% dels directius enquestats mostren la necessitat en rebre una formació en direcció escolar en 14 dels 18 aspectes plantejats . D’altra banda cal destacar que en algunes respostes traspua cert escepticisme vers la formació.

Contrastant aquestes dades obtingudes referent a les necessitats formatives dels directius escolars amb les dificultats en el càrrec, podem concloure que les màximes dificultats, que són les hores de dedicació juntament amb el fet de resoldre situacions urgents del dia a dia i impulsar noves iniciatives, són fruit d’una manca de formació en la professionalització de la direcció escolar.

És evident que ens trobem en una nova situació professional de la direcció escolar presentada pel nou marc legal establert per la nova Llei d’Educació, en contemplar la nova figura del directiu professional. També és evident que per a ser un bon professional i desmitificar la creença que ‘la majoria de directius escolars públics fan de directius de centres educatius de forma temporal enlloc de ser directius professionals’ és necessari crear un nova cultura i disposar d’una formació de qualitat que permeti el desenvolupament de la nova professionalització del directiu de centres educatius que puguin desenvolupar la seva autonomia.

Després d’analitzar la formació existent, l’estudi de diferents articles teòrics sobre lideratge escolar i diferents modalitats formatives d’altres països, així com les entrevistes amb diversos coneixedors de la direcció escolar, es pot despendre la importància d’una direcció escolar professional per a la millora del sistema educatiu català. I per aconseguir-ho, diferents institucions, des de l’OCDE als propis directius, així com l’associació de directius AXIA, professionals experts en lideratge i del món universitari coincideixen en que un dels àmbits a desenvolupar és una formació en direcció escolar. El propi Departament d’Educació ho ha marcat com una prioritat a l’hora del desplegament de la LEC.

Com a conclusió personal, el model professional que aporta la LEC és el marc normatiu per definir una formació que doni eines a fi que cada directiu desenvolupi el seu model lligat al seu context i permetre desenvolupar, d’aquesta manera, l’autonomia de centre necessària per a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat.
Aquestes eines poden ser, entre d’altres, el coneixement de les diferents tipologies de lideratge, eficaç, pedagògic, instructiu, transformacional, sostenible, distribuït, inclusiu, per a l’aprenentatge, etc… i tots els altres qualificatius que podem trobar a la bibliografia. En tot cas, cada directiu ha de construir el seu model segons les característiques del centre i l’entorn, així com el moment concret en què es troba.

Per aquest motiu, juntament amb el consens relatiu copsat en les diferents institucions i professionals teòrics de la direcció escolar a l’hora de definir els continguts de la formació en direcció escolar, aquest estudi no s’ha centrat en l’anàlisi dels continguts més idonis per a una formació de qualitat en direcció escolar, ni en la metodologia a emprar, donat que aquest aspecte depèn de la institució que la dugui a terme. Per tant, l’estudi final ha consistit en aportar un punt de vista nou sobre aspectes col•laterals que poden aportar una formació de qualitat en direcció escolar.

Per presentar la proposta transformadora cal tenir present que tenim un col•lectiu d’uns 4.000 directius escolars del Servei d’Educació de Catalunya, dels quals un 60% ho són de centres públics, en actiu. Cal afegir que dins del Servei d’Educació de Catalunya la definició de centre educatiu sostingut amb fons públics segons la LEC comporta apropar els centres educatius públics i els centres educatius concertats. Aquest apropament també es manifesta dins el sector professional del directiu escolar.

Per tant, donades les conclusions que descriuen la situació actual de les direccions dels centres educatius, l’anàlisi de la formació existent i els estudis teòrics sobre lideratge escolar, així com la voluntat del govern a l’hora de desplegar la nova Llei d’Educació de Catalunya, LEC, i fruit de l’estudi personal usant el Models d’Orientació Estratègica, MOE’s, aquesta memòria presenta una proposta organitzativa de formació que consta de 4 escenaris possibles: Model actual que permet una formació als directius en actiu; Model ampliat públic que permetria una formació a directius en actiu i a docents interessats en direcció escolar (que permetria crear una borsa de directors professionals per cobrir vacants a la direcció sense candidatura); Model del servei educatiu que permetria uns formació conjunta a tots els directius en actiu del Servi d’Educació, públics i concertats; i Model ampliat del servei educatiu que permetria una formació a directius de centres sostinguts amb fons públics, públics i concertats, i a aquells docents interessats en la professió de directiu escolar.

Una vegada presentats els quatre escenaris possibles de desenvolupament de la formació del directiu escolar podem concloure que estan ordenats des del punt de vista més conservador al punt de vista més maximalista tot arribant a desenvolupar aspectes col•laterals com ara la unificació de la doble xarxa de centres educatius sostinguts amb fons públics i la selecció dels directors i directores obrint la possibilitat de que hi hagi un directiu professional docent format i extern al centre educatiu.

Un aspecte molt rellevant i que ja s’ha apuntat en la presentació dels quatre escenaris és el temps d’implementació d’aquest canvi. En tots quatre casos estem parlant d’un període d’implementació entre 10 i 15 anys. Però un canvi estructural d’aquestes característiques només es pot dur a terme de forma progressiva i continuada.

Com a conclusió final cal remarcar que la necessitat d’una formació en direcció escolar de qualitat que permeti la professionalització de les direccions és un reclam des de diferents àmbits i que es presenta com una OPORTUNITAT per tal d’aconseguir beneficis col•laterals que millorarien el Sistema Educatiu Català en la consecució dels seus objectius generals.