Hem sortit de l’Hospitalet passant per Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Granollers i altres poblacions. L’autocar ens ha deixat en una zona de pícnic, des d’allà hem seguit una pista de sorra fins arribar al santuari on hem començat l’itinerari.

És un itinerari circular. Se surt de la plana del santuari. Es camina per un camí relativament ample i pla on podem contemplar diferent tipus de vegetació. Tot seguit arribem a una pineda de pi roig. Després de passar la pineda de pi roig ens trobem que el camí es fa una mica estret. Després d’una bona estona (més o menys la meitat del recorregut) trobem la pedrera. Després de passar la pedrera, no caminant molt, tornem a estar a la plana del santuari. El camí dura aproximadament tres quarts d’hora. Continua llegint →

En arribar a l’institut va sonar el timbre, però tots nosaltres ens vam quedar a baix esperant els professors per sortir. Quan van arribar els autocars, els tutors ens van distribuir en dos grups i vam marxar cap al parc natural del Montnegre-Corredor.

SITUACIÓ:

El Parc del Montnegre i el Corredor està situat a la Serralada litoral catalana, entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, té una extensió aproximada de 15.000 ha. Les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la divisió entre els massissos del Corredor i del Montnegre, que tenen els seus punts més elevats al santuari del Corredor, a 657 m d’altitud, i al turó Gros, a 773 m. Continua llegint →

Confosos pel desconcert general en el qual es trobaven els aeroports espanyols el 29 de setembre del 2010, dia de la vaga general convocada pels sindicats espanyols, els participants en l’intercanvi amb Lippstadt (Alemanya) van acudir a l’aeroport del Prat, esperant un cop de sort que els permetés volar. En arribar-hi, el panorama de la terminal semblava contrari als seus desitjos: pintades de “vaga”, vidres trencats… No obstant, el vol seguia programat i, a no ser que aparegués un piquet que ho impedís, el vol s’enlairaria. Sobre dos quarts de cinc, van ser cridats per passar el control de seguretat. La preocupació que tenien havia marxat, ja no hi havia marxa enrere. El vol es va enlairar sobre un quart de sis de la tarda i va arribar a la seva destinació, l’aeroport de Dortmund, un parell d’hores després, sobre dos quarts de nou de la nit, aproximadament.

Un cop a terra ferma, els estava esperant la coordinadora del centre amb el qual realitzaven l’intercanvi, que els va dirigir fins a un bus que els portaria al poble de Lippstadt en un temps d’uns tres quarts d’hora. En arribar a l’escola, Ostendorf Gymnasium, a cadascú se li va fer conèixer el nom de la parella amb la qual passaria l’estada. Continua llegint →