La repoblació (segles IX-X)

Quan els islàmics van envair Catalunya, molts dels seus habitants es van refugiar al Pirineu. Aquest fet va suposar la despoblació de bona part del territori, la qual cosa convertia aquestes zones en unes terres difícils de defensar ja que no hi havia nuclis on oposar resistència als atacs enemics, i, per això a mesura que els reis francs ocupaven el país, l’anaven repoblant.

Els pobladors procedien en bona part de les superpoblades valls dels Pirineus, també d’Occitània, de Septimània, d’Aragó i d’altres zones properes. El poblament de les zones conqueirdes es feia sota la direcció i la protecció de l’aristocràcia comtal i dels monestirs que administraven la justícia i facilitaven la protecció.

La repoblació es duia a terme a través de l’aprisió. Les terres desertes i ermes acabades d’ocupar es consideraven propietat del rei. Aquest les cedia a famílies pageses que s’hi istal·laven i les explotaven. Finalment, els pagesos es convertien en propietaris de les terres si, un cop passats trenta anys, ningú no les reclamava.

Si l’indret per repoblar era prop de la frontera, aquest era més perillós. Per això els comtes compensaven als pobladors amb condicions especials i facilitats fiscals  que quedaven recollides en un document anomenat carta de població o franquícia. (Busca a l’etiqueta Documents, el text de la Carta de Població de Cardona i fes les activitats)

L’obra de Guifré el Pilós

Guifré el Pilós

Miniatura de Guifré el Pilós

El comte Guifré el Pilós (878-897) va ser un personatge històric important per dos motius:

1) Va impulsar la repoblació de la zona central de Catalunya. Durant el seu govern el Ripollès, la plana de Vic, les Guilleries, el Berguedà, el Solsonès i el Bages es repoblaren amb gent procedent dels Pirineus. Per protegir aquests nous pobladors de les ràtzies musulmanes, Guifré ordenà la construcció de grans fortificacions, com el Castell de Cardona.


Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses

Castell de Cardona

Castell de Cardona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2) Va ser el primer comte que va deixar els seus comtats en herència als fills sense tenir l’assentiment del rei franc. Aquest fet suposà l’inici de la dinastia del Casal de Barcelona, la qual duraria fins el segle XV.

Activitats

1- Què era el Casal de Barcelona?

2- Busca informació sobre Guifré el Pilós i fes una breu narració de la figura del comte català i la mitificació que s’establí com a “pare de la pàtria”. Si cliques sobre la imatge, trobaràs un bon recurs.

La llegenda les quatre barres

La llegenda de les quatre barres

3-  Fes un breu apunt sobre els antecedents familiars de Guifré (pares) i els seus descendents (fills i néts), destacant-ne els càrrecs que ostentaren.

L’organització de la Marca Hispànica

Els reis francs van organitzar el territori conquerit en vuit grans unitats administratives, els comtats: (Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona, Barcelona i Osona, als quals s’afegí després Besalú). El comte governava un o més comtats en nom del rei franc i del qual n’era vassall.

Per administrar els comtats catalans, els reis francs van triar magnats, procedents de les antigues famílies romanes o visigòtiques. Aprofitant la llunyania de la cort, alguns d’aquests comtes es van rebel·lar a la mort de Carlemany, l’any 814, i per aquest motiu Lluís I el Piadós els desposà i els va substituir per comtes francs. Entre aquestes ervoltes destaca, la d’Aissó de Vic  qui va ajudar els musulmans de Saragossa. Com a conseqüència d’aquesta revolta, les terres centrals d’Osona, Bages i Berguedà quedaren despoblades.

Però molts d’aquests comtes francs, no s’acostaren als comtats que governaven, i per això, a finals del segle IX, el rei franc Carles el Calb va designar com a comte de Cerdanya i Urgell (870) i, més tard de Barcelona i Girona, a Guifré el Pelós, que era fill d’una família originària del Conflent. Aquests comtats van ser cedits com a feus.

Sobirans de la dinastia carolíngia que van regnar sobre Catalunya:

Any Rei
768-814 Carlemany
814-840 Lluís el Piadós
840-877 Carles el Calb
877-879 Lluís el Tartamut
879-884 Lluís III
884-888 Carles el Gros
888-898 Odó
898-923 Carles el Simple
923-936 Rodulf
936-954 Lluís d’Ultramar
954-986 Lotari
986-987 Lluís V

Activitats

1- Què eren els comtats? Qui els governava?

2- Quina relació tenien amb el rei franc?

3- D’on eren els comtes que van regir la Catalunya carolíngia fins a finals del segle IX?