Guifré el Pilós

02-el-compte-guifra-el-pilas-2

Temps era temps la nostra terra
era un camí de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.
A l’un costat, gent de Mahoma.
A l’altre cap, guerrers d’ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!

Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut tot d’or,
el bon Guifré ha arribat a l’albada
i ens dón per bandera la sang del seu cor.

D’Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n’ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriòs,
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.

Fort i valent, amb la barba cerrada…

La independència de fet de la Catalunya Vella

L’enfrontament amb Còrdova

La implantació del califat (929) per Abderrahman III va suposar una etapa de predomini musulmà a la Península. El comte de Barcelona, Borrell II, davant la feblesa carolíngia, va orientar la seva política cap a Còrdova, cercant pactes que garantissin la pau. Fins i tot va arribar a declarar-se vassall del califa Al-Hakam II, amb la qual cosa va allunyar-se cada cop més de la cort franca.

L’arribada al poder d’Hisam II, i sobretot del seu primer ministre Almansor, va suposar un tomb en la política peninsular. Aquest, fent taula rasa de les precedents relacions amistoses, va practicar una política agressiva contra els regnes cristians, fruit de la qual, en un espectacular atac, la ciutat de Barcelona va ser saquejada l’any 985.

El trencament amb els reis francs

Fracassada la seva política cordovesa, Borrell II va veure’s obligat a canviar de política i adreçar-se de nou a la cort franca en demanda d’auxili a canvi de renovar el seu vassallatge en aquells moments crítics. La mort del rei Lotari (986) i la del seu fill Lluís V el Jove (987) van dificultar, però, les negociacions. Aquestes van continuar, però les exigències del nou rei, Hug Capet, i el canvi de direcció de les expedicions d’Almansor cap a Castella i Lleó van decidir Borrell a trencar definitivament amb els francs.

El rei Hug Capet, el 988, projectava una expedició de socors per a la primavera-estiu d’aquell any. Però, abans, malfiant-se de les promeses fetes per Borrell II en temps de perill pels comtats catalans, volia prendre totes les garanties possibles: primer, la presentació de legats que renovessin la promesa de fidelitat; després, la presentació de personal, amb un seguici poc nombrós a Aquitània perquè Borrell II quedés en les mans del rei franc en cas de fracàs.

Però, el 988, Borrell va saber que la política d’Almansor prenia una nova direcció, cap a Castella i Lleó, i que les terres catalanes quedaven de moment al marge de noves amenaces sarraïnes. El resultat d’aquest moviment polític és prou conegut. Borrell II no va enviar la delegació reclamada i no va tenir ocasió per anar a Aquitània considerant que el jurament de fidelitat amb la monarquia franca s’havia trencat. (Busca a l’etiqueta Documents la carta d’Hug Capet al comte Borrell i fes les activitats) A més, el rei Hug va veure acabar la calma del seu regnat amb la revolta carolíngia de Carles de Lorena.

Així acabava, de fet, la dominació franca damunt dels comtats catalans, pel fracàs d’aquesta temptativa de restabliment i per la desaparició definitiva de la dinastia carolíngia en el regne franc. Les relacions polítiques entre els comtes catalans i els monarques francs van cessar completament, així com la sèrie de diplomes reials francs per a les terres catalanes (el darrer va ser el de Lotari per a Sant Cugat el 986). Després de dos segles, la independència de la Catalunya comtal ja era una realitat en la pràctica, tot i que la independència formal no es va produir fins el 1258, amb la signatura del tractat de Corbeil.

comtats

Els comtats catalans en el moment de la seva independència respecte de la monarquia carolígia

 Activitats

1- Per què es pot afirmar que els comtes catalans eren, de fet, independents a la darreria del segle X? 

2- Quina fou l’actitud dels comtes catalans enfront del califat de Còrdova?

3- Quins motius causaren la independència dels comtats catalans?

Els successors de Guifré el Pilós (897-947)

Al segle X, i després de la mort de Guifré i el seu testament, els comtes van usurpar el càrrec públic de governador en nom del rei franc i en van fer una part del seu patrimoni personal. La instauració d’una successió hereditària a partir de la mort de Guifré va suposar un cert grau de sobirania, és a dir, una capacitat de governar sense dependre del rei franc, tot i ser-ne vassalls.

A més, la dinastia carolíngia que governava el regne franc havia arribat a la seva fi amb la mort de Lluís V, i va ser substituïda per la família dels Capets. Aquest fet fou de cabdal importància per la independència dels comtats catalans. L’últim comte català que va retre homenatge al rei franc fou Guifré II Borrell, comte de Barcelona, l’any 899.

Durant el segle X, els descendents de Guifré el Pilós van fer avançar poc a poc les fronteres dels comtats catalans més enllà de la línia del Llobregat, i a finals de segle la frontera comtal de Barcelona ja es trobava al riu Gaià.