Category Archives: Política educativa

Monsieur Sarkozy

Aquests dies ens està sorprenent la carta que ha enviat tot un president de la república francesa a mestres i professors. Diu que s’ha de refundar l’escola francesa pels grans problemes que arrossega.

He llegit que Monsieur Sarkozy creu que la missió de l’escola és formar ciutadans lliures i responsables, alliberant-los de la irresponsabilitat del relativisme moral. Això ho he llegit en algun dels textos de la notícia.

No sé en quin mitjà he vist que afirma que no s’educa el nen deixant-lo creure que tot està permès, que té tots els drets i cap deure. És precís enseyar-li una escala de valors. Totalment d’acord, però ara ens podria dir Monsieur Sarkozy on s’ha fet això? Serà que ell ho ha practicat amb els seus fills i ara se’n penedeix?

És partidari de l'”aprenentatge de memòria”. Home, no dic jo que no serveixi de res, i tampoc dic que no hagi d’intervenir en absolut la memòria en el procés d’ensenyament aprenentatge però d’aquí a basar un sistema educatiu en l'”aprenentatge de memòria”.

Fent una traslació a Espanya, vindria a ser com tornar a aprendre la llista dels reis Godos. Per cert, els que els vau haver d’aprendre, encara els recordeu? Jo no me’ls he aprés mai, però estic segur que en 10 segons podria trobar en qualsevol buscador la llista complerta. Els podríeu recitar en 10 segons vosaltres?

Finament, un dels objectius de la reforma serà eliminar 11.200 llocs de treball d’ensenyants.

Crec que alguna cosa “falla” en l’educació, i no només a França, però no sé si aquests canvis que proposen els francesos ajudaran a canviar la tendència o a accentuar-la encara més. Bé, això és el que volen – els francesos -. Veurem on van a parar.

Sindicació de la notícia

Un xic d’història – Els mestres de la República

Aquest estiu m’ha donat, en la última part de les vacances, per llegir algunes memòries de polítics. En un primer moment vaig agafar les memòries d’Alfonso Guerra. En aquest llibre vaig llegir sobretot sobre la transició. És un bon llibre per a entendre algunes coses de la mateixa transició i del sistema polític que tenim avui en dia.

Quan vaig acabar amb el Guerra em vaig decidir per les memòries de Santiago Carrillo. Encara l’estic llegint però haig de confessar que m’està servint de molt perquè hi ha un període històric del qual mai he tingut una sola classe en tot el sistema educatiu. La república. En tot el llibre es va parlant sobre l’educació en la república.

Precisament avui, navegant d’entre els blocs que tinc en el meu agregador he vist que l’Anna Pérez havia penjat un vídeo sobre els mestres de la República que va emetre al seu dia La 2 de Televisió Espanyola. M’ha agradat veure’l i sobretot el que s’hi diu.

Particularment m’ha agradat veure d’entre els que es nombren un tortosí que va ser ministre de la República i que va ser el que va aconseguir que la formació dels mestres fos de tres anys. Tota una revolució per a aquells temps.
Sindicació de la notícia

Sabes más que un niño de primaria

Ahir a la nit estàvem mirant el concurs d’Antena 3 “Sabes más que un niño de primaria”, un concurs en el que un grup de nens responen a unes preguntes a mode d’ajuda a un adult que és qui realment concursa.

La primera cosa que em va sobtar va ser veure els “temes” de les preguntes. Jo pensava que farien referència al currículum establert, però de seguida vaig veure que els “temes” serien més diferents. No, no hi van haver preguntes del cor. Em refereixo als títols dels temes de les preguntes. Enlloc de ser curriculars van ser del tipus “astronomia de 2º de primaria; historia de españa de 6º, …”.

Però el que de debò em va fer pensar va ser la utilitat d’alguns coneixements que teòricament han de saber els nens en acabar la primària. A casa vam fallar algunes preguntes, i això que jo sóc mestre i teòricament hauria de saber la majoria d’aquelles preguntes. Total, que si a casa vam fallar tantes preguntes i tot i això la cosa no ens va tant malament, no serà que alguns dels aprenentatges que han de fer els alumnes de primària són totalment innecessaris per a la vida actual? Dient-ho d’una altra manera, què és més important actualment, saber que Isabel II va succeïr Ferran VII a la corona d’Espanya o bé saber trobar a la xarxa que Isabel II va succeïr a Ferran VII?

En termes pedagògics: procediments o continguts?

Sindicació de la notícia

Creació del programa de descentralització del Departament d’Educació

Ahir el govern de la Generalitat va aprovar crear el programa de descentralització del Departament d’Educació. Aquest programa té com a objectius dotar de més competències els serveis territorials i la coresponsabilització dels ajuntaments en l’educació.

Durant els 11 anys que fa que sóc mestre, moltes vegades m’he preguntat perquè algunes de les decisions s’havien de prendre a Barcelona. És indubtable que la presa de decisions polítiques s’han de fer des de la conselleria, però l’aplicació d’aquestes al territori no seria convenient que es fes des del propi territori? Si no, per a què dimonis hem de tenir uns directors de serveis territorials?

El cas no és trivial, algunes decisions o accions que s’han hagut de prendre eren d’una senzillesa extraordinària, en canvi s’han hagut de prendre en algun despatx. Iep! Compte! No estic dient que la gent que treballa en aquests despatxos no siguin competents, al contrari, però l’aplicació de les polítiques generals en el territori ha de correspondre, per proximitat, al territori i no a uns serveis centrals que haurien d’estar per altres coses.

Crec que aquest programa pot ser una bona eina per a fer de l’administració educativa quelcom útil i vàlid per als ciutadans, que al cap i a la fi són els que han de rebre el servei.

Sindicació de la notícia

Qui ha de fer la pàgina web del centre?

Fa més d’una setmana vaig tenir una conversa amb un director d’un centre públic sobre les eines TIC i més concretament sobre la pàgina web del centre. El director em deia que havia encarregat a la seva coordinadora TIC l’elaboració de la pàgina web del centre i que ella li havia contestat que no ho pensava fer si no li donava hores per a poder dedicar-s’hi, que ja no li quedaven més hores. Es passava les quatre sessions que tenia anant de punta a punta de centre apagant “focs” en els diferents ordinadors, la majoria d’ells completament obsolets.

Dóna la casualitat que a la coordinadora la conec personalment i sé que és d’aquelles que mai està parada, que continuament està buscant i buscant. Vaja, que mai pensaries que lo únic que vol és disposar d’unes hores per a “fer el que li doni la gana”.

Buscant i rebuscant vaig arribar a les instruccions d’inici de curs on no hi ha cap referència a l’obligació del coordinador TIC de fer la pàgina web. De fet, l’espai web del centre és una eina de comunicació i per tant, és la direcció la màxima responsable del que es fa o no es fa.

Xerrant amb el director li vaig dir que es plantegés si realment necessitava pàgina web i si arribava a la conclusió que si, que actués en conseqüència. I si veia que no feia falta, doncs que li digués a la coordinadora TIC del seu centre que no es preocupés, que no era una qüestió prioritària. Al cap i a la fi, per a un centre com el seu, tenia disponibles 10 hores setmanals per a diferents càrrecs. Les podia assignar com ell vulgués.

Per la tarda em va trucar i em va dir que havia arribat a la conclusió que realment li feia falta la web per a comunicar-se amb els pares i que havia sentit a parlar d’alguna cosa que ho permetia. Li vaig parlar de la intraweb i de les possibilitats que oferia. La pregunta va ser immediata, quantes hores a la setmana necessita per a fer-ho? La resposta va ser clara i directa: Totes aquelles que t’estalvïis tu si ella et fa la feina a tu, quan tu n’ests el responsable.

Finalment van quedar que, el proper curs, la corrdinadota TIC disposaria de 2 hores setmanals per a tirar endavant l’espai web. No em sembla un temps elevat per a fer la feina, però tampoc crec que sigui poca estona.

Conclusió: Qui vol alguna cosa ha d’oferir recursos. No val a encolomar la teva feina sense adjudicar temps de treball. Això si, un cop acabat el projecte cal donar comptes dels resultats i avaluar tot el procés.

Sindicació de la notícia

I després de l’ESO, què?

Divendres passat vaig anar a un acte final de curs d’un institut. A dalt de l’escenari alguns professors i convidats i a baix els alumnes esperant a veure què dèia cadascú. Al final de l’acte, va venir el torn dels parlaments.

Em va fer gràcia alguna intervenció perquè semblava que ningú sabés què diu la la Logse respecte la ESO. Ja sé que la Logse està caducada, però és la que va marcar l’estructura del sistema educatiu. L’obligatorietat de l’educació s’acaba amb el 4rt d’ESO i per tant cal ser conscients d’aquest fet.

És curiós veure com hi ha gent que continua afirmant després de tants anys, que s’ha de continuar estudiant “pel vostre bé”. Doncs no senyor, s’ha d’estudiar o s’ha de treballar en funció del que vulgui la gent. I si considerem que als 16 anys no són prou madurs per prendre una decisió significarà que alguna cosa ha fallat, no?

D’altra banda, aquesta mateixa gent és la que, quan un estudiant acaba la seva carrera universitària diuen “ara si que has acabat”. Doncs no senyor, si un diu que la cosa no s’ha acabat quan finalitza el 4rt d’ESO, tampoc s’acaba quan finalitzen els estudis universitaris.

On queda allò de l’aprenentatge al llarg de la vida? On queda allò d’aprendre a aprendre? Perquè quan un alumne acaba la universitat algú s’atreveix a dir que ja s’ha acabat l’estudi però no ho diu quan finalitza l’ESO?

Sindicació de la notícia

Places docents CEIP i IES Costa i LLobera

Acabo de veure un missatge que m’ha arribat via la llista de distribució del grup DIM. L’ha enviatl’Antònia Maura i fa referència a la possibilitat d’incorporar-se com a docents a aquest centre. Concretament el missatge diu:

Hola companys!

A l’escola estem tirant endavant un Pla d’Autonomia de Centre que dóna un
fort impuls al treball dins les aules amb les TIC.

Si creus que et pot interessar unir-te a l’equip de l’escola Costa i Llobera
truca’ns o enviam un e-mail i així ens podrem conèixer i mirar de treballar
plegats.

Si voleu visitar el nostre web:

www.costaillobera.org

Una abraçada a tots i totes!

Alguna cosa està canviant a les escoles els últims anys. Abans els centres gairebé no podien seleccionar professorat, ara fins i tot poden fer demandes públiques adreçades a col·lectius en els que hi pugui haver gent interessada.

Crec que és una bona mesura que els centres puguin rebre professionals segons les seves necessitats i no segons unes plantilles predefinides que moltes vegades, per massa genèriques, no acaben responent a les necessitats reals dels centres.

Sindicació de la notícia

Avui, WordPress

Ja ha arribat l’última jornada tècnica del curs. Ens passarem tot el dia mirant el wordpress com a eina per a l’actualització de la pàgina web de centre. Això de la pàgina web de centre déu ser una qüestió molt important perquè en els últims tres anys ja hi haurem dedicat 4 jornades tècniques.

Particularment hauria preferit una jornada tècnica d’altres aplicacions com Moodle o fins i tot Pligg, però aquest any el tema de moda son els blogs. Així que toca bloguejar.

Sindicació de la notícia

Quan un no és imprescindible però tampoc és prescindible

Llegia aquest matí l’entrada que ha penjat en Jordi Roca en el seu blog i m’ha fet reflexionar sobre el paper del coordinador TIC. Es veu que està molt cremat i no pensa continuar amb el càrrec. Realment el que explica no és precisament una illa en un desert. Diria que hi ha moltes altres illes, no obstant, tot i saber que ningú és imprescindible, cal preguntar-se si deixant el càrrec s’arregla alguna cosa o en canvi la utilització de les TIC en el seu centre anirà a menys.

Aquí teniu el seu post. Per si et serveix d’alguna cosa, ànims!

Sindicació de la notícia