Hui és 29 de setembre, vaga general. Moltes famílies es pregunten: què faig amb els nens? i sempre que es fa vaga torna la mateixa pregunta, a veure, la resposta és molt senzilla, analitzem-la per parts:
1. els estudiants majors de 18 anys tenen dret a vaga, com els treballadors, si estan convocats pels sindicats d’estudiants, per tant són ells els que decideixen si van a l’institut o no.
2. els alumnes a partir de 3er d’ESO i fins els 18 anys, tenen dret a vaga amb una autorització del pare/mare o tutor, és a dir, tenen dret a decidir, a pensar per ells mateixos i donar-vos arguments raonables per a fer vaga, i vosaltres heu de respectar la seva decisió si està argumentada ( i quan dic argumentada vol dir argumentada de manera política, social i ideològica, no val dir “és que no arribarà l’autobús” o “tots els meus amics fan vaga” o “el profe fa vaga”, es tracta d’esbrinar les raons de la vaga i argumentar a favor o en contra, d’acord? TARROSOS!!), un bon moment per parlar amb els vostres fills, aprofiteu-lo.
3. els alumnes menors de 14 anys NO TENEN DRET A VAGA

Per tant, el que els pares i mares heu de fer és portar als vostres fills que no tenen dret a vaga a l’escola, donat que existeixen uns serveis mínims que garanteixen que estaran ben atesos, segurament no hi haurà classe com tots els dies… però els serveis mínims estan per això.

A més, si els porteu al cole, no hi haurà per l’escola MESTRES ESQUIROLS FENT-SE CAFÉS I TOCANT-SE ELS OUS… QUE TREBALLEN COLLONS!!!!

Ara tots a la vaga… els profes portem ja dos anys, dos!!!i aquest serà el tercer, fent vagues, manifestacions, cridant per defensar el dret a l’educació pública i cada cop que ho fem se’ns tracta com si obrarem malament… ara les escoles decideixen no realitzar colònies ni excursions, per defensar el poder del consell escolar front les decisions unilaterals del Departament del Tete i els diaris ens donen més canya, i els pares i mares també, que si insolidaris i bla bla bla…

I tots els que ens critiquen, que no són pocs, ara ens animen a fer vaga… amb les mateixes raons que nosaltres utilitzem per defensar l’escola pública i que ells ens criticaven… perquè clar els professors i mestres d’este país són uns insolidaris que tenen moltes vacances… i bla bla bla…. a banda d’aguantar als INÚTILS DELS VOSTRES FILLS!!!!!

PERQUÈ SÓN INÚTILS!!! I HO SÓN PER QUÈ VOSALTRES SOU UNS TARROSSOS!!!!

UNS TARROSSOS QUE NO FAN CAS DE LES ADVERTÈNCIES DEL PROFESSORAT!!! UNS MONIATOS QUE ES QUEIXEN DE NOSALTRES SENSE ENTENDRE QUE SI FEM VAGA ÉS PER MILLORAR L’EDUCACIÓ PÚBLICA!!!!

QUE FA DOS ANYS QUE HO VEIEM VINDRE!!!! MONIATOS!!!! QUE SOU UNS MONIATOS!!!

(ale, ja m’ha desahogat)

Aquest estiu m’he apuntat a un curs de formació a la Universitat de Barcelona, anomenat “processos creatius i trastorns mentals”. El curs ha estat prou be, tot i que encara existeixen profes universitaris prepotents pel món.

La matricula incloïa una serie de xerrades i conferències, i a més calia presentar un treball. Així que deixe ací el meu, per no perdre-lo. Podria estar molt millor, perquè el tema dona per una tesi, però no tinc més temps, estic en unes setmanes molt liades, és pitjor que treballar.

autolesio_pdf

NOTA IMPORTANT: aquest fitxer conté imatges d’autolesió que poden ser desagradables, si ets una persona sensible, no el descarregues.

M’han passat aquest vídeo, que conecta amb la meua infància i amb les companyes que enguany estan fent titelles.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/pdlvAvC4Tw4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ahir va ser 6 de desembre, dia de la Constitució, enguany no hem tingut pont. Una llàstima.

La Constitució, no és més que una llei, i com totes les lleis, interpretable, per qui?, pel Tribunal Constitucional, aquell que està conformat per jutjes amb un clar component polític, i que ens declararà l’Estatut de Catalunya, aprovat democràticament, com anticonstitucional (no tot, clar, només el que ells creguen).

Alhora, a banda de la interpretació oficial, hi ha els partits polítics que també interpreten al seu gust aquesta llei, també existeixen moltes persones “versades” en tot, que donen la seua opinió, moltes vegades sense haver llegit la “carta magna”, repetint com a lloros el que han sentit dir a polítics. Què intel·ligent Mingote.

Així que hui us deixe l’article 27, del Capítol Segon, sobre els drets i les llibertats.

Article 27

1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.

2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.

3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills reben la formació religiosa i moral que vaja d’acord amb les seues conviccions.

4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.

5. Els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als drets constitucionals.

7. Els professors, els pares i, en els seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l’administració amb fons públics, en la forma que la llei establesca.

8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.

9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reunesquen els requisits que la llei establesca.

10. Es reconeix l’autonomia de les universitats, en la forma que la llei establesca.

Be, ací us la deixe, la podeu interpretar si voleu, un dia d’aquests ho faré jo.

Hui torne a escriure. De fons, la pel·licula la vida secreta de les paraules. Feia molt de temps que vaig posar en marxa aquest bloc, però mai no havia escrit res.

 Hui ha estat el meu segon dia de curs de Moodle, un nou producte del Departament, amb ell es poden crear cursos online. Les seves aplicacions són bastant interessants. El cas és que actualitzant el meu perfil, me n’he adonat, tinc correu, tinc facebook, tinc un bloc on escric (molt de tant en tant) al voltant d’un treball d’investigació que estic fent, però no tinc cap lloc on parle d’educació, el meu camp professional.

No és que crega que el que jo puga dir aportarà res al món de l’ensenyament, però tinc ganes de dir alguna cosa, tot i que siga per llegir-la jo d’ací un temps.

El món està canviant, com sempre, però en aquests moments sembla que moltes coses canviaran en l’ensenyament en poc temps, la LEC, el Pla de Bolonya, les noves tecnologies a l’escola (TIC).

I que collons! jo també vull dir la meua!

Comentari de la imatge: Un pedagog després d’haver-se llegit la LEC i el Plà de Bolonya d’una sentà. Menys mal que sempre hi ànimes pel món que els cuiden.

Sempre que alguna persona enceta un bloc, té la compulsió de justificar-se, de dir de què va a escriure. Jo també ho faré, no ho he pogut evitar.

Comence el bloc, perquè vull.

Escriuré del que em done la gana.

No sé si escriure molt més, però ací està. De moment no el publicitaré. Ja veurem si ho faig més endavant.