Arran de l’entrada publicada el passat diumenge “Ja ens toca anar al lloc de treball” i en què feia una crítica a la crítica que rebem cada estiu els mestres, un lector, David Ventura, em demanava que li expliqués alguna de les coses “bones” de la nostra feina. La intervenció de David:

A vegades és simplement perque no apeteix fer aquesta carrera. Visc el batxillerat atossigat amb un professor que em diu que fagi la carrera de matemàtiques i em dediqui a la docència, que valc per fer-ho i no sé quantes coses més. La veritat és que poc a poc em va convencent… Però és que veig la docència tan monòtona i rutinària, (potser m’equivoco), però des de fora es veu la professió com “fer el mateix tots els anys, explicant les mateixes coses, només que canviant l’alumnat”. A mi almenys no m’atrau… Potser no és lo mateix que la realitat però sinó és així, Jordi explica’ns les coses bones de la professió, potser el pròxim any hi ha més mestres gràcies a tu.

Doncs bé, aquí va una llista de motius pels quals m’agrada ser mestre, tot i que ara mateix no estigui en la docència directa amb alumnes.

1.- Malgrat els currículums restrictius, els mestres som una eina per a transformar la societat. Poca gent pot canviar tant la societat com ho podem fer els mestres. Imaginem-nos un mestre amb 35 anys de vida laboral, amb una mitjana de 30 alumnes per any, vol dir que ha influït directament en 1.050 alumnes. Només que hagi aconseguit l’èxit en un 10 % vol dir que haurà canviat la manera de veure les coses a més de 100 persones.

2.- Tenim una feina que pot ser monòtona o no. Tu pots decidir de quina manera te la vols emprendre i no depens gaire dels teus caps. Avui en dia, si tens un projecte en cara i ulls, qualsevol direcció et donarà el seu vist-i-plau per a tirar-lo endavant. I si no te’l dona, sempre el podràs tirar tu endavant fent ús de la llibertat de càtedra. Això ho pots fer en alguna altra “empresa”? Em sembla que no.

3.- Encara que molta gent no t’ho reconegui, estàs fent més pels seus fills que ells com a pares. Pensa que en moltes ocasions estaràs més estona al dia amb els seus fills que no ells. I no és important l’educació dels nens?

4.- Podràs fer el que et doni la gana sempre dintre d’uns límits. Això tampoc ho trobes en molts llocs de treball.

5.- Cada any tens “nou material” (alumnes) per a treballar amb ells.

Suposo que alguns dels lectors d’aquest blog et podrien donar algunes raons més, però bàsicament aquestes són les primeres idees que se’m van passar pel cap quan vaig llegir aquell comentari.

Per cert, el professor que et diu que facis matemàtiques noe s dirà Vicent?