Quan els islàmics van envair Catalunya, molts dels seus habitants es van refugiar al Pirineu. Aquest fet va suposar la despoblació de bona part del territori, la qual cosa convertia aquestes zones en unes terres difícils de defensar ja que no hi havia nuclis on oposar resistència als atacs enemics, i, per això a mesura que els reis francs ocupaven el país, l’anaven repoblant.
Els pobladors procedien en bona part de les superpoblades valls dels Pirineus, també d’Occitània, de Septimània, d’Aragó i d’altres zones properes. El poblament de les zones conqueirdes es feia sota la direcció i la protecció de l’aristocràcia comtal i dels monestirs que administraven la justícia i facilitaven la protecció.
La repoblació es duia a terme a través de l’aprisió. Les terres desertes i ermes acabades d’ocupar es consideraven propietat del rei. Aquest les cedia a famílies pageses que s’hi istal·laven i les explotaven. Finalment, els pagesos es convertien en propietaris de les terres si, un cop passats trenta anys, ningú no les reclamava.
Si l’indret per repoblar era prop de la frontera, aquest era més perillós. Per això els comtes compensaven als pobladors amb condicions especials i facilitats fiscals que quedaven recollides en un document anomenat carta de població o franquícia. (Busca a l’etiqueta Documents, el text de la Carta de Població de Cardona i fes les activitats)
