De manera metafòrica es pot comparar l’experiència del TREC amb les diferents etapes d’un embaràs.

Els primers mesos comences a elaborar el tema, la hipòtesi i l’estructura del treball; de la mateixa manera que en un embaràs es va desenvolupant el nen al ventre de la mare. Són moments crítics a l’hora de decidir el futur del teu TREC.

En els següents mesos, sorgeix l’estrès, els dubtes, la fatiga i arriba un punt on penses que tot gira entorn del TREC. I realment t’adones que encara que tinguis un/a tutor/a o una llevadora, és responsabilitat teva tirar endavant el treball i has de saber trobar els recursos necessaris i adequats.

Aleshores arriben les primeres contraccions: les darreres setmanes abans de l’entrega. Són setmanes de neguit, d’últims detalls, on acabes de perfeccionar-ho.

Llavors és quan arriba el part: l’entrega del resultat del teu esforç al llarg de tots aquests mesos, quan sents que t’has tret un pes de sobre. Però encara queda la rehabilitació: la presentació.

En aquestes setmanes et sents més relaxat, però encara queda l’últim esforç.

Un cop acabada la presentació, notes la satisfacció, o no, d’haver acabat aquest llarg projecte, independentment de la teva sensació.

Resumint, és una experiència en la qual t’emportes experiències positives i negatives en un futur.

Maria Bertran i Laia Bolet