Confosos pel desconcert general en el qual es trobaven els aeroports espanyols el 29 de setembre del 2010, dia de la vaga general convocada pels sindicats espanyols, els participants en l’intercanvi amb Lippstadt (Alemanya) van acudir a l’aeroport del Prat, esperant un cop de sort que els permetés volar. En arribar-hi, el panorama de la terminal semblava contrari als seus desitjos: pintades de “vaga”, vidres trencats… No obstant, el vol seguia programat i, a no ser que aparegués un piquet que ho impedís, el vol s’enlairaria. Sobre dos quarts de cinc, van ser cridats per passar el control de seguretat. La preocupació que tenien havia marxat, ja no hi havia marxa enrere. El vol es va enlairar sobre un quart de sis de la tarda i va arribar a la seva destinació, l’aeroport de Dortmund, un parell d’hores després, sobre dos quarts de nou de la nit, aproximadament.
Un cop a terra ferma, els estava esperant la coordinadora del centre amb el qual realitzaven l’intercanvi, que els va dirigir fins a un bus que els portaria al poble de Lippstadt en un temps d’uns tres quarts d’hora. En arribar a l’escola, Ostendorf Gymnasium, a cadascú se li va fer conèixer el nom de la parella amb la qual passaria l’estada.
L’intercanvi consistia, els dies laborables, en fer un visita a algun lloc d’interès d’Alemanya i, els dies festius, passar-los lliurement amb la família amb l’objectiu d’enfortir les relacions i, també, de practicar anglès. Les visites que es van fer van ser a Paderborne, on hi ha el museu de l’ordinador i la tecnologia més gran del món; Lippstadt, on van ser rebuts ni més ni menys que per l’alcalde de la ciutat i van fer una visita turística pel poble; i Colònia, on van visitar la seva espectacular catedral i van recórrer lliurement els carrers d’una de les ciutats més importants del país.
Però no tot van ser visites turístiques, sinó que també van haver-hi moments d’oci, com un dia que van anar a fer una partida de bitlles, un que van jugar un partit de futbol entre Bisbe i Ostendorf (que, per cert , va guanyar el Bisbe 5 a 4) i d’altres en què les pròpies parelles els van portar a discoteques i bars.
En conclusió, la primera part d’aquest intercanvi va ser una experiència molt divertida i enriquidora, amb grans anècdotes dignes d’explicar i que quedaran per sempre en la memòria dels participants. Encara queda, però, la segona part, en què els estudiants alemanys visitaran la nostra ciutat i el nostre institut, que, amb tota seguretat, serà igual o més memorable que la primera, d’això podeu estar-ne ben segurs.
Francesc Pérez, 2n BAT