Europa era filla del rei fenici, Agènor, que un dia amb unes companyes a la platja se’ls acosta un toro preciós que era blanc i amb banyes de forma de lluna creixent, però en realitat era en Zeus que s’havia transformat perquè s’havia enamorat de la jove, i passava l’estona amb elles fins que Europa pujava al llom i el toro es dirigia al mar cap a Creta sense que ningú pugui fer res. I allà sota uns plàtans que per recordar aquell amor mai van perdre les fulles van tenir tres fills, en Minos, Radamantis i Sarpèdon. Temps després Zeus la va abandonar però abans d’això va casar-la amb Asterió, rei de Creta i aquest va adoptar als fills.
En morir els tres es van barallar per qui es quedava el tron i va guanyar en Minos, gràcies a l’ajuda de Posidó que va fer aparèixer un toro del mar per després sacrificar-lo en nom seu. Però no ho va fer i Posidó enfadat va fer que la seva esposa, Pasífae, s’enamorés del toro. Pasífae va demanar a Dèdal, l’escultor i arquitecte oficial, que fes alguna cosa perquè ella i el toro poguessin estar junts i aquest va fabricar una vaca de fusta on es ficaria Pasífae i així va solucionar el problema. Però al cap de nou mesos Pasífae va donar a llum a una criatura meitat ésser humà i l’altre toro. Minos veu al moment que no era fill seu i també va recordar el fet de no haver fet cas a Posidó; en pensar això va deduir que la criatura que havia nascut era el càstig per no haver-li fet cas i tot seguit va demanar a Dèdal que construís un laberint i el va ficar allà per amagar-lo del món. I el van anomenar Minotaure.
Per aquell temps Atenes estava sotmesa a Minos i cada any enviava set nois i set noies com a menjar pel Minotaure i quan arribaven a Creta, Minos els ficava al laberint perquè morissin a mans del Minotaure. Tot va canviar quan un any en què Teseu, fill d’Egeu el rei d’Atenes, va decidir anar també i estava disposat a posar fi al Minotaure perquè no s’enviessin més joves però abans de sortir li va dir al seu pare que al vaixell amb el qual anava a Creta posessin veles negres i que si ell tornava viu, les canviaria a blanques perquè el seu pare reconeixes que arribava victoriós.
Un cop Teseu va arribar a Creta va conèixer a Ariadna, filla de Minos, i ella en veure’l se’n va enamorar. Ella sabent el destí que l’esperava, va demanar a Dèdal que ajudes al jove i ell la va ajudar fent un fill perquè Teseu no es perdi en el laberint i una espasa per matar al Minotaure. Un cop en l’entrada Ariadna li dóna tot a canvi que quan sortís és cases amb ella. Teseu va acceptar el tracte i amb els altres joves entrava al laberint. A mesura que caminava pel laberint buscant al Minotaure utilitzava el fil per no perdre la localització de l’entrada i al final es va trobar amb el Minotaure. Després d’una lluita contra ell, finalment l’aconsegueix matar i gràcies al fill surt del laberint on esperava Ariadna per casar-se.
Seguidament Teseu li va proposar fugir d’allà. Ella va acceptar i Teseu per evitar que els persegueixin enfonsa tota la flota cretenca. Tots dos van fugir amb els joves cap a l’illa de Naxos. Encara que hi ha diverses versions referint-se al motiu de Teseu per abandonar Ariadna, la més coneguda és que allà Teseu la va abandonar per tornar a Atenes pel seu compromís amb una altra princesa. Ariadna quan es va adonar compte de tot ja és massa tard i es va quedar sola plorant. Dionís, que la va veure i se’n va enamorar es va casar amb ella.
Les altres versions diuen que és Atena o Hermes qui va obligar a Teseu a abandonar-la. Un altre és que Dionís la va raptar abans que Teseu marxes i per tant no la va abandonar.
L’última versió que es coneix és que ells van arribar a Xipre, Ariadna embarassada d’ell, però Teseu se’n va tornar a la seva nau per la seva seguretat i un vent el va portar mar endins i la va abandonar allà, on les dones de l’illa van fingir ser Teseu enviant cartes falses a ella fins que va morir donant a llum. Posteriorment Teseu va tornar a l’illa, va agrair a les dones pel que havien fet i va fer una cerimònia i sacrifici en honor d’ella.
Mentrestant Teseu, ja arribava a Atenes, se’n va oblidar de canviar les veles de color i quan va arribar el seu pare veu el vaixell amb les veles negres i es pensa que el seu fill és mort i se suïcida caient al mar. Des d’aquell moment el mar on va caure es va anomenar mar d’Egeu en honor d’ell.