El passat dimarts 21 de novembre vam visitar el Celler Rendé Masdéu de l’Espluga de Francolí. Durant la visita la Mariona ens va explicar com funciona el mercat del vi, quina posició té en el mercat el seu celler i quin es estratègies segueixen per arribar als seus clients. Va ser una xerrada molt interessant!
L’anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats) ens donarà un diagnòstic sobre l’estat de la nostra entitat tant a nivell intern com extern. L’anàlisi es fa sobre dos eixos diferents:
Amb aquests dos eixos, l’anàlisi evita que oblidem els aspectes externs, sovint menystinguts, i els aspectes positius de què ja gaudim per tal que els puguem potenciar com cal.
En la dimensió interna, cal incloure únicament allò que té directament a veure amb la nostra entitat: gestió, recursos humans i materials, etc. No podrem oblidar elements relacionats amb:
En la dimensió externa haurem de valorar elements com ara:
| DIMENSIÓ INTERNA | DIMENSIÓ EXTERNA | ||
| Fortaleses | Debilitats | Amenaces | Oportunitats |
|
|
|
|
Un cop fet l’anàlisi, caldrà que passem a les accions estratègiques: poden les nostres fortaleses ajudar-nos a aprofitar les oportunitats? Poden ajudar-nos a encarar les amenaces?
Per això, transformarem el quadre anterior en un quadre on plasmarem les estratègies que volem seguir per a millorar la nostra situació.
.
| ANÀLISI DE L’ENTORN | ||
| Amenaces | Oportunitats | |
| Debilitats | Estratègies de supervivència:
corregir debilitats per encarar les amenaces |
Estratègies de reorientació:
aprofitar les oportunitats per corregir les debilitats |
| Fortaleses | Estratègies defensives:
afrontar amenaces per mantenir les fortaleses. |
Estratègies ofensives:
aprofitar les oportunitats per millorar les fortaleses |
FONT: http://gestio.suport.org/index.php?option=com_content&view=article&id=25:que-es-una-analisi-dafo&catid=32:pmf-estrategia&Itemid=39
EXEMPLES:
FONT: https://debitoor.es/guia-pequenas-empresas/marketing/como-analizar-la-competencia
L’anàlisi de la competència és la forma de posar les teves idees davant del mirall i constatar els seus defectes i debilitats, així com les seves fortaleses i oportunitats.
Quan comences un negoci et trobaràs amb una molèstia inevitable – i sana – en una economia de mercat: la competència. Excepte en situacions de monopoli, emprendre significa també competir. I un no competeix sol.
Què és la competència? La Real Acadèmia Espanyola defineix la competència com una “situació d’empreses que rivalitzen en un mercat oferint o demanant un mateix producte o servei”.
Però si el meu producte és originalíssim !, et deus dir. Bé, per això analitzem als competidors, per posar a prova la nostra humilitat.
En efecte, analitzar a la competència és una forma de testar la teva idea de negoci abans de posar-la a la pràctica. Com? Comparant. Diu el refranyer popular que les comparacions són odioses, però sense comparació, no hi ha millora. Si analitzem la competència és per evitar caure en l’error de repetir el que altres ja han fet. I, sobretot, evitar repetir els errors que altres ja han comès.
De la mateixa manera que fem estudi de mercat (i l’anàlisi de la competència forma part d’ell), per estudiar a la competència has de fixar-te uns objectius. Comença fent-te aquestes preguntes:
Les empreses competidores són aquelles que operen en el mateix mercat o sector on penses implementar la teva idea de negoci. Has d’identificar-les pels seus noms i cognoms.
Quan parlem de competència, podem establir tres graus segons afectin a la nostra àrea de negoci:
Hi ha una tendència a subestimar la competència indirecta. Que aquesta tendència no sigui la teva. Fes la següent prova amb tu mateix: veu a una cafeteria on serveixin cafès i tes. Posem que ets un addicte al cafè espresso i que en aquest cafè només serveixen cafè americà. És possible que detestes el cafè americà i et decantis per un te, és a dir, per un producte de la competència indirecta.
Un cop has identificat als teus competidors directes i indirectes, la següent fase consisteix en determinar els elements que vols analitzar.
Però abans selecciona aquells competidors que creguis més rellevants. Si vas a operar en un mercat amb molts competidors, analitzar a tots pot resultar un error, especialment si es tracten de competidors insignificants la informació no et pot aportar molt (encara que a priori sigui difícil saber-ho).
Un cop feta la selecció, fixa’t en els següents aspectes:
Observant. Observa a la competència en totes les seves manifestacions. Un cop establerts els aspectes que vols analitzar, el com resulta més fàcil.
Per què més fàcil? La raó és senzilla, i salta a la pantalla a cop de clic: internet. A la mateixa web de l’empresa pots trobar informació tan valuós com preus, tarifes, punts de vendes, serveis i productes. Moltes empreses també permeten consultar el seu informe anual on trobaràs dades de vendes i facturació, així com la seva expansió pel que fa a anys anteriors.
Investiga en altres pàgines web, en fòrums i xarxes socials. I no oblidis la premsa (tant online com impresa) i les publicacions especialitzades.
Molts dels aspectes que vols esbrinar – com les estratègies de vendes i màrqueting – no els podràs trobar en obert, tret que algun renegat de la competència te’ls filtri. Les campanyes de promoció o publicitàries són manifestes. Observant en mitjans de comunciació i internet pots col·legir quina estratègia segueixen els teus competidors.
Dades com els comptes anuals els pots sol·licitar al registre mercantil. A més, hi ha empreses com Informa que t’ofereixen informes d’empreses, autònoms, valoració d’empreses o informes sectorials.
Alguns recomanen entrevistar antics treballadors de la competència. Al nostre parer, no deixa de ser una recomanació bastant estrambòtica. Encara que canals com Linkedin et permeten trobar i contactar amb exempleats, acudir a un no deixa de ser un risc que et pots estalviar. Entre altres coses per ètica professional (la teva i la de l’exempleat).
Però també per qüestions lògiques: en ser exempleat ja no està al corrent de les estratègies corrents, de manera que tota informació que et pugui oferir estarà desfasada o caure en això que l’escriptor Nobel Mario Vargas Llosa va cridar rumorologia.
Ilustrémoslo amb un exemple molt familiar a Espanya, encara que estigui molt trillat: qui no ha observat en un carrer una gran proliferació de bars de tapes que ofereixen pràcticament el mateix. La raó, moltes vegades, és que el lloc on estan ubicats és molt turístic o es tracta del centre de trobada dels locals (una plaça major).
En faltar-una estratègia de negoci i no haver analitzat abans a la competència, és probable que al cap d’un any alguns d’aquests bars tanquin (i, el més lamentable, que apareguin nous oferint el mateix i cometent el mateix error).
Algun objectarà que no és qüestió de col·locar el local en un carrer on no passa ni Crist. És cert. Però en un carrer saturat de negocis que ofereixen el mateix, posar un altre negoci igual pot ser una invitació al fracàs. A no ser, és clar, que ofereixis un producte o un servei innovador, diferent, que la competència no oferia.
I aquí rau la importància de l’anàlisi de la competència, a descobrir nous nínxols de negoci, nous serveis i productes que abans no oferia ningú o d’una manera que ningú ho havia fet fins ara. L’anàlisi de la competència és la forma de posar les teves idees davant del mirall i constatar els seus defectes i debilitats, així com les seves fortaleses i oportunitats.
Finalment, l’anàlisi de la competència no només s’acaba aquí, és a dir, on ha de començar el teu negoci. Un cop implantat i en ple funcionament tampoc val a badar. El teu competència pot reaccionar al teu irrupció – o la irrupció d’altres, ja que no ets l’únic que trama alguna cosa, estimat emprenedor -, innovant amb un servei o producte o una promoció o estratègia de preus que posin cap per avall a la resta dels competidors.
En el món dels negocis i l’emprenedoria el pitjor és quedar-se quiet. Ja ho assenyalava Albert Einstein: “La vida és com anar en bicicleta. Per mantenir l’equilibri has de seguir en moviment”.
EMPRESA INDIVIDUAL
L’empresa és una persona, un autònom que realitza una activitat econòmica (un dissenyador a casa seva, un fruiter que posi una fruiteria…). Els béns de l’empresa són seus, i si l’empresa té algun deute el pagarà amb el seu patrimoni (responsabilitat, per tant, il·limitada). Mínim de socis 1 (no té sentit parlar de socis, de fet), no hi ha capital mínim.
SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (SRL o SL)
Pot estar formada per un mínim d’un soci, però està concebuda per ser gestionada per uns òrgans de govern triats per tots els socis, de manera que ho està per a un nombre de socis més gran que l’empresa col·lectiva. Els socis en principi només posen diners, no treballen a l’empresa, tret d’aquells que estan als òrgans de govern. Els socis tenen RESPONSABILITAT LIMITADA, és a dir, si l’empresa té deutes només podran perdre els diners que van posar a l’empresa, no poden perdre diners seus. El capital mínim per engegar-la són 3000 euros, dividits en participacions socials.
Una varietat molt popular avui dia és la SOCIETAT LIMITADA NOVA EMPRESA, que està pensada per facilitar la creació de petites empreses. És una societat limitada que amb un màxim de 5 socis es pot constituir només mitjançant tràmits electrònics i portar una comptabilitat molt simple.
SOCIETAT ANÒNIMA (SA)
Està concebuda per a empreses molt grans, ja que no té un nombre màxim de socis (i el capital mínim per engegar-la són 60 000 euros), encara que el mínim legal per constituir-la només n’és un. Els socis són normalment anònims, degut al seu elevat nombre. Són persones que compren accions de l’empresa, forma en que està dividit el seu capital, i que no fan més que rebre dividends –beneficis- quan l’empresa en té per repartir. Evidentment la seva responsabilitat és limitada. Els òrgans de govern de l’empresa estan constituïts normalment per empresaris professionals que no tenen per què ser socis.
COOPERATIVA
Associació lliure de persones per desenvolupar una activitat econòmica. No tenen afany de lucre, és a dir, no obtenen beneficis extra, tots els ingressos es fan servir per pagar els sous de les persones que hi treballen i per cobrir costos de producció. El que sobra es reinverteix a l’empresa i al seu creixement. La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat, el nombre mínim de socis és de 2 a 5 (segons el tipus de cooperativa) i el capital mínim serà el que cada societat fixi en els seus estatuts.
Font quadre: http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/esquema%20resum%20formes%20juridiques.pdf
Font text: http://economiabatxillerat.weebly.com/repagraves-de-formes-juriacutediques-dempreses.html
1. PROJECTE EMPRENEDOR: anomenarem i descriurem de manera breu un projecte emprenedor, amb detall. En aquesta descripció hauran de quedar perfectament establerts: a) Presentació de l’empresa i persones emprenedores: nom de l’empresa, membres fundadors i tipus de forma jurídica escollida. b) Descripció: en què consisteix, descripció acurada del nostre producte o servei, com es posarà a la pràctica. c) Justificació: a quina necessitat respon? Com cobrirà o respondrà a aquesta necessitat? Per exemple: si la meva idea de negoci és un semàfor amb sorolls és perquè respon a la necessitat d’orientar a persones amb problemes de ceguesa. d) Innovació: de quina manera innovadora respondrà la meva idea a aquesta necessitat? És probable que aquella necessitat detectada ja estigui coberta per alguna altra empresa. Caldrà justificar perquè la nostra idea ho fa de manera més innovadora i diferenciada. e) Organigrama de l'organització.
2. PLA DE MÀRQUETING: Anàlisi del nostre entorn immediat a) Entorn: Fer un anàlisi DAFO, per saber quines són les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats del vostre projecte. b) Anàlisi de la competència: Hi ha projectes o negocis semblants a prop? hi ha productes semblants al nostre? Qui és la nostra competència directa? On es localitza? Quins preus té? c) Anàlisi del públic objectiu/clients: A qui va dirigit el producte o servei? Característiques del client objectiu. d) El producte: bé o servei. - Característiques i disseny. - Marca: nom i logotip. En cas de tenir diversos productes especificar quina serà la nostra estratègia de marca. - Envàs si en té o si en cal (si feu un blog o un web serà l’envàs del projecte). Cal fer disseny de l’envàs i explicar tot el que sabem del mateix. - Posicionament que us agradaria tenir en el mercat. e) El preu: quin preu li posarem i els criteris utilitzats d’establiment del preu del producte i estratègia de preus. (pot ser primer cal primer saber els costos abans de calcular el preu). f) Distribució: explicar com i on es distribuirà el vostre producte. (local, online,...) g) Promoció: Estratègies de publicitat, promoció de les vendes etc. Caldrà fer un anunci publicitari (Cartell publicitari (www.piktochart.com) o Vídeo de màxim 1 minut) promocionant el nostre producte. Recordeu que li podeu posar un eslògan que atregui l’atenció del consumidor. Recordeu que la publicitat a d’anar d’acord al vostre producte, públic objectiu i posicionament en el mercat.
3. PLA DE PRODUCCIÓ: Com serà el nostre projecte o producte? a) Relació de recursos (materials, persones assalariades, tecnològics...) que es preveu que pot necessitar el nostre projecte. Maneres possibles d’aconseguir-los.
4. PLA FINANCER I INVERSIÓ: Quants diners necessitem? a) Pressupost. Quantificar els ingressos i despeses del projecte. Un llistat de les despeses que estimeu. Per a això contemplarem com a Cost Fix el lloguer d’un local al barri que vulgueu1 i del que haureu d’annexar les fotos. També si teniu estimat contractar una persona estimarem un cost de 1000€ per treballador (no contempleu el vostre sou). El cost variable unitari el que estimeu que us costarà produir una unitat del vostre producte. b) Com aconseguiràs els diners inicials necessaris per engegar el projecte?
