Futur acadèmic per a joves

Conèixer i aprofitar al màxim el teu talent i interessos és clau per triar els estudis, formar-te i accedir al món professional. Per poder detectar-los i aconseguir aquests reptes et proposem un recorregut per dos nivells.

Comencem pel primer, per conèixer quins són els teus interessos.

Conec els meus interessos?

Conèixer els teus interessos, capacitats i aptituds és el primer pas per anar definint el teu projecte de vida i el teu futur professional.

Per anar construint aquest projecte personal i professional, és important que primer et coneguis a tu mateix. A continuació, et proposem dos qüestionaris d’autoconeixement que t’ajudaran a prendre les decisions sobre les teves expectatives futures en el món acadèmic i professional.

  • Qüestionari d’autoconeixement:

http://queestudiar.gencat.cat/ca/orientacio/joves/conec-interessos/questionari-autoconeixement/ de la web informativa de la Generalitat

https://www.oficinadetreball.gencat.cat/cloe/ST del Servei d’ocupació de Catalunya.

Un cop ja has conegut els teus interessos, continuem amb el segon nivell del recorregut per descobrir quines opcions formatives t’ofereix el sistema educatiu i quin és el camí per arribar-hi.

M’informo dels diferents ensenyaments

Mapa del Sistema Educatiu Català:

Cercador d’estudis: en aquest enllaç podràs trobar tota la informació sobre el contingut, la forma d’accedir-hi, els tràmits necessaris, la continuïtat formativa, i també els centres on es poden cursar.

http://queestudiar.gencat.cat/ca/estudis/cercador-estudis/cercador/

Requisits d’accés: per accedir a uns estudis en concret hi ha uns requisits que hauràs de tenir en compte, per exemple l’edat, la nota i les dates de prematrícula i matriculació.

14-fp-gm by Anonymous WR9kF6Khm0 on Scribd

batxillerat by Anonymous WR9kF6Khm0 on Scribd

batxillerat by Anonymous WR9kF6Khm0 on Scribd


Ariadna Tarrida i Fede Insenser.

El JoVerd

El JoVerd és un concurs de castells en el què participen Escoles i Instituts de Secundària i Batxillerat de la Comarca. Es va crear per trobar una solució a la problemàtica d’intentar incorporar nous castellers, i a la recerca de trobar la manera de poder oferir als joves, nois i noies entre els 16 i els 20 anys de Vilafranca una porta oberta per anar a provar els castells amb la colla vilafranquina.

Aquest concurs uneix els alumnes dels instituts, ja que es necessita molta gent per poder dur a terme els castells per poder guanyar el premi del concurs, cosa que causa que tots els cursos del recinte s’ajuntin. A més, durant els assaigs es coneix gent nova de totes les edats, cosa que causa a la llarga una cohesió d’institut i noves relacions socials. Amb l’explicació anterior, sí, el JoVerd uneix als alumnes d’un mateix recinte i fa que hi hagi una millor relació entre tots els estudiants de diferents edats del centre. Tot això, ajuda que el recinte sigui més actiu i més sociable, des del nostre punt de vista.

Aquest concurs, podríem dir que crea unió en un mateix institut, però també crea competència entre els alumnes dels altres centres participants.

Pau Alsina i Laia Expósito.

TECNOLOGIA: UN AVANÇ PER LA SOCIETAT O UN PAS ENRERE?

Imagen relacionadaDes de la primera revolució industrial, la societat ha anat experimentant un augment tecnològic constant i cada cop més potent, però, és aquest canvi bo o dolent?

És un fet que la tecnologia s’ha incorporat a la vida de les persones per quedar-se, i és que qui podria viure en el segle XXI sense el seu telèfon intel·ligent, o el seu ordinador? La tecnologia ens ha ajudat a crear una societat que es troba en constant connexió amb internet i amb la resta del món, i és que, en qüestió de segons podem saber que és el que està passant a l’altre extrem del món. Gràcies a ella som capaços de treballar des de casa, sense que faci falta haver de moure’s d’un lloc a l’altre. Estem en un punt on ja podem realitzar la compra per Internet i tindre-la a casa en qüestió d’unes poques hores. Tot i així, hem de ser conscients que no tot el que la tecnologia porta és bo, en alguns àmbits  provoca un pas enrere en l’evolució humana.

La tecnologia ha portat amb ella el sedentarisme i la hiperconectivitat, que provoca una necessitat constant d’estar connectat a internet, i de no fer res més, no fer exercici, no sortir de casa o passar-se hores i hores davant d’una pantalla, conductes molt poc aconsellables, ja que si no es corregeixen, poden provocar grans problemes en la vida de les persones. També trobem els atacs informàtics, els quals poden provocar pèrdues milionàries o irreemplaçables. I per últim, però no menys important, el paper que té la tecnologia en la vida dels joves, molts de nosaltres vam créixer jugant als parcs, amb les bales i les cartes, però com podem observar l’actualitat ha canviat, els nens ja no volen jugar amb les cartes o les bales, sinó que prefereixen fer-ho a través del telèfon mòbil, encara que això suposi fer-ho des de casa tancats a la seva habitació.

En conclusió, no vull dir que les noves tecnologies siguin dolentes, però el que sí que hem de tenir en compte, és l’ús que els hi donem, hem d’anar amb molt de compte amb tot allò que publiquem a les xarxes i sobretot controlar i no deixar que els més joves donin un ús indegut a la tecnologia que ens envolta, ja que la tecnologia ha arribat per quedar-se.

ADÉU, PLANETA

Per Pep Aizpitarte, Aitana Sanz i Anna Clemens

Una de les acusacions demagògiques que ha portat al president dels Estats Units al poder ha estat la negació del canvi climàtic i l’atribució del problema a l’Estat xinès per tenir una major competitivitat amb els “ianquis”. Tot i això, Trump té un ampli grup d’investigadors, de comunitats i d’evidències que proven el canvi en la meteorologia i el clima del planeta provocat pels mals hàbits, en augment logarítmic amb l’aparició del consumisme massiu, que contaminen l’atmosfera i posen en perill tot el que avui coneixem.

Sabem que aquest polèmic personatge no sent empatia pels immigrants o els col·lectius que defensen la llibertat sexual i de gènere, però fent cas omís a l’efecte hivernacle només demostra el despreci que sent envers totes les espècies d’animals amenaçades o la destrucció dels llocs d’hàbitat i ciutats costaneres a llarg termini. L’únic objectiu dels polítics que vetllen pels seus diners i no pels ecosistemes és explotar la terra i els seus recursos de forma capitalista sense por a carregar-s’ho tot.

Els grans industrials fabriquen plàstics, plàstics i més plàstics, molts d’ells completament prescindibles, que s’afilien amb la irresponsabilitat humana i acaben surant pels mars i suposant un risc per les espècies que no estaven, estan o estaran acostumades a conviure amb aquests materials. Però malgrat les campanyes sobre les tres “R’s”, les neteges de platges, les manifestacions de conscienciació, els protocols de control de les empreses perquè no suposin una amenaça medioambiental o les legislacions actuals que fan mínims esforços per tenir-ho en compte, el canvi ens involucra a tots.