Per Oriol Sanz Baqués

Com tothom ja deu saber, des del passat 8 de novembre, arrel de la veu del poble nord-americà, el republicà Donald Trump va obtenir la presidència dels Estats Units. L’escàndol d’aquest fet ha donat la volta al món i, no sorprenentment, ha estat ocupant espai en tots els mitjans de comunicació. Sense excepció.Ja molt abans que Trump decidís presentar-se com a futur president del país, se’n parlava, per qualsevol excentricitat que fes o digues, però restava com un fet aïllat, que es quedava amb mitja pàgina del diari de tant en tant. Avui dia, en canvi, veiem a Trump com a una secció més dels diaris i noticiaris, ja que cada dia es veuen impreses un parell de pàgines que roben la importància de la resta d’afers internacionals, tot per alguna frase que el multimilionari hagi deixat anar, sortint de la normalitat.  Perquè aquesta anormalitat és la que ven, és la que ens pertorba l’esperit crític al nostre país i és la que, probablement, acabi amb els Estats Units.

D’això es tracta, suposo, de desviar l’atenció. Hi havia molts mitjans per fer-ho fins ara, però res està més en boca de tots que això, i és una conseqüència en sí mateix. Som nosaltres els que hem alimentat el morbo i hem publicitat el fet, i més encara ho han fet els ciutadans americans, fossin partidaris o no.

També s’ha parlat molt de com podrà afectar negativament la victòria de Trump en la nostra vida quotidiana. Si bé les seves accions com a representant poden ser més que qüestionables, hem de recordar que no és només ell qui està a càrrec del país, sinó que ho és tot el seu partit. A més, els canvis interns de la política de Estats Units tenen lloc allà i no aquí, així que a no ser que entrem en una guerra, que molts consideren que serà imminent, inevitable… , que relacionés els dos països, o que de cop decidissin deixar de comerciar amb nosaltres no veia, fins ara, com podria afectar el triomf de l’extrema dreta. Dic fins ara, perquè amb un cop d’ull al voltant es veu que, poc del que es refereix a la política actual és més important que aquest personatge. La ignorància per sobre del racionalisme torna a guanyar de forma preocupant.