Per Pep Aizpitarte, Aitana Sanz i Anna Clemens

Una de les acusacions demagògiques que ha portat al president dels Estats Units al poder ha estat la negació del canvi climàtic i l’atribució del problema a l’Estat xinès per tenir una major competitivitat amb els “ianquis”. Tot i això, Trump té un ampli grup d’investigadors, de comunitats i d’evidències que proven el canvi en la meteorologia i el clima del planeta provocat pels mals hàbits, en augment logarítmic amb l’aparició del consumisme massiu, que contaminen l’atmosfera i posen en perill tot el que avui coneixem.

Sabem que aquest polèmic personatge no sent empatia pels immigrants o els col·lectius que defensen la llibertat sexual i de gènere, però fent cas omís a l’efecte hivernacle només demostra el despreci que sent envers totes les espècies d’animals amenaçades o la destrucció dels llocs d’hàbitat i ciutats costaneres a llarg termini. L’únic objectiu dels polítics que vetllen pels seus diners i no pels ecosistemes és explotar la terra i els seus recursos de forma capitalista sense por a carregar-s’ho tot.

Els grans industrials fabriquen plàstics, plàstics i més plàstics, molts d’ells completament prescindibles, que s’afilien amb la irresponsabilitat humana i acaben surant pels mars i suposant un risc per les espècies que no estaven, estan o estaran acostumades a conviure amb aquests materials. Però malgrat les campanyes sobre les tres “R’s”, les neteges de platges, les manifestacions de conscienciació, els protocols de control de les empreses perquè no suposin una amenaça medioambiental o les legislacions actuals que fan mínims esforços per tenir-ho en compte, el canvi ens involucra a tots.