Category Archives: Problemes tècnics a l’escola

Oye voy a poner esa foto de nosotros en mi myspace :-)

Aquest matí estava a l’ordinador i he obert el messenger. De sobte m’ha aparegut un missatge d’una antiga alumna en que em deia … “oye voy a poner esa foto de nosotros en mi myspace”. Òbviament m’ha estranyat. Una alumna que penja una foto seva i del seu mestre en el seu myspace? I que a més té la delicadesa d’avisar-te?

A continuació m’ha enviat un arxiu comprimit, “IMG-1126.zip” que he acceptat. No obstant, l’he deixat simplement com a rebut.

Com que he començat a sospitar, me n’he anat al google i he googlejat la frase que m’enviava la suposada alumna. Sorpresa? No, era massa evident. Un virus que es propaga pel messenger.

Compte amb els ordinadors dels centres que tinguin el messenger …

Sindicació de la notícia

You may be a victim of software counterfeiting

Avui diumenge he engegat l’ordinador de la feina perquè havia d’acabar una coseta i m’he emportat una sorpresa. Microsoft detecta que el güindous d’aquest ordinador no és una còpia legal. Jo crec que més aviat deu ser un error de Microsoft perquè aquest és un ordinador del Departament d’Educació i no crec que el Departament estigui instal·lant software il·legal en ordinadors propis. Vaja, que tinc la certesa gairebé absoluta que l’error és de Microsoft.

M’està empipant bastant que cada cert temps m’aparegui el missatget dels dimonis perquè a més, és un missatge erroni. Perquè haig de pagar jo el mal funcionament del sistema de verificació de Microsoft?
D’altra banda, jo em pregunto, com ha pogut saber Microsoft que aquest ordinador té un software suposadament il·legal? Estic a casa meva utilitzant la meva conexió a internet, i que jo sàpiga no he autoritzat a Microsoft a enviar dades privades a través de la meva conexió. Jo em pregunto, si Microsoft pot “pescar” dades des d’aquest ordinador, també podrà “pescar” dades oficials del Departament que jo pugui consultar des d’aquesta màquina? Prefereixo deixar de pensar, no sigui que …

Sindicació de la notícia

Fi d’instal·lació kits d’internet a l’aula

Divendres passat vam donar per acabada la instal·lació dels kits d’internet a l’aula. Ha estat una instal·lació d’aquelles que fan pena. M’estalvio explicar com ha anat però els que m’aneu llegit (inclosos els tècnics de T-Systems) ja sabeu com ha anat. Però com que aquest blog és personal, no m’estic de fer unes reflexions.

Doncs això, que ja vam donar per acabada la instal·lació tot i que encara hi havia material que no funcionava adequadament (els ratolins i els teclats inalàmbrics) però es va entendre que la cosa ja feia pudor. Ahir el tècnic de l’empresa que fa el manteniment “in situ” em va dir que els ratolins i els teclats no funcionaven. Doncs menys mal que la pròpia empresa ho diu!!!

De tota aquesta història n’he tret algunes conclusions:

La primera i més important és que hi ha certa manca de control d’allò que s’entrega al centre i que teòricament es correspon amb allò que hi ha en el contracte d’adjudicació. Vaja, que seria molt fàcil posar en un paper que s’envia a l’escola un ordinador i enviar-ne un altre amb característiques inferiors. No vull dir que en aquest cas s’hagi fet … bé, si que ho vull dir si! En aquest cas s’ha fet això.

Segona conclusió: La soledat a l’escola pot ser molt dura. Et pots sentir de tot fins que algú et truca i et demana perdó després de més de dos mesos de mails més llargs que la bíblia. Està clar que abans sentiràs opinions per a tots els gustos encara que tu tinguis la raó i la situació sigui més que evident.

La tercera conclusió: Per part del personal responsable mai rebràs un correu per escrit que pugui ser una prova d’alguna cosa. Les explicacions sempre seran a través de tercers.

Quarta conclusió: Si et queixes d’alguna cosa, assegurat que tens contacte ràpid i directe amb la persona adequada i que aquesta entén que l’únic que vols és que t’arreglin els problemes que se t’han creat sense tu demanar-ho. Si no és així, pringaràs i et tocarà empassar-t’ho tot. Fins i tot papers que no es corresponen amb el teu centre, típpex que tapen coses que tu has escrit o instal·lacions que difícilment passarien auditories de qualitat.

Cinquena conclusió: Alguns es pensen que el personal que hi ha a les escoles som curtets. Vaja, que no donem per a gaire. Total, per a ser educador no fa falta gaire, no?

Sisena conclusió i última: Aquesta conclusió va sobre la blogosfera. Els blogs són molt útils i els llegeixen moltes persones. Si publiques un post amb el teu problema, potser et fan cas. O potser no. En tot cas, el que està clar és que el teu problema deixa de ser conegut per només una persona i passa a ser conegut per més gent (com a mínim els que et llegeixen). Aprofita el teu blog si no et fan ni cas i tu creus que tens raó. Evidentment no has de dir ni una sola mentida, si no, tota la teva credibilitat se’n va a fer punyetes.

Alguns enllaços que han parlat d’aquesta instal·lació:

El Tipp-ex, T-Systems i l’art del maquillatge. (20 d’abril)
Temps de creure. Els 10 manaments del bon centre patidor. (12 d’abril)
Rentrée final i instal·lació dels kits d’internet a l’aula. (10 d’abril)
Avui fa un mes. moltes felicitats. (12 de març)
Continua la instal·lació dels kits d’internet a l’aula, però tampoc s’acabarà avui. (22 de febrer)
Una instal·lació de kits d’internet a l’aula que dura més d’una setmana. (21 de febrer)

Sindicació de la notícia

Pom de blogs

La setmana passada, via el canal RSS del ButlleTIC vaig arribar a un agregador de continguts que ha preparat Artur Tallada i que es diu Pom de Blogs. És un lloc on tu pots veure els diferents posts que la gent va penjant al seu blog d’una manera centralitzada. O sigui no cal anar voltant per tots els blogs per veure què escriu cadascú sinó que aquesta web t’ho ofereix tot centralitzat.

És una molt bona feina. Jo només li veig una pega: No t’ho pots personalitzar per veure el que a tu t’interessa. O sigui, van apareixent tots els posts però i si tu no vols llegir el d’alguna persona (perquè no et cau bé, perquè no t’agrada com escriu, perquè no t’agrada la seva temàtica, …)?

Per la resta em sembla una excel·lent idea. Felicitats!!!

Mostres com aquesta són les que demostren que cada dia més el món dels blogs va a “viento en popa” i que la web 2.0 està més present del que ens pensem en les nostres navegacions.

Sindicació de la notícia

Què fer amb els ordinadors vells per a que funcionin com a nous?

Des que la informàtica va arribar a les escoles hem anat rebent un seguit de dotacions que, amb el pas del temps i dels sistemes operatius, han quedat aparentment obsoletes. Però només aparentment! Amb la Linkat se’ns obren un seguit de possibilitats desconegudes fins al moment.

Amb els sistemes linux podem aconseguir que aquests ordinadors vells i aparentment obsolets tornin a ser plenament operatius. La paraula clau és LTSP (Linux Terminal Server Project). Amb aquesta possibilitat i disposant d’un ordinador servidor prou potent que ja estigui en el centre podem aconseguir que funcionin més o menys decentment els ordinadors més antics.

De què cal disposar? D’un ordinador que ens faci de servidor funcionant amb linkat, dels ordinadors antics i conectats a la xarxa.

Cal instal·lar linkat? No, no cal. Podem fer tot el muntatge a través de màquines virtuals que ens permetran tenir un servidor linkat funcionant de manera virtual però que donarà servei real a les màquines antigues i reals que tinguem en el centre.

Cal saber linux? No, no és imprescindible.

Què podrem fer amb aquestes màquines antigues? Navegar, escriure textos, fer “clics”, dibuixar, … tot el que es pot fer habitualment amb els ordinadors però funcionant decentment.

I això ho fan servir alguns centres? Si! Per exemple el CEIP Els Estanys de Platja d’Aro, l’IES S’agulla de Blanes, l’IES Deltebre de Deltebre, l’IES Puig Cargol de Calonge, …

Podeu descarregar la màquina virtual des del portal de la linkat. Abans però, llegiu aquest arxiu.

Sindicació de la notícia

El Tipp-ex, T-Systems i l’art del maquillatge.

Em vindria de gust ara mateix escriure sobre la última aventura que hem tingut a l’escola amb les dotacions dels kits d’internet a l’aula. Han vingut ja 10 vegades al centre i no hi ha manera que acabin la instal·lació tal i com déu mana.

Però és que la última “aventureta” ja passa de taca d’oli. Jo diria que és més aviat una contaminació per residus radioactius en tota regla i lo fotut del cas és que qui ho hauria de vigilar no ho vigila o almenys no hi ha constància de que ho faci.

Us podeu creure que els tècnics contractats per l’empresa T-Systems (els mateixos que donen servei informàtic a empreses com Iberia, Airbus, …) són uns experts en això de l’art del Tipp-Ex?

Com a informàtics, com a mínim s’ho podrien “currar” una miqueta i intentar “manipular-maquillar” els papers amb algun programa tipus GIMP (o si ho prefereixen Photoshop, que sempre queda més “professional”). Però no, ho han de fer amb Tipp-Ex per a que es noti que han “maquillat” allò que no els interessa que surti.

Doncs jo, a partir d’ara també faré el mateix, cada cop que em surti una arruga, enlloc d’estirar-me la pell, m’hi posaré Tipp-Ex. Quedarà cutre, però si la gent que em mira és imbècil s’ho empassaran. No????

De moment, i a l’espera de noves notícies, us deixo amb una protesta d’aquest tipus però d’una altra empresa, APD. Aquí teniu l’enllaç d’una “aventureta”.

Sindicació de la notícia

Temps de creure. Els deu manaments del bon centre patidor

Acaba de passar la setmana santa i ha estat un temps ple d’espiritualitat que encara m’inunda. Avui fa dos mesos que va començar la instal·lació dels kits d’internet a l’aula en el meu centre i com que aquest temps ha ocupat bona part de la quaresma he arribat a la conclusió que el patiment ha estat un càstig de Déu. Per això m’he dedicat a estudiar-me els deu manaments i aplicar-los a les instal·lacions d’aquests kits. Aquí els teniu:


1.- Estimaràs el teu instal·lador sobre totes les coses i no desitjaràs que les coses canviïn amb un altre instal·lador (encara que hagi de venir un mínim de 8 vegades per a instal·lar 9 ordinadors i 3 canons).

2.- No prendràs el nom de l’empresa instal·ladora en va. (ells són els enviats del senyor per a fer la feina i tu un simple pecador que no sap com funcionen les coses).

3.- Santificaràs les instal·lacions. (encara que no estiguin acabades i no s’ajustin al que s’havia de fer)

4.- Honoraràs el teu instal·lador, fins i tot el seu pare, mare, i la seva família.

5.- No mataràs, i encara menys cap instal·lador. Tampoc formataràs l’ordinador ni canviaràs algunes coses que figuren en les sagrades consignes.

6.- No cometràs actes impurs (això inclou denunciar fets ilegals, mirar la documentació de la instal·lació, remenar per tal d’esbrinar les característiques dels equips, demanar que t’arreglin algunes mancances, i tot allò que pugui molestar els altres).

7.- No robaràs. Sobren comentaris.

8.- No diràs falsos testimonis ni mentides. Sobretot no digues mentides, que s’enxampa abans un mentider que un coix.

9.- No desitjaràs la instal·lació de l’escola del costat. Sobretot no desitjaràs que la teva instal·lació acabi bé, això és feina d’altres.

10.- No desitjaràs les instal·lacions dels altres encara que a ells els hi funcionin les coses i a tu no. A tu t’ha tocat el que t’ha tocat. Pren-t’ho com una penitència.

Aquests deu manaments es resumeixen en dos:

Estimaràs l’instal·lador sobre totes les coses i a algun personal com a tu mateix.

Paraula de pecador
Sindicació de la notícia

Rentrée final i instal·lació dels kits d’internet a l’aula

Avui hem tornat a la feina, i déu ni do com ha començat el trimestre. Semblava que podia ser un gran dia, ha vingut un tècnic a acabar d’instal·lar els ordinadors dels kits d’internet a l’aula. Al final se n’ha anat sense acabar la instal·lació i ha dit que tornaria demà. Suposo que demà acabaran de fer les instal·lacions i configuracions dels ordinadors tant amb windows com amb linkat i ens canviaran els ordinadors que ens van encolomar l’últim dia abans de vacances, uns ordinadors que havien enviat a algun centre i que aquests havien retornat perquè no funcionaven. Els van reparar i ens els van enviar a nosaltres. Des del Departament ens van dir que es canviarien (o això vaig entendre), i això suposo que faran.

Sincerament, ja no espero gaire cosa, simplement que ho acabin d’una punyetera vegada i que puguem utilitzar-los amb certa normalitat perquè les coses s’han fet tant malament com han pogut.

Demà serà la setena visita que ens faran i … per fi la situació s’haurà acabat? Ho desitjo (em penso que podria dir que ho desitgem) però no sé si esperar-ho.

Sindicació de la notícia

Objectiu: Wifi de l’escola

Ja fa dies que estava pensant en proposar a la direcció del centre intentar muntar una wifi per al centre. Tot i que hi ha programes del Departament (heura) que persegueixen aquest objectiu, la veritat és que un no acaba de saber si fiar-se’n o no. També havien d’arribar els kits d’internet a l’aula l’any passat i a dia d’avui encara no estan ni tots els ordinadors al centre ni els que hi són estan ben configurats. Les necessitats dels centres són les que són i no les que es diuen que es detecten des d’un despatx. En el meu cas (nostre cas), creiem que ens cal una xarxa wifi ara, i no dintre de dos anys.

Així que avui n’he parlat amb direcció per començar a fer proves i m’han donat permís per a comprar un parell o tres d’acces points que donin cobertura a una part important de l’escola. A més, amb aquesta xarxa inhalambrica i els ordinadors portàtils de què disposem, podrem endur-nos-els on ens facin falta. Tindrem una aula d’informàtica portàtil composada per 9 ordinadors portàtils i amb conexió a tot el centre.

A veure si amb una mica de sort, l’any que ve, quan acabi la meva estada en comissió de serveis en aquest centre podem tenir un equipament TIC en condicions i funcionant d’una manera acceptable. Si a més aconseguim que les dotacions del departament ens arribin a temps i no es retardin com ha passat en algun cas, segur que ho aconseguirem.

Sindicació de la notícia

Avui fa un mes – Moltes felicitats!

No, no es tracta de cap aniversari d’un recent nascut ni tampoc de cap celebració d’especial importància. Així doncs què podem celebrar avui? Doncs podem celebrar que avui fa un mes que va començar la instal·lació dels kits d’internet a l’aula en el meu centre. Un mes és molt de temps? Deixeu-me ser un dogmàtic del relativisme. Depèn!

Quantes coses es poden fer en un mes? Moltes, aquí tenim alguns exemples:

– Es pot fer un viatge (si el viatge és de 100 km se’n poden fer tres, com a mínim).
– Es poden emplenar gran quantitat de papers (depèn de com també se’n poden emplenar 3, de papers, eh!).
– Es pot trucar per telefon (això si se sap marcar, clar).
– Es pot filosofar sobre el sexe dels àngels i sobre si la culpa és d’aquell o d’aquell altre (sobretot que la culpa sigui de l’altre i mai teva, cal fer èmfasi en això).

Es poden fer tantes coses … Ara bé, vista l’experiència, hi ha una cosa que no es pot fer en un mes, instal·lar tres kits d’internet a l’aula, això requereix molt més temps.

Per tot això, deixeu que avui celebrem el primer “cumplemes” de la instal·lació. Felicitats als responsables, mai ningú havia aconseguit celebrar el primer “cumplemes” d’una instal·lació que s’ha fet tantes vegades.

Aquí teniu un vídeo per a celebrar-ho: Enhorabona!!!!!!!

Sindicació de la notícia