L’any 1134 morí sense descendència el rei d’Aragó Alfons I el Bataller, i la seva darrera voluntat de deixar el regne als ordes militars del Temple de l’Hospital i del Sant Sepulcre, van provocar una greu crisi successòria.
La disposició testamentària, de caràcter religiós, d’aquest monarca era contrària a la tradició, i, en conseqüència, viles, nobles i eclesiàstics es van resistir a acatar-la:
• Els navarresos, units a Aragó des del 1076, van aprofitar l’avinentesa per separar-se’n, i van elegir com a rei propi Garcia VI de Pamplona (1134-1150), senyor de Tudela.
• Els aragonesos, al seu torn, elegiren com a rei un germà del rei difunt, bisbe electe de Roda-Barbastre, que va governar amb el nom de Ramir II el Monjo (1136-1137).
• També el fillastre del Bataller, Alfons VII de Castella, va reivindicar l’herència aragonesa, alhora que iniciava una ofensiva cap a Saragossa i prenia possessió d’una bona part de la vall de l’Ebre inclosa la capital mateixa del regne d’Aragó.
Ramir II el Monjo, poc avesat als afers polítics i com que se sentia anatematitzat per la Santa Seu i amenaçat per Castella, va cercar alian
ces en els regnes i comtats veïns. Primer va iniciar un apropament fallit a Navarra, i seguidament s’apropà a Catalunya, on va establir una ferma amistat amb Ramon Berenguer IV, en qui va trobar un aliat per a enfrontar-se als seus enemics.
Al final del 1135, el rei aragonès es va casar amb Agnès de Poitiers, de qui tingué la infanta Peronella, que aviat es va convertir en l’hereva cobejada per totes les cases regnants de la Península: Castella intentà prometre-la en esposalles a l’infant Sanç per tal d’aconseguir el control sobre Arag
ó (tractat d’Alagó, 1136), però va prevaler l’opció d’una aliança amb Catalunya, materialitzada en l’enllaç de la infanta Peronella amb el comte de Barcelona.
D’aquesta manera, el 1137 es va pactar el matrimoni de l’hereva d’Aragó amb Ramon Berenguer IV. Un cop pactat el matrimoni, el rei Ramir va deixar el govern del regne d’Aragó en mans del comte de Barcelona i es retirà la vida monàstica.
La unió d’Aragó amb Catalunya va ser el resultat d’una unió dinàstica pactada en la qual els dos membres components de la Corona van mantenir sempre la seva pròpia identitat, és a dir, la integritat territorial, les lleis, els costums, les institucions i els governants. De fet, només el rei i els seus col·laboradors immediats eren comuns a Aragó i Catalunya, que, per la resta, mantenien la seva pròpia estructura de poder.
Activitats
1- Quin problema successori visqué el regne d’Aragó a principis del segle XII?
2- Per què Ramir II escollí el comte català com a futur marit de la seva única filla i hereva del tron, Peronella?
2- Què significà la unió de Catalunya i Aragó per ambdós regnes?