Category Archives: General

Quan una llista de correu emmudeix

Avui em permetreu que no parli d’educació, almenys directament, però si de TIC i de llistes de correu.

Fa uns quants anys que estic subscrit a algunes llistes de correu. Algunes són molt exitoses, altres ho han estat, i d’altres senzillament han passat sense pena ni glòria. Però sempre he anat rebent intervencions de totes elles. M’he passat anys i anys observant els missatges i, òbviament, intervenint. Els que em coneixeu ja sabeu que no m’estic de dir el que penso, tot i que això de vegades podria ser “perjudicial” per als “meus interessos”. I ho dic amb aquestes paraules però m’agradaria que ho interpreteu amb el sentit més ample possible.

Doncs bé, he observat que hi ha diferents tipologies d’usuaris d’aquestes llistes.

Els xerraires – Els podria definir com aquells que sempre diuen la seua opinió. Sovint exposen la seva opinió de manera encertada per als “seus interessos”, però d’altres vegades xerren encara que no en tinguin ni idea.

Els opinadors – Aquells que llegeixen i en funció de la informació que tenen, opinen o bé cerquen més informació per a acabar de formar-se la seva opinió. Un cop la tenen, llencen la seva opinió i la poden rebatre intensament.

Els opinadors ocasionals – Podrien ser aquells que només diuen la seva opinió en temes que coneixen molt i que evidentment no perjudiquin la seva “imatge personal”. En cap cas intervindran en temes polèmics.

Els lectors – Aquells que només llegeixen i es formen una opinió, però mai es donaran a conèixer. Perquè? Vergonya? Por a ser criticats?

Els lectors involuntaris – Aquells que es donen d’alta en una llista de correu i després comencen a rebre una gran quantitat de missatges que no saben d’on venen. I no es donen de baixa de la llista simplement perquè no saben com fer-ho o potser només perquè no tenen temps per fer-ho.

Bé, si encara continueu llegint veureu que he fet una descripció d’usuaris un xic sui generis, però que em serveix per a il·lustrar el cas que ara volia comentar.

Des de fa uns dies, hi ha un tema de conversa en els mitjans de comunicació i que, almenys en principi hauria de ser un dels punts de debat en una de les llistes de correu. El cas és que excepte algun missatge enviar per algun errat de comptes, no se n’ha dit ni una sola paraula.

En canvi, en fòrums de la mateixa temàtica que hi ha disponibles a la xarxa, les intervencions, aquest cop més anònimes que les que es poden fer en una llista de correu, es compten en gran quantitat.

Ho he comentat amb diverses persones de diverses opinions respecte i tots m’han dit que la gent prefereix l’anonimat i això, en una llista de correu, no acaba de ser possible. Només els més experts poden ser realment “anònims” en una llista. En canvi en un fòrum, no cal ser gaire espabilat per a no deixar pistes més que per als administradors del fòrum.

I aquí és on ho em faig les preguntes: preferim l’anonimat? Ens hem tornat tots uns “lectors involuntaris”?

Potser la resposta seria més simple: La llista de correu ha emmudit.

Vinga, algú té alguna opinió per compartir (ja sigui en aquest weblog de manera pública o anònima, en la llista o en els fòrums)?

Sindicació de la notícia

Educampus encara? Feu el que jo us dic, però no feu el que jo faig

Fa dies que hi vaig donant voltes i no entenc què passa amb aquest entorn virtual d’ensenyament -prenentatge de que disposa el Departament d’Educació.

Des de la seva presentació pública es va detectar unes greus mancances d’operativitat i d’opcions pedagògiques bàsiques en entorns d’aquesta mena. La interactivitat és tant limitada que més d’una vegada et donen ganes d’enviar-ho tot a … serem educats, a pastar fang. Com és possible que després de tant de temps utilitzant aquesta “super-eina” encara estigui tant poc desenvolupada? Com és possible que les possibilitats de comunicació entre els alumnes sigui tant limitada? Com és possible que les eines disponibles es limitin a un fòrum i un correu intern i poca cosa més? Tinc tantes preguntes que ningú em contestarà … Oi que no? (ara és quan alguns dels que llegiu feu que no amb el cap, jeje).

Però el que realment m’impressiona són algunes decisions que es prenen relatives al seu ús. I és que no es pot practicar allò de “feu el que jo us dic, però no feu el que jo faig”.

Per exemple, com és possible que als que som formadors de l’Àrea TIC (algun dia opinaré sobre els criteris d’adjudicació de cursos als formadors, però ara ja tinc prou feina) ens facin fer un curs sobre Linkat (distribució educativa de Linux del Departament d’Educació) amb l’argument que és una eina molt potent i sobretot que és programari lliure que ara s’utilitzarà als centres educatius sobre una plataforma d’ensenyament-aprenentatge propietària?

A veure, no estem venent les bondats del programari lliure? I què fotem, perdoneu l’expressió, treballant sobre plataforma propietària? Perquè … tot i que Educampus ho hem pagat entre tots (diners públics), i ho hem pagat molt ben pagat, ningú s’ha plantejat alliberar codi, no?

Però no n’hi havia prou. Resulta que aquest any s’ofereix un curs de Moodle gràcies a la feina d’alguna persona (gràcies Joan!). L’altre dia m’explicaven la feinada que van tenir per convèncer qui havien de convèncer sobre la necessitat de fer un curs de moodle sobre la mateixa plataforma de la qual la gent ha d’obtenir aprenentatges. Us imagineu fer un curs de Moodle a través de l’Educampus? Quina paranoia no? Doncs alguns la tenen, o alemnys això m’han explicat.

Us imagineu que en algun lloc us puguessin oferir un “Curso de cocina fácil” però que en comptes de fer-se a la cuina es fes … en el lavabo? Iep, que no dic que enviem l’Educampus a cagar eh! Era un simple símil.

I un curs per a treure’s el carnet de conduïr de cotxe en el que les pràctiques es fessin amb una bicicleta? En aquest cas si que comparo l’Educampus amb una bicicleta, i altres entorns d’ensenyament-aprenentatge virtual amb un cotxe.

En fi, que això sembla no tenir remei. Un cop més ens tocarà tirar endavant malgrat els entrabancs. Vaig a veure si acabo d’instal·lar per primer cop una LINKAT. Ja us explicaré …

Bon cap de setmana.

Sindicació de la notícia

El portàtil, les dotacions i el descobriment de la informàtica personal

Com ja deveu saber a molts centres de Catalunya aquest any s’està rebent un ordinador portàtil per a que s’utilitzi al centre com es cregui més adient. La polèmica està servida, s’haurà de decidir la “idoneïtat” de la utilització del maquinari al centre, i en especial d’aquest artilugi. Un portàtil a l’escola! La veritat és que no sé si pensar que per primera vegada ha arribat un ordinador d’aquestes característiques als centres o bé, si tot i ser al 2006 encara ara ens arriba el primer ordinador d’aquestes característiques.

Doncs bé, lligant amb aquesta dotació, en alguns centres afortunats han rebut una sèrie d’ordinadors per ser seu d’algun acte de formació (SATIs, SEMPERSEs, …). D’altres, tot i ser centres que treballem intensament les TIC (només cal veure com a exemple el meu centre, tot i que estic seguríssim que n’hi ha molts més en el nostre cas) només hem rebut un ordinador nou i un portàtil (i un altre per secretaria). No m’acabo d’explicar qui decideix les dotacions i en què pensen quan les fan perquè si en un centre on s’utilitzen les TIC com en el que treballo no arriba més que un sol ordinador, què deu arribar als centres on simplement no s’utilitzen?

Us explicaré el cas propi. En el centre on estic actualment tenim una aula d’informàtica amb 16 ordinadors. Us imaginareu una aula espectacular oi? Doncs si que ho és si, els que em llegiu des del món de l’empresa ara al·lucinareu, els que ho feu des del món de l’educació potser us veieu reflectits. Dintre dels 16 ordinadors, n’hi ha de 10 tipus diferents i la majoria d’ells tenen més de quatre anys, o sigui que es fa difícil poder veure-hi una pel·lícula de vídeo, retocar una fotografia o fins i tot navegar per la xarxa amb més d’una pàgina oberta. Increïble però cert. I amb aquest material se suposa que hem de formar els alumnes que han de regir el món dintre de 20 o 25 anys … En fi … Ah! Em deixava de dir que els dos ordinadors més nous que tenim no els va enviar el Departament d’Educació sinó que els van comprar els pares i mares de l’escola.

Potser faria falta que els responsables de les dotacions es passessin pels centres per veure què hi ha, quines necessitats hi ha, quines demandes, com treballen els alumnes, … clar que això és molta feina i cansa molt.

Però no n’hi ha prou en tenir un centre ben dotat, a més cal que la responsabilitat de les persones que dirigeixen el centre estigui a l’altura de les circumstàncies. Fa dues setmanes vaig llegir un escrit del José Antonio Pérez del CEIP Andreu Castells. Jo a aquest senyor no el conec més que per les coses que ha fet amb els seus alumnes a través de diferents planes web. La veritat és que ha fet molta feina. Doncs bé, us copiaré un petit fragment del seu escrit:

“… Pertany a una escola Seu de Sati i hem rebut 5 màquines noves + 4 per ser Seu de Sati i lloc on s’acostuma a fer seminaris, jornades, presentacions, etc. La qüestió és que d’aquestes 9 màquines només puc comptar amb 6 perquè la Direcció se n’ha emportat 3, a més de la nova per a Secretaria. “

No es queda aquí la cosa, es veu que l’equip directiu del seu centre s’ha quedat embadalit amb l’ordinador portàtil que ha arribat i, mira, ha “desaparegut”. Penós:

“… I a més a més l’ordinador portàtil que va arribar a l’escola per a ús del professorat, des de fa un mes encara no el deixen, segons les raons segúents: la Secretària no sap on és (per normativa ha de saber on està tot el maquinari del Centre), la Cap d’Estudis no té claus dels
armaris (i tots sabem que sí les té perquè ens els ha obert moltes vegades), i atenció! no poden deixar la màquina perquè s’ha de configurar (el mateix tècnic ens diu que el portàtil ja ve configurat i no se l’ha de fer res)”

A tot això només em queda preguntar-me … Què hi ha de dir el responsable de l’Àrea TIC corresponent? I què en pensa la inspecció? I el delegat territorial? On són tots aquests professionals que han de vetllar perquè els centres funcionin correctament? I les decisions contra aquesta situació, quines han de ser? Ai perdó, que potser ja ens va bé que aquesta situació es repeteixi. Així funcionen alguns centres (anava a dir molts centres, però no seré tant agosarat).

En fi, que alguns han descobert la informàtica personal, tard, però l’han descobert. Benvinguts siguin a aquest món, però del que es tractava era de que hi entressin els alumnes i no només alguns afortunats.

Sindicació de la notícia