Category Archives: Opinió

A què juguem amb el vel islàmic?

Com que ha sortit per tota la premsa suposo que ja estareu al cas del que estic parlant. Resulta que en una escola Annexa de Girona, van prohibir a una nena que portés al cap el vel islàmic. Em sobta que una escola prohibeixi a una nena portar un mocador al cap, però m’agradaria veure si l’escola també aplicaria la mateixa mesura quan una nena ensenyi el tanga o un nen amb els pantalons a mig cul ensenyi els calçotets. Per cert, crec que això últim és bastant més greu que no el mocador al cap.

Però el que m’ha sorprés més ha estat veure el projecte educatiu de l’escola en qüestió. Aquest document, està per sobre de qualsevol reglament de règim intern que es pugui aprovar i és realment la “bíblia” de tot centre docent. Doncs aquí teniu alguns dels fragments d’aquest projecte educatiu:

Punt 1.2. Escola que pontencia els valors ètics: democràcia, llibertat, solidaritat, … i que dóna una formació integral per a poder incidir positivament en el respecte i conservació de l’entorn natural.

Punt 1.7. Escola que contempla el fet coeducatiu, és a dir plantejar el treball sabent que tots som persones.

Punt 1.12. Escola que fomenta totes les activitats orientades a treballar per la pau, la solidaritat entre tots, i el respecte pel Medi Ambient.

Punt 1.13 Escola que valora la diversitat del professorat dins el treball en equip, corresponsabilitzant els seus membres en la tasca escolar i en la seva línia educativa.

I si continueu llegint el document del centre veureu com és d’incomprensible la decisió que havien adoptat. Senzillament increïble.

Per cert, suposo que el centre també impedirà que els nens portin qualsevol senyal religiosa. I suposo que als companys de classe de la nena, que fa tercer, quan facin la comunió, tampoc els permetran cap signe religiós. No?

I el mal que se li ha fet ja a la nena … què?

Sindicació de la notícia

Perquè m’agrada ser mestre?

Arran de l’entrada publicada el passat diumenge “Ja ens toca anar al lloc de treball” i en què feia una crítica a la crítica que rebem cada estiu els mestres, un lector, David Ventura, em demanava que li expliqués alguna de les coses “bones” de la nostra feina. La intervenció de David:

A vegades és simplement perque no apeteix fer aquesta carrera. Visc el batxillerat atossigat amb un professor que em diu que fagi la carrera de matemàtiques i em dediqui a la docència, que valc per fer-ho i no sé quantes coses més. La veritat és que poc a poc em va convencent… Però és que veig la docència tan monòtona i rutinària, (potser m’equivoco), però des de fora es veu la professió com “fer el mateix tots els anys, explicant les mateixes coses, només que canviant l’alumnat”. A mi almenys no m’atrau… Potser no és lo mateix que la realitat però sinó és així, Jordi explica’ns les coses bones de la professió, potser el pròxim any hi ha més mestres gràcies a tu.

Doncs bé, aquí va una llista de motius pels quals m’agrada ser mestre, tot i que ara mateix no estigui en la docència directa amb alumnes.

1.- Malgrat els currículums restrictius, els mestres som una eina per a transformar la societat. Poca gent pot canviar tant la societat com ho podem fer els mestres. Imaginem-nos un mestre amb 35 anys de vida laboral, amb una mitjana de 30 alumnes per any, vol dir que ha influït directament en 1.050 alumnes. Només que hagi aconseguit l’èxit en un 10 % vol dir que haurà canviat la manera de veure les coses a més de 100 persones.

2.- Tenim una feina que pot ser monòtona o no. Tu pots decidir de quina manera te la vols emprendre i no depens gaire dels teus caps. Avui en dia, si tens un projecte en cara i ulls, qualsevol direcció et donarà el seu vist-i-plau per a tirar-lo endavant. I si no te’l dona, sempre el podràs tirar tu endavant fent ús de la llibertat de càtedra. Això ho pots fer en alguna altra “empresa”? Em sembla que no.

3.- Encara que molta gent no t’ho reconegui, estàs fent més pels seus fills que ells com a pares. Pensa que en moltes ocasions estaràs més estona al dia amb els seus fills que no ells. I no és important l’educació dels nens?

4.- Podràs fer el que et doni la gana sempre dintre d’uns límits. Això tampoc ho trobes en molts llocs de treball.

5.- Cada any tens “nou material” (alumnes) per a treballar amb ells.

Suposo que alguns dels lectors d’aquest blog et podrien donar algunes raons més, però bàsicament aquestes són les primeres idees que se’m van passar pel cap quan vaig llegir aquell comentari.

Per cert, el professor que et diu que facis matemàtiques noe s dirà Vicent?

Sindicació de la notícia