El dia 30 d’octubre de 2010 es van complir cent anys del naixement de Miguel Hernández, si no el millor, un dels millors poetes que mai ha donat la literatura espanyola. Hernández, mort a una presó franquista el 1942, representa l’exemple de dignitat i defensa dels propis ideals, ja que no es va sotmetre mai al règim franquista i va continuar creient en el que ell pensava fins al dia de la seva mort.

Per a rememorar-lo, a l’institut se li va retre un petit homenatge, de la millor manera que es podia fer, cantant els seus poemes. Per a fer-ho possible, va venir un poeta professional, amic del professor de castellà. El seu nom era Paco Gómez i en el seu currículum té diversos llibres i poemes publicats, alguns dels quals són “Novela Azut” (1995); “El yerto respirar de un violonchelo” (1999); “La espera” (2010); “Girasoles” (1999) i “Diario de las horas muertas” (2001). Amb aquests dos últims va guanyar el premi Jaén per a autors novells i el premi Joaquín Benito de Lucas, respectivament. Continua llegint →