Ramon Berenguer I, la recuperació de l’autoritat comtal

Leave a reply


Ramon Berenguer I va imposar-se sobre els altres comtats catalans i va sotmetre la noblesa feudal a la seva autoritat.

Mir Geribert rendint pleitesia a Ramon Berenguer I (Arxiu de la Corona d'Aragó)

Tot succeí a partir de la revolta del noble català del Penedès Mir Geribert l’any 1049, que en ser derrotat per Ramon Berenguer I va significà uns nous pactes entre el comte del Casal de Barcelona i els nobles. Així doncs, els nobles reconeixien el comte de Barcelona com el seu senyor i li juraven fidelitat; es convertiren, així, en vassalls seus. A canvi, el comte acceptava l’apropiació dels feus que havien aconseguit els nobles i la submissió dels pagesos a l’autoritat dels senyors feudals. Els únics comtats que en temps de Ramon Berenguer I no foren vassalls del comte van ser el Pallars i el Rosselló.

A tot això cal afegir-hi el cobrament d’un tribut anual en or, anomenat paria, que els regnes de taifes pagaven als comtats de Barcelona i Urgell per evitar ser atacats. Taifes com Dènia, València i Murcia pagaven les paries als comtes de Barcelona. El combrament de les paries va provocar que l’expansió territorial es limtés a l’ocupació d’alguns punts estratègics com Calaf (1015), Tàrrega (1056) o Agramunt (1070). L’or obtingut de les paries reforçà l’autoritat dels comtes de Barcelona, que van poder contractar i pagar prou soldats per poder controlar la noblesa feudal.

Miniatura que representa Ramon Berenguer I comprant al comte Guillem I de Cerdanya els seus drets sobre Caracassona.


Activitats

1- Com va sotmetre el comte català als senyors feudals?

2- Què en va fer del cobrament de les paries?

La Pau i Treva de Vic

Leave a reply

Aquesta és la pau confirmada pels bisbes i abats, comtes i vescomtes, senyors i cristians temerosos de Déu, en l’any 1033.

Que d’ara endavant ningú no assalti les esglésies ni les cases que siguin edificades a l’entorn, fins al circuit de trenta passes.

Així mateix s’ordena que ningú no atropelli clergues que vagin desarmats, igual que monjos i monges.

Que ningú no faci presa de cavalls i eugues o dels seus pollins fins a l’edat de mig any, ni de bous, vaques i dels seus vedells, ni d’ases ni mules o de les seves cries, ni d’ovelles, moltons, ni anyells, ni cabres i dels seus cabrits.

Qui violi aquesta treva quedarà excomunicat i foragitat de les santes esglésies de Déu i quan mori, cap sacerdaot li donarà sepultura.

Pau i treva aprovada a Vic l’any 1033, sota la presidència del bisbe i abat Oliba.

Activitats

1- Què és una assemblea de Pau i Treva?

2- Hi ha en el text cap referència a les sagreres? Quina?

3- Quin és l’objectiu del document?

 

El paper pacificador de l’Església

Leave a reply

Al selge XI, la difusió del nou ordre feudal, va comportar l’increment de la violència social. L’Església catalana va adoptar iniciatives per fer minvar els efectes de les activitats bèl·liques, va intentar aturar parcialment les conínues guerres feudals. En aquesta tasca va tenir un lloc destacat l’abat Oliba (971-1046), que va ser la figura més important de l’Església catalana cap a l’any 1000. De jove, Oliba renuncià a la seva condició de comte de Berga i de Ripoll i va entrar de monjo al monestir d’aquesta darrera ciutat. L’any 1008 va ser nomenat abat del monestir i també del de Cuixà. L’any 1017 va ser nomenat bisbe de Vic. L’abat Oliba va contribuir de manera activa a la repoblació de diversos territoris de la Catalunya central.

La seva iniciativa més transcendent va ser la difusió de les assemblees de Pau i Treva, que pretenien limitar la violència feudal. La Pau de Déu era la prohibició eclesiàstica de qualsevol acte hostil contra les persones de qualsevol condició o contra tot tipus de béns que romanguessin dins d’un espai delimitat pel perímetre traçat a trenta passos al voltant de l’església, les sagreres. La Treva de Déu consistia en la prohibició de lluitar determinats dies de la setmana, especialment el diumenge i també en algunes dates significatives del calendari litúrgic.  L’èxit d’aquestes iniciatives va fer que les institucions eclesiàstiques es difonguessin cap a la resta d’Europa. (Busca a etiquetes Documents la Pau i Treva de la ciutat de Vic l’any 1033 i fes-ne les activitats)