És difícil parlar de la mort als nostres infants. Sovint evitem parlar d’aquest tema per tal d’evitar el dolor que produeix.

No obstant, hauríem de fer el contrari, els nostres infants s’hauran d’enfrontar abans o després a la mort. Seria bo que es trobessin preparats per a quan arribi el moment.

És per aquest motiu que hem decidit fer un “Raconet del dol”, que poc a poc anirem ampliant.

A continuació us ensenyem els primers llibres que hem adquirit. Esperem que us agradin.

La protagonista del conte perd una bona amiga i viu les diverses etapes del dol acompanyada per les seves emocions i pels seus estimats. El conte acaba amb una bonica reflexió plena d’amor i afecte.

“Zorro había tenido una vida larga y feliz, pero ahora estaba cansado.
Observó su querido bosque una última vez, cerró los ojos y se quedó dormido para siempre.”

Un llibre que parteix de la metàfora intercultural de la gota d’aigua -que finalment es barreja amb el mar sense deixar de ser aigua, però sí perdent la forma de gota- per explicar la mort d’una manera serena i lúcida, que els infants puguin captar fàcilment.

Un llibre preciós i reconfortant que ens mostra com les persones que estimem es queden sempre amb nosaltres, sense importar com de lluny estan en realitat.

En Leo estima l’avi. I l’avi estima en Leo. I això no canviarà mai

Al final del jardí d’en Leo, passada la tanca i el seu arbre, es troba la casa de l’avi. A Leo li encanta passar temps amb ell, així que sempre que pot s’escapa a veure’l. Tanmateix, una d’aquestes vegades, es troba amb que l’avi no hi és… Resulta que ha pujat a les golfes!

Leo el segueix per poder veure què fa, però al passar a través de la porta de d’aquella petita habitació, apareix de cop i volta enmig d’una illa plena de colors. Una illa en la qual, desafortunadament, l’avi es vol quedar per sempre.

L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.
Un llibre emotiu i bellament il·lustrat que ens parla, amb la veu narradora d’un infant, de la mort de l’àvia.