LA PRESSIÓ DE DECIDIR EL FUTUR

Quan ets jove, sempre penses en avui i difícilment en el que pot passar demà, o d’aquí a quatre anys. Ara bé, quan rondes les edats d’entre els 15-17 anys ja comences a plantejar-te un possible futur, o com a mínim, el que t’agradaria fer durant els pròxims anys de la teva vida.

Un cop has acabat l’ESO ja et veus obligat a decidir què és el que faràs amb la teva vida, seguir estudiant o accedir al món laboral. És una decisió que a molts ens preocupa, ja que tenim por a equivocar-nos i posteriorment no estar satisfets amb el que estiguem fent. A més, pot donar-se el cas que no tinguis sortida al món laboral o si en tens, que no sigui suficient per al nivell de vida que vulguis assolir.

Per altra banda, comences a canviar la perspectiva de com són les coses i a tenir altres preocupacions: problemes de persona adulta. Comences a créixer, madurar com a persona i a tenir responsabilitats; aquest procés, pot allargar-se depenent de la persona i de la rapidesa amb la qual es vulgui fer gran”.

Des del nostre punt de vista, ara que hem de decidir la carrera que volem fer, són molts els factors que hem de tenir en compte a l’hora de prendre aquesta decisió. Per exemple: què creuen els pares que és millor? Què creu la societat que és millor? Què és el millor per TU? Quin cost tindrà anar a la universitat? Podré pagar-ho? I si no em serveix de res? I si m’equivoco a l’hora d’escollir? I si no l’acabo? I si no m’agrada? I si és massa difícil? Són qüestions que ens angoixen i ens fan sentir inquiets, les quals, sense importar les sensacions que ens provoquin, hem d’intentar resoldre-les i enfocar de manera positiva l’accés a la universitat. I no és fàcil.

Hauríem d’intentar no tenir en compte tant el que vulguin els altres i marqui la societat, i començar a pensar en nosaltres mateixos, ja que és una decisió que involucra a algú: tu mateix.

Així doncs, està clar que és una decisió excessivament complicada: decidir el que faràs la resta de la teva vida sent encara un adolescent suposa una gran responsabilitat.

Gemma Vendrell i Bianca Popescu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *