El passat dimarts 21 de novembre vam visitar el Celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí. Durant la visita la Mariona ens va explicar com funciona el mercat del vi, quina posició té en el mercat el seu celler i quin es estratègies segueixen per arribar als seus clients. Va ser una xerrada molt interessant!
L’anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) ens donarà un diagnòstic sobre l’estat de la nostra entitat tant a nivell intern com extern. L’anàlisi es fa sobre dos eixos diferents:
Amb aquests dos eixos, l’anàlisi evita que oblidem els aspectes externs, sovint menystinguts, i els aspectes positius de què ja gaudim per tal que els puguem potenciar com cal.
En la dimensió interna, cal incloure únicament allò que té directament a veure amb la nostra entitat: gestió, recursos humans i materials, etc. No podrem oblidar elements relacionats amb:
En la dimensió externa haurem de valorar elements com ara:
| DIMENSIÓ INTERNA | DIMENSIÓ EXTERNA | ||
| Fortaleses | Debilitats | Amenaces | Oportunitats |
|
|
|
|
Un cop fet l’anàlisi, caldrà que passem a les accions estratègiques: poden les nostres fortaleses ajudar-nos a aprofitar les oportunitats? Poden ajudar-nos a encarar les amenaces?
Per això, transformarem el quadre anterior en un quadre on plasmarem les estratègies que volem seguir per a millorar la nostra situació.
.
| ANÀLISI DE L’ENTORN | ||
| Amenaces | Oportunitats | |
| Debilitats | Estratègies de supervivència:
corregir debilitats per encarar les amenaces |
Estratègies de reorientació:
aprofitar les oportunitats per corregir les debilitats |
| Fortaleses | Estratègies defensives:
afrontar amenaces per mantenir les fortaleses. |
Estratègies ofensives:
aprofitar les oportunitats per millorar les fortaleses |
FONT: http://gestio.suport.org/index.php?option=com_content&view=article&id=25:que-es-una-analisi-dafo&catid=32:pmf-estrategia&Itemid=39
EXEMPLES:
FONT: https://debitoor.es/guia-pequenas-empresas/marketing/como-analizar-la-competencia
L’anàlisi de la competència és la forma de posar les teves idees davant del mirall i constatar els seus defectes i debilitats, així com les seves fortaleses i oportunitats.
Quan comences un negoci et trobaràs amb una molèstia inevitable – i sana – en una economia de mercat: la competència. Excepte en situacions de monopoli, emprendre significa també competir. I un no competeix sol.
Què és la competència? La Real Acadèmia Espanyola defineix la competència com una “situació d’empreses que rivalitzen en un mercat oferint o demanant un mateix producte o servei”.
Però si el meu producte és originalíssim !, et deus dir. Bé, per això analitzem als competidors, per posar a prova la nostra humilitat.
En efecte, analitzar a la competència és una forma de testar la teva idea de negoci abans de posar-la a la pràctica. Com? Comparant. Diu el refranyer popular que les comparacions són odioses, però sense comparació, no hi ha millora. Si analitzem la competència és per evitar caure en l’error de repetir el que altres ja han fet. I, sobretot, evitar repetir els errors que altres ja han comès.
De la mateixa manera que fem estudi de mercat (i l’anàlisi de la competència forma part d’ell), per estudiar a la competència has de fixar-te uns objectius. Comença fent-te aquestes preguntes:
Les empreses competidores són aquelles que operen en el mateix mercat o sector on penses implementar la teva idea de negoci. Has d’identificar-les pels seus noms i cognoms.
Quan parlem de competència, podem establir tres graus segons afectin a la nostra àrea de negoci:
Hi ha una tendència a subestimar la competència indirecta. Que aquesta tendència no sigui la teva. Fes la següent prova amb tu mateix: veu a una cafeteria on serveixin cafès i tes. Posem que ets un addicte al cafè espresso i que en aquest cafè només serveixen cafè americà. És possible que detestes el cafè americà i et decantis per un te, és a dir, per un producte de la competència indirecta.
Un cop has identificat als teus competidors directes i indirectes, la següent fase consisteix en determinar els elements que vols analitzar.
Però abans selecciona aquells competidors que creguis més rellevants. Si vas a operar en un mercat amb molts competidors, analitzar a tots pot resultar un error, especialment si es tracten de competidors insignificants la informació no et pot aportar molt (encara que a priori sigui difícil saber-ho).
Un cop feta la selecció, fixa’t en els següents aspectes:
Observant. Observa a la competència en totes les seves manifestacions. Un cop establerts els aspectes que vols analitzar, el com resulta més fàcil.
Per què més fàcil? La raó és senzilla, i salta a la pantalla a cop de clic: internet. A la mateixa web de l’empresa pots trobar informació tan valuós com preus, tarifes, punts de vendes, serveis i productes. Moltes empreses també permeten consultar el seu informe anual on trobaràs dades de vendes i facturació, així com la seva expansió pel que fa a anys anteriors.
Investiga en altres pàgines web, en fòrums i xarxes socials. I no oblidis la premsa (tant online com impresa) i les publicacions especialitzades.
Molts dels aspectes que vols esbrinar – com les estratègies de vendes i màrqueting – no els podràs trobar en obert, tret que algun renegat de la competència te’ls filtri. Les campanyes de promoció o publicitàries són manifestes. Observant en mitjans de comunciació i internet pots col·legir quina estratègia segueixen els teus competidors.
Dades com els comptes anuals els pots sol·licitar al registre mercantil. A més, hi ha empreses com Informa que t’ofereixen informes d’empreses, autònoms, valoració d’empreses o informes sectorials.
Alguns recomanen entrevistar antics treballadors de la competència. Al nostre parer, no deixa de ser una recomanació bastant estrambòtica. Encara que canals com Linkedin et permeten trobar i contactar amb exempleats, acudir a un no deixa de ser un risc que et pots estalviar. Entre altres coses per ètica professional (la teva i la de l’exempleat).
Però també per qüestions lògiques: en ser exempleat ja no està al corrent de les estratègies corrents, de manera que tota informació que et pugui oferir estarà desfasada o caure en això que l’escriptor Nobel Mario Vargas Llosa va cridar rumorologia.
Ilustrémoslo amb un exemple molt familiar a Espanya, encara que estigui molt trillat: qui no ha observat en un carrer una gran proliferació de bars de tapes que ofereixen pràcticament el mateix. La raó, moltes vegades, és que el lloc on estan ubicats és molt turístic o es tracta del centre de trobada dels locals (una plaça major).
En faltar-una estratègia de negoci i no haver analitzat abans a la competència, és probable que al cap d’un any alguns d’aquests bars tanquin (i, el més lamentable, que apareguin nous oferint el mateix i cometent el mateix error).
Algun objectarà que no és qüestió de col·locar el local en un carrer on no passa ni Crist. És cert. Però en un carrer saturat de negocis que ofereixen el mateix, posar un altre negoci igual pot ser una invitació al fracàs. A no ser, és clar, que ofereixis un producte o un servei innovador, diferent, que la competència no oferia.
I aquí rau la importància de l’anàlisi de la competència, a descobrir nous nínxols de negoci, nous serveis i productes que abans no oferia ningú o d’una manera que ningú ho havia fet fins ara. L’anàlisi de la competència és la forma de posar les teves idees davant del mirall i constatar els seus defectes i debilitats, així com les seves fortaleses i oportunitats.
Finalment, l’anàlisi de la competència no només s’acaba aquí, és a dir, on ha de començar el teu negoci. Un cop implantat i en ple funcionament tampoc val a badar. El teu competència pot reaccionar al teu irrupció – o la irrupció d’altres, ja que no ets l’únic que trama alguna cosa, estimat emprenedor -, innovant amb un servei o producte o una promoció o estratègia de preus que posin cap per avall a la resta dels competidors.
En el món dels negocis i l’emprenedoria el pitjor és quedar-se quiet. Ja ho assenyalava Albert Einstein: “La vida és com anar en bicicleta. Per mantenir l’equilibri has de seguir en moviment”.
EMPRESA INDIVIDUAL
L’empresa és una persona, un autònom que realitza una activitat econòmica (un dissenyador a casa seva, un fruiter que posi una fruiteria…). Els béns de l’empresa són seus, i si l’empresa té algun deute el pagarà amb el seu patrimoni (responsabilitat, per tant, il·limitada). Mínim de socis 1 (no té sentit parlar de socis, de fet), no hi ha capital mínim.
SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (SRL o SL)
Pot estar formada per un mínim d’un soci, però està concebuda per ser gestionada per uns òrgans de govern triats per tots els socis, de manera que ho està per a un nombre de socis més gran que l’empresa col·lectiva. Els socis en principi només posen diners, no treballen a l’empresa, tret d’aquells que estan als òrgans de govern. Els socis tenen RESPONSABILITAT LIMITADA, és a dir, si l’empresa té deutes només podran perdre els diners que van posar a l’empresa, no poden perdre diners seus. El capital mínim per engegar-la són 3000 euros, dividits en participacions socials.
Una varietat molt popular avui dia és la SOCIETAT LIMITADA NOVA EMPRESA, que està pensada per facilitar la creació de petites empreses. És una societat limitada que amb un màxim de 5 socis es pot constituir només mitjançant tràmits electrònics i portar una comptabilitat molt simple.
SOCIETAT ANÒNIMA (SA)
Està concebuda per a empreses molt grans, ja que no té un nombre màxim de socis (i el capital mínim per engegar-la són 60 000 euros), encara que el mínim legal per constituir-la només n’és un. Els socis són normalment anònims, degut al seu elevat nombre. Són persones que compren accions de l’empresa, forma en que està dividit el seu capital, i que no fan més que rebre dividends –beneficis- quan l’empresa en té per repartir. Evidentment la seva responsabilitat és limitada. Els òrgans de govern de l’empresa estan constituïts normalment per empresaris professionals que no tenen per què ser socis.
COOPERATIVA
Associació lliure de persones per desenvolupar una activitat econòmica. No tenen afany de lucre, és a dir, no obtenen beneficis extra, tots els ingressos es fan servir per pagar els sous de les persones que hi treballen i per cobrir costos de producció. El que sobra es reinverteix a l’empresa i al seu creixement. La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat, el nombre mínim de socis és de 2 a 5 (segons el tipus de cooperativa) i el capital mínim serà el que cada societat fixi en els seus estatuts.
Font quadre: http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/esquema%20resum%20formes%20juridiques.pdf
Font text: http://economiabatxillerat.weebly.com/repagraves-de-formes-juriacutediques-dempreses.html
“L’única responsabilitat social de les empreses és la utilització dels seus recursos en activitats que generin un benefici, sempre respectant la llei i sense frau ni engany. ”
(Milton Friedman, Premi Nobel d’economia el 1976).
Discuteix i respon en un comentari:
S’han de preocupar les empreses únicament d’obtenir un benefici? O han d’ajudar també organitzacions sense ànim de lucre, universitats i altres bones causes? Augmenta la percepció positiva d’una empresa el que aquesta ajudi a la col· lectivitat? O hauria d’utilitzar l’empresa els seus fons per augmentar salaris, repartir dividends i disminuir preus?
1.- Què és una empresa?
L’empresa és una entitat que integra un conjunt d’elements organitzats i dirigits per a assolir una sèrie d’objectius mitjançant la realització d’una determinada activitat econòmica.
1.1.- Funcions i objectius de l’empresa.
Les organitzacions empresarials tenen uns objectius i per fer-ho desenvolupen una sèrie de funcions.
LES FUNCIONS DE L’EMPRESA SÓN:
1. Creació de valor. Les empreses permeten obtenir producte com per exemple ordinadors, mòbils, carpetes, o bé serveis com oferir serveis de manteniment informàtic o serveis d’educació.
2. Funció social. Les empreses proporcionen el ingressos necessaris per a viure, per mitjà dels salaris que paguen als seus treballadors o dels beneficis que obtenen el propietaris. També promouen la innovació i l’avenç tecnològic.
ELS OBJECTIUS DE LES EMPRESES SÓN:
1. Obtenir el màxim benefici. És un dels objectis més importants perquè en depèn la supervivència de l’empresa. El benefici és la diferència entre ingressos i despeses.
2. Créixer en el mercat i augmentar la participació en el mercat amb la finalitat de tenir més clients i millorar la posició en un futur.
3. Satisfacció dels clients. Tractar bé als clients per a fidelitzar-los i que confiïn en nosaltres en un futur i fidelitzar-los.
4. Producció de qualitat. La qualitat dels productes permet oferir als clients uns bons productes i serveis perquè no vagin a la competència.
5. Supervivència en el mercat. Algunes vegades la situació és tan delicada que l’empresa només pot aspirar a mantenir-se i esperar que els temps canviïn . És el que passa en un període de crisi.
6. Objectius socials. Les empreses no només poden tenir objectius purament econòmics, sinó que han de tenir en compte aspectes com el respecte al medi ambient o assegurar uns sous que permetin viure dignament als treballadors.
Font: https://www.insbaixcamp.cat/moodle/pluginfile.php/27308/mod_resource/content/1/NF1.pdf
