La llibertat d’expressió és el dret fonamental que tenen les persones a dir, manifestar i difondre de manera lliure el que pensen sense jutjades o penalitzades.

Segons l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH, 1948) avui dia tenim una llibertat d’expressió absoluta, gairebé sempre. Aquest article afirma que “tothom tindrà dret a opinar sense interferència” i “tothom té dret a la llibertat d’expressió, aquest dret inclou el dret a cercar, rebre i difondre informació i idees de tota mena, independentment de fronteres, ja sigui oralment, per escrit o imprès, en forma d’art o per qualsevol altre mitjà de la seva elecció”.

Però això no ens assegura una llibertat d’expressió absoluta, ja que perquè es pugui donar a cap aquest article de manera igualitària per a tothom, hi ha d’haver uns “deures i unes responsabilitats especials, en cas que sigui necessari”. Aquests deures i responsabilitats ja ens anul·len una part de la nostra llibertat d’expressió, ja que dóna restriccions.

Si no hi hagués aquests deures i responsabilitats especials no existiria el respecte dels drets o la reputació d’altres, també hi són per la protecció de la seguretat nacional o de l’ordre públic, la salut o la moral pública.

En conclusió, la llibertat de paraula i d’expressió, per tant, pot no ser reconeguda com a absoluta, i les limitacions comunes a la llibertat d’expressió estan creades per evitar conflictes, faltes de respecte i il·legalitzacions, com ho són la pornografia, la sedició, incitació.