11 de setembre. Qüestió de banderes?

Ja som a 11 de setembre i com és habitual una de les polèmiques del dia és quina bandera s’ha de penjar. Només la catalana, les oficials? Curiosament els més preocupats per la oficialitat són els dirigents del PP. Llegia ahir que el senyor Daniel Sirera demanava que es denunciés els ajuntaments que només col·loquessin la senyera i no posessin la bandera espanyola.

Suposo que deu estar molt ben informat el senyor Sirera de l’estat de Catalunya però … Sap el sr. Sirera que algun municipi governat pel PP avui només ha penjat la senyera? I sap el sr. Sirera i el seu amiguet el sr. Rajoy que no s’acaba el món perquè en un municipi governat pel PP no pengi la bandera espanyola? Són ganes de marejar la perdiu. Alguns s’inventen conflictes on no els hi ha.

Aquí teniu la fotografia de l’Ajuntament de La Galera (Montsià) on només es veu la senyera.

Sindicació de la notícia

Monsieur Sarkozy

Aquests dies ens està sorprenent la carta que ha enviat tot un president de la república francesa a mestres i professors. Diu que s’ha de refundar l’escola francesa pels grans problemes que arrossega.

He llegit que Monsieur Sarkozy creu que la missió de l’escola és formar ciutadans lliures i responsables, alliberant-los de la irresponsabilitat del relativisme moral. Això ho he llegit en algun dels textos de la notícia.

No sé en quin mitjà he vist que afirma que no s’educa el nen deixant-lo creure que tot està permès, que té tots els drets i cap deure. És precís enseyar-li una escala de valors. Totalment d’acord, però ara ens podria dir Monsieur Sarkozy on s’ha fet això? Serà que ell ho ha practicat amb els seus fills i ara se’n penedeix?

És partidari de l'”aprenentatge de memòria”. Home, no dic jo que no serveixi de res, i tampoc dic que no hagi d’intervenir en absolut la memòria en el procés d’ensenyament aprenentatge però d’aquí a basar un sistema educatiu en l'”aprenentatge de memòria”.

Fent una traslació a Espanya, vindria a ser com tornar a aprendre la llista dels reis Godos. Per cert, els que els vau haver d’aprendre, encara els recordeu? Jo no me’ls he aprés mai, però estic segur que en 10 segons podria trobar en qualsevol buscador la llista complerta. Els podríeu recitar en 10 segons vosaltres?

Finament, un dels objectius de la reforma serà eliminar 11.200 llocs de treball d’ensenyants.

Crec que alguna cosa “falla” en l’educació, i no només a França, però no sé si aquests canvis que proposen els francesos ajudaran a canviar la tendència o a accentuar-la encara més. Bé, això és el que volen – els francesos -. Veurem on van a parar.

Sindicació de la notícia

Ha mort Pavarotti

Era una notícia anunciada i suposo que ja esperada. Avui ha mort un dels tenors més importants del segle XX. Se’n va una figura important de la música. Potser era un dels pocs cantants coneguts pels nostres alumnes.

Segurament els més puristes li retreuran haver format part del trio operístic més famós de la història. No entraré en aquest assumpte, però s’ha de reconèixer que era un referent, més ben dit, era EL referent i que gràcies a ell moltes persones van escoltar petits fragments d’òpera.

Aquí teniu el Nessum Dorma cantat per ell.

Sindicació de la notícia

Perquè m’agrada ser mestre?

Arran de l’entrada publicada el passat diumenge “Ja ens toca anar al lloc de treball” i en què feia una crítica a la crítica que rebem cada estiu els mestres, un lector, David Ventura, em demanava que li expliqués alguna de les coses “bones” de la nostra feina. La intervenció de David:

A vegades és simplement perque no apeteix fer aquesta carrera. Visc el batxillerat atossigat amb un professor que em diu que fagi la carrera de matemàtiques i em dediqui a la docència, que valc per fer-ho i no sé quantes coses més. La veritat és que poc a poc em va convencent… Però és que veig la docència tan monòtona i rutinària, (potser m’equivoco), però des de fora es veu la professió com “fer el mateix tots els anys, explicant les mateixes coses, només que canviant l’alumnat”. A mi almenys no m’atrau… Potser no és lo mateix que la realitat però sinó és així, Jordi explica’ns les coses bones de la professió, potser el pròxim any hi ha més mestres gràcies a tu.

Doncs bé, aquí va una llista de motius pels quals m’agrada ser mestre, tot i que ara mateix no estigui en la docència directa amb alumnes.

1.- Malgrat els currículums restrictius, els mestres som una eina per a transformar la societat. Poca gent pot canviar tant la societat com ho podem fer els mestres. Imaginem-nos un mestre amb 35 anys de vida laboral, amb una mitjana de 30 alumnes per any, vol dir que ha influït directament en 1.050 alumnes. Només que hagi aconseguit l’èxit en un 10 % vol dir que haurà canviat la manera de veure les coses a més de 100 persones.

2.- Tenim una feina que pot ser monòtona o no. Tu pots decidir de quina manera te la vols emprendre i no depens gaire dels teus caps. Avui en dia, si tens un projecte en cara i ulls, qualsevol direcció et donarà el seu vist-i-plau per a tirar-lo endavant. I si no te’l dona, sempre el podràs tirar tu endavant fent ús de la llibertat de càtedra. Això ho pots fer en alguna altra “empresa”? Em sembla que no.

3.- Encara que molta gent no t’ho reconegui, estàs fent més pels seus fills que ells com a pares. Pensa que en moltes ocasions estaràs més estona al dia amb els seus fills que no ells. I no és important l’educació dels nens?

4.- Podràs fer el que et doni la gana sempre dintre d’uns límits. Això tampoc ho trobes en molts llocs de treball.

5.- Cada any tens “nou material” (alumnes) per a treballar amb ells.

Suposo que alguns dels lectors d’aquest blog et podrien donar algunes raons més, però bàsicament aquestes són les primeres idees que se’m van passar pel cap quan vaig llegir aquell comentari.

Per cert, el professor que et diu que facis matemàtiques noe s dirà Vicent?

Sindicació de la notícia

EL futur de la TV – Àtic 2a

L’associació sense ànim de lucre Atictes, amb la col·laboració de l’ajuntament d’Amposta i el suport de moltes altres entitats, posa en marxa la quarta edició de les àtic2ª (IV Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació), dedicades enguany a la televisió i les diferents opcions de futur que s’hi presenten.

Aquestes jornades tindran lloc els dies 8 i 9 de setembre a les Terres de l’Ebre, concretament a Amposta. Durant els dos dies es realitzaran tot un seguit de xerrades i tallers destinats a promocionar les TIC i especialment tot allò relacionat amb la televisió i el món audiovisual. Tot això amb un marcat accent didàctic que fa d’aquestes jornades un lloc de visita obligatòria per a gent de totes les edats.

Entre les activitats d’aquesta edició cal destacar:

1. El taller de videoblogging que impartirà Héctor Milla, un dels màxims exponents d’aquest moviment a tot el territori espanyol.
2. El taller de dues hores sobre formes i opcions per veure televisió per internet (com ara el Joost, VilaWebTV o YouTube) per Núria Masdeu.
3. La xerrada sobre els nous formats de vídeo (Blu-ray i HD-DVD), i el veritable futur de la televisió per Albert Loran.
4. La xerrada sobre Marcianos.tv, de la mà de Eduardo Pèrez i Eduardo Collado , on es donarà la paradoxa de que la pròpia xerrada sobre programes de televisió en directe per internet serà el contingut en directe del programa Marcianos.tv, en una edició especial amb motiu de l’esdeveniment.

Aquest any, a més a més, l’associació Atictes vol aconseguir que aquestes jornades siguin completament participatives, per la qual cosa s’obriran diverses vies de seguiment i participació:

1. Twitter : mitjançant un micro-bloc de només text aquells qui vulguin podran estar informats de manera instantània de qualsevol moviment durant les jornades.
2. Second Life : les jornades seran retransmeses a través del món virtual Second Life, concretament des del centre de convencions de Novatierra . Per tant, no només es podrà assistir físicament, sinó que també es podrà fer de manera virtual.
3. AtictesTV : la tercera via de seguiment de les jornades serà una connexió de vídeo en directe. Així doncs, les àtic2ª de 2007 podran ser seguides en directe a través d’internet.

Un dels altres punts forts d’aquestes jornades és la concessió de crèdits lliures universitaris. Els interessats poden sol·licitar els seus crèdits per la URV o la UPC seguint aquest enllaç: http://atic2.cat/inscripcio07

Tota aquesta informació i molta més es troba disponible al web oficial de les jornades: http://atic2.cat

Sindicació de la notícia

Noms feixistes als carrers d’Amposta

Aquest estiu m’ha donat per llegir les memòries d’alguns personatges de la història d’Espanya del segle XX. Havia sentit moltes opinions i volia llegir diferents versions. Així que em vaig posar a la feina.

Però el que m’ha sobtat d’aquesta lectura han estat alguns dels noms que han anat sortint. De cop sortia pel mig del relat el fundador de la Falange, Julio Ruiz de Alda. Curiosament a Amposta hi ha un carrer en lo seu nom. Per molts mèrits que tingui aquest senyor, no crec que sigui un nom adient per a mantenir en el nomenclator ampostí.

Un altre dels personatges feixistes que també té el seu espai en el nomenclator és Rafael García Valiño. Este cas encara em sembla pitjor que l’anterior. Curiosament va tenir un paper molt important en la batalla de l’Ebre per part del bàndol sublevat. No crec que sigui massa adequat tenir un carrer dedicat a aquest militar. Aquí teniu el seu carrer.

Nota de rectificació: El carrer García Valiño va deixar de dir-se així l’any 1998. Malauradament, la meua font d’informació (Google Maps) no recull encara els canvis. Demano disculpes per l’error.

En canvi, no he trobat per cap “callejero” d’Amposta algun carrer dedicat al ministre d’instrucció pública més important de tot el segle XX, Marcel·lí Domingo. Però ves a saber perquè no té el seu carrer …

Nota d’edició: Haureu notat que les fotografies dels dos primers personatges estan a l’esquerra, està fet a propòsit.

Sindicació de la notícia

La credibilitat dels mitjans de comunicació

El passat dissabte Tele5 va emetre un reportatge sobre cotxes per a bebés blindats i altres artilugis. El cas és que noe s van molestar gaire a investigar sobre el tema. Van emetre aquest reportatge:

I van aconseguir el seu propòsit. Però el que no van preveure va ser que potser la gran investigació que havien fet per internet no tenia fonaments, i que allò que explicaven era certament un HOAX, amb la seva pàgina web i tot.

Caldria reflexionar sobre la veracitat en els mitjans de comunciació i com podem prevenir aquests fets des de l’educació

Sindicació de la notícia