Reflexió. Amb ulls de nen

En el nostre món es poden percebre moltes coses, però cada persona i cada infant ho interpreta a la seva pròpia manera. Els més petits tenen una visió diferent a la d’un adult perquè no tenen el mateix coneixement de la realitat que ens envolta. Els seus ulls i pensaments interpreten a partir de les seves petites vivències i aprenentatges.

Avui en dia, els adults tenim a l’abast moltes eines tecnològiques per poder donar diversitat d’oportunitats als més petits per a que sols puguin interpretar el món que els envolta d’una forma creativa i enriquint el desenvolupament de les seves capacitats. La fotografia n’és un bon exemple, ja sigui feta amb una càmera digital o altre recurs. Per què no deixar que l’infant faci la fotografia? Normalment és l’adult qui fa aquesta tasca perquè es pensa que el nen/a no pot o no ho farà bé, però i per què no? Els més petits ens poden sorprendre, ja que són creatius, tenen criteris propis i s’ha de valorar.

A l’escola seria interessant tenir una càmera a l’aula, ja que no suposa una despesa elevada econòmicament i pot aportar aprenentatges molt interessants. A través de la fotografia es poden treballar totes les àrees i àmbits educatius. Es poden realitzar sessions dinàmiques, creatives, a l’exterior de l’aula, … Però malauradament no es té gaire en compte com a recurs educatiu per treballar continguts amb els més petits.

Es pot motivar als nens i nenes creant un racó de descobriment de l’entorn a l’aula. Ells el poden anar ampliant amb les seves captures, creacions, activitats, …

A través de la càmera podríem descobrir com interpreten el món els més petits o en quins detalls s’hi fixen i que els interessa. Jo tinc molta curiositat per saber-ho i vosaltres? M’encantaria treballar amb una càmera a la classe i tant aviat com pugui i tingui l’oportunitat ho aplicaré sens dubte.

 

Imatge extreta de: http://www.xtec.cat/ceip-pompeufabra manlleu/revista/febrer06/nens06.htm